dimarts, 29 de juny de 2010

L’Encanteri, el reciclador de biomassa forestal

Entomologia porronera

Erem a mitjans de novembre, havíem d’arreplegar la llenya que per falta de previsió no teníem al llenyer. En Lluís em va convidar a ca seva, a la Baronía, a que m’endugués unes quantes estelles de pi. Les rabasses eren ben seques. Un picassó ben feixuc i si el cop és encertat, s’aconsegueix l’estella, sinó, un rebot et tramet una vibració per tot el cos i se’t queda cara de beneit. Xapa qui te xapa, ja ens tens a fer estelles i amb a cada tall sortien uns cucots blancs de gros caparrot, alguns d’ells de mida considerable, altres més menuts.

La descomposició de la fusta morta al bosc és tasca, en part, del coleòpter buprèstid anomenat científicament Chalcophora mariana ssp. massiliensis. Les seves larves foraden la fusta amb les seves potents mandíbules, formant canals per on es van movent i menjant. Aquest lluent i metàl•lic coleòpter és conegut popularment com a Encanteri.

I a finals de maig, el nostre moix, com cada any quan arriba aquesta època s’afanya a cercar-los i a capturar-los. L’estratègia de fer-se el mort que practiquen aquest i molts d’altres coleòpters fa que poguem salvar-ne més d’un de les seves juganeres urpes.

En el fotobloc de’n Biel Perelló podeu trobar una excel•lent imatge i informació adicional de creences populars d’aquesta espècie:
L'encanteri

Rafel Mas, Búger 29 de juny de 2010

Agraeixo a en Xavier Canyelles que em confirmàs les meves sospites de que aquestes larves corresponguessin a l’Encanteri.

Fotos: R.Mas

5 comentaris:

Gemma ha dit...

Qui té ulls de naturalista no necessita caminar molt per trobar curiositats.
Has tancat el cicle de l´encanteri, bona feina.
Beso!

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

la passada setmana vaig estar esberlant la llenya que un client tenia en un llenyer, llenya ben antiga. La vaig estar esberlant amb una màquina hidràulica, que fa la feina molt menys feixuga que fer-ho amb maça i tascons, que és com ho feia abans. Molta de la llenya acumulada va haver de ser menyspreada doncs tenia termites. I per això me'n vaig recordar que un cop vaig llegir que si no fos per les termites i d'altres insectes els troncs acumulats als boscos farien piles tan altes que dificultarien la pròpia vida al bosc. Així doncs que tenim sort de la feina feta pels insectes, que transformen la fusta i la reincorporen al sòl.

Tecnobloc ha dit...

Bon dia, crec que la larva mostrada a la imatge és de Capnodis tenebrionis, i per tant l'adult que es mostra no és el de les imatges posteriors:
http://www.agrologica.es/informacion-plaga/gusano-cabezudo-capnodis-tenebrionis/

Salutacions.

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Hola Tecnobloc,
com saps les larves dels buprèstids són totes molt semblants. No som cap especialista en larves, de fet no en tenc ni idea, però les larves de Capnodis pel que sé ataquen a arbres vius, fruiters de pinyol d'os.
Aquestes larves aparegueren a trossos de fusta de pi que duien diversos anys tallades i que estaven ben seques. De fet aparegueren quan estàvem fent astelles. Capnodis me sembla que s'alimenta de "fusta viva" i mata als arbres. Aquestes larves estaven sobre fusta de pi i morta...
Jo segueixo en la meva tesitura i si ningú diu res més en contra, per jo són de Calcophora mariana.
A més me les va identificar en Xavier Canyelles, un gran entomòleg amateur que tenim la sort de tenir a Mallorca.
Perdona el rollo, però per "hàbitat" (espècie) i tipus d'aliment...jo descart Capnodis.
Salut i gràcies de tota manera
Rafel Mas Ferrer