dimarts, 4 de novembre del 2008

Cal plantar arbres

“La solució més econòmica per a alguns dels nostres problemes és plantar arbres a les ciutats”

Jonathan Rose, urbanista, construeix barris sostenibles, verds i barats
Tinc 56 anys. Vaig néixer i visc a Nova York. Estic casat i tinc dues filles. Sovint, els polítics es centren en qüestions individuals i no en allò realment important: la salut física, econòmica i espiritual del planeta sencer. Vinc d'una tradició jueva i budista

"El moviment mediambiental ha fracassat"

Un món millor
Aquest jueu novaiorquès, íntim del Dalai Lama, va començar a parlar de consciència ambiental molt abans que es va encunyar el terme, ell ho deia promoure la vida verda. Tercera generació d'urbanistes, va deixar la reconeguda empresa familiar per crear Jonathan Rose Cos., Dedicada a projectes sostenibles ambiental i socialment. Ha participat en el congrés mundial de la natura amb dues ponències, una sobre com construir edificis responsables des del punt de vista mediambiental i l'altra d'espiritualitat i medi ambient. "En el judaisme hi ha un concepte, Tikkun olam: reparar el teixit del món, i això és el que em mou, aportar el que pugui per millorar el món".

Un jueu budista?
Crec en la interdependència i en la permanència, que tot està interconnectat i en perpetu canvi. Crec que tots som responsables de les nostres accions i que hem de contribuir a millorar el món.

I ho fa a través de l'arquitectura?
Sí, creant models de noves comunitats a les nostres ciutats. Urbanitzacions verdes, sostenibles tant ambientalment com socialment i en les que viu gent de molt diverses rendes, des de classe mitjana fins gent que abans no tenia llar.

Bona barreja.
Som pioners en l'ús de sistemes mediambientals per reduir l'impacte humà, i en tots els nostres projectes edifiquem, a més d'habitatges, escoles, museus, biblioteques i centres d'art; tot això barrejat amb parcs i zones salvatges perquè la natura torni a les ciutats. Volem enriquir les nostres ciutats amb esperit, cultura, educació i coneixement.

I això és possible en habitatge públic?
Sí, i el més interessant és que el pressupost és petit i per tant la solució només pot venir de la integració, que és la manera en què actua la natura.

Aquí és difícil trobar un barri obrer amb parcs, es porten les places dures.
A l'Havana, la meitat de la ciutat té arbres i l'altra meitat no. La part amb arbres té una temperatura mitjana a l'estiu set graus per sota que la zona que no els té. Els arbres s’emporten la contaminació ambiental, així que la solució més econòmica per a alguns dels nostres problemes és plantar arbres a les ciutats.

Descrigui un dels seus projectes.
Acabem de finalitzar-ne un a Harlem, habitatges per a joves problemàtics que als 18 anys passen de les cases d'acollida al carrer. El 40% d'ells acaba convertint-se en llars.

Bonic repte.
En el projecte hem inclòs escoles taller per reconduir aquests joves al camp de la construcció. En totes les teulades, que van escalonades, hi ha jardins, uns dedicats a la meditació, altres són horts ecològics, teatre, atenció mèdica i gimnàs. El conjunt està ple d'arbres. Tot això al bell mig del Bronx.

I qui paga?
És una barreja de suport entre el govern federal, l'estatal, l'ajuntament, inversors privats i el lloguer dels inquilins, que varia segons els seus ingressos.

Quants projectes ha portat a terme?
Més de 75, no sé el total, molts. En aquests moments estem gestionant 1.500 milions de dòlars en projectes. Estem construint a Albuquerque, Denver, Nova York, Hartford i Atlanta. I també tenim una consultoria internacional.

Entenc que l'equip Bush ha estat més comprensiu del que sembla.
No, no ..., ja, ja, ja. El que passa és que un dels meus mentors, Jim Rouse, va aconseguir el 1986 que el govern federal creés un programa per promoure i finançar l'habitatge social, programa que segueix vigent.

Vostè ha ampliat la seva idea.
La meva idea és crear llocs més saludables per al medi ambient, per les comunitats i per als residents.

També ha fundat amb la seva dona un centre de meditació.
Sí, l'Institut Garrison, creat en un antic monestir caputxí. Ens inspirats en l'espiritualitat de totes les religions, la combinem amb la ciència i intentem trobar solucions als problemes socials i mediambientals.

Què té a veure l'espiritualitat i el medi ambient?
Ment i matèria són un únic sistema global, això està clar en la ciència, la diferència és que l'espiritualitat porta implícites unes idees morals que ens demanen acció. Totes les religions ens demanen que ajudem als pobres, que fem el bé. Crec que l'espiritualitat té més força que el fracassat moviment mediambiental.

¿?
Si hagués triomfat, no tindríem escalfament global, ni pèrdua de biodiversitat, ni tanta contaminació, ni tant càncer. Així que hem de donar al moviment mediambiental una mica més. Hi ha mil milions de cristians en el món i altres tants de confucionisme, musulmans i hindús; si podem reunir el seu poder i combinar-lo amb el moviment mediambiental, potser puguem solucionar algun dels problemes.

Doncs cap d'ells s'ha lliurat de la tendència materialista consumista.
La millor manera de contrarestar la indústria publicitària mundial que promou el consumisme i el materialisme és a través de la natura. El món és cada vegada més urbà, cada vegada hi ha més èxode cap a les ciutats, i per això necessitem més natura a les ciutats. Coneix l'efecte del dèficit de naturalesa?

Expliqui.
Els estudis revelen que els nens amb major contacte amb la natura estan més equilibrats i són menys violents que els que tenen poc contacte. I és molt recomanable la meditació i la contemplació per a prendre distància. En aquesta crisi financera global, molta gent s'està preguntant sobre els beneficis d'aquest món i està començant a adonar-se que les coses realment importants no costen diners.
Ima Sanchís
· Entrevista a La Contra de La Vanguardia del 27/10/2008
· Per un món més verd i menys gris
·

1 comentari:

Replicant ha dit...

Gràcies per l'enllaç!