Emili Garolera, pioner de la silvicultura catalana
Emili Garolera, el silvicultor més destacat d'aquest país, va morir el passat 27 d’octubre a la seva població natal d'Arbúcies (La Selva) als 85 anys d'edat. Tant per la seva trajectòria professional en el sector, com pel seu treball per afavorir l'associacionisme dels propietaris forestals, sobretot a través del Consorci Forestal de Catalunya, el nom d'Emili Garolera és una fita cabdal en la història de la silvicultura a casa nostra en la segona meitat del segle XX. Molts amics dels arbres, professionals i també aficionats a l’arboricultura, el recordaran també en les interessants i magnifiques visites al seu arboretum i l’entranyable i espectacular que era voltar amb els seus jeeps per les boscúries del Montseny.
En reproduïm l’obituari que va sortir a La Vanguardia el 29 d’octubre del 2008.
Enamorat dels arbres
Emili Garolera Bohils (1923-2008) Silvicultor i president honorari del Consorci Forestal de Catalunya
Lliurat a la silvicultura, era considerat un dels millors experts d'Europa. En lloc de quedar-se a jugar amb els seus amics, preferia acompanyar el seu pare a recórrer els boscos de la seva propietat. El seu oncle Joan li va oferir la gestió de l'hotel que tenia a París, però va preferir dedicar-se a les explotacions forestals familiars, per convertir-se amb els anys en un perfecte coneixedor dels arbres del Montseny. Emili Garolera va obtenir el 1967 la medalla al Mèrit Agrícola, la primera concedida a Catalunya a un propietari forestal pel Ministeri d'Agricultura per les repoblacions de coníferes exòtiques a les seves finques del Montseny. Igualment, estava en possessió de la placa Deu i Mata de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Va ser soci d'honor, president del Consorci Forestal de Catalunya, entre els anys 1980 i 1987, i president honorari. Havia pres part molt activa en congressos i seminaris, i havia donat conferències a Espanya i l'estranger. Va ser un dels impulsors de les Jornades Tècniques Silvícoles que anualment organitza aquesta entitat. La seva gran dedicació als arbres, plantes i flors, el va portar a crear el jardí dendrológic El Roquer, situat en el centre Arbúcies (La Selva), amb exemplars monumentals i molt singulars, com la magnòlia més gran d'Europa, plantada fa 125 anys, i amb una circumferència de 3,92 metres, espècie procedent del sud dels Estats Units. També s’hi troba un cedre de l'Himàlaia, possiblement únic del món pel color violeta de les seves pinyes, principalment en els mesos de maig i juny.
Enric Casals Ginesta. La Vanguardia. 29/10/2008
· Enamorat dels arbres. La Vanguardia. 29/10/2008· Emili Garolera, pioner de la silvicultura catalana. Diari Forestal. 27.10.2008
·
Entrades
4 comentaris:
M'estranya que des d'aquest blog brindeu homenatge a un silvicultor, professió i paraula a la qual molta gent té horror en aquesta illa.
Com silvicultor obtenia recursos forestals del bosc (sí, també amb espècies exòtiques) com un agricultor obté fruits, hortalisses, etc.
La meva pregunta és la següent: se li rendiria aquest modest homenatge a un selvicultor a Mallorca?
crec, amb tristesa, que no
No sé com és el cas Mallorquí. El que està clar és que l'Emili era un destacadíssim silvicultor. Igual segurament que els seus fills i, igual que molts altres silvicultors.
Tindran el seu punt de vista que de ben segur alguns no compartiran i d'altres putser si. El nostre món i el d'ells (minoria) possiblement té poques coses en comú i per això moltes vegades xoca.
Segurament una cosa que més enfronta és el fet que ells tinguin una visió econòmica del bosc. El que la gent no es creu és que en realitat el bosc és el que més estimen en aquest món. Per molts (sobretot la mentalitat urbanita), visions protectora i econòmica del bosc són dos conceptes antagònics, dos conceptes contraposats i incompatibles entre ells. Segurament per això la gent que esbrina el concepte de "silvicultor" no els hi agafa massa simpatia.
El més bonic de tota aquesta gent (per mi) és que es coneixen el bosc i els arbres com ningú en aquest païs. Parlar amb ells i aconseguir que t'expliquin coses és realment emocionant, val per mil classes universitàries.
Putser ens n'hauriem de fiar més d'ells. El silvicultor necessita el bosc per viure, si se'l carrega ja no serà silvicultor, segurament haurà de marxar a la ciutat a fer feines un pèl diferents....
Una altre cosa, com gestioni un bosc un silvicultor depèn en gran mesura de tots nosaltres, d'on comprem la fusta (o qualsevol recurs forestal), de quina espècie la comprem, què comprem, i moltíssims etc... El que passa és que són 4 els gats que coneixen realment aquest món i les seves problemàtiques.
En realitat aquest tema a molts no els importa gens ni mica (Com he dit, a 4 gats) però quan tothom va al bosc i veuen una motosserra s'enfilen per les parets.... Extrany però cert.
MEC!! El català correcte a Amicsarbres... volia dir xerrac en comptes de motosserra :D!!
Per aquests que veuen els explotadors forestals com "gent perillosa" tinc publicada una entrevista a en Miki Cases, en un blog proper, que és un tallador professional d'arbres. Veureu que fan més pel bosc els que hi treballen a dins que els que se'l miren amb un "ecologisme" de cap de setmana.
La entrevista la teniu aquí
Talladors d'arbres
Publica un comentari a l'entrada