L'Arbre de la Llibertat

L'arbre de la Plaça de Colera

·

·
L’Arbre de la Plaça de Colera fou declarat arbre monumental protegit per Ordre del 8 de febrer de 1990 del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.
Nom de l’arbre: Arbre de la Plaça.
Indret: plaça Pi i Margall.
Terme municipal: Colera.
Comarca de l’Alt Empordà.
Número d’identificació: 06.15.01.
Quadrícula UTM: EG 1294.
Espècie: plàtan (Platanus hybrida).
·

·
El vell Plàtan de Colera

A Montserrat Bayà

Ja és un ritu, això, Montserrat: cap al migdia
sortim de la cala pel camí de flaire d’anís, amb el cabàs
trenat. Arribats als tres pins, ens ve a l’encontre
un tren que tot seguit desapareix dins del túnel.
A l’altra banda del turó pelat, l’estació
de la frontera francesa. Havent passat pel banc, per l’Ajuntament
i la botiga, seiem sota el plàtan de la plaça.
A la taula de sempre, adés avorrida, adés més amable,
ens saluda la cambrera, abans en la lengua del Imperio,
en català d’ençà uns deu o dotze anys. Quan ens porta el cafè,
Sant Miquel, allà enfront, toca les dotze,
i, a les branques, les cigales afinen, a penes
desembriagades de la serena. Fa uns anys
bevíem cocacola, ara cervesa amb llimonada
–i continuarem així. Va bé amb quatre
ametlletes, avellanes o pistatxos.

Al cap de gairebé vint anys ens uneixen tantes coses:
el «precís i fluid» català, el primer encontre
a Budapest (el Roger era encara un nen neguitós),
després la Sagrera, la rutina dels dies
de cada dia a Barcelona, el cafè del matí, la compra
als carnissers riallers, la pel·lícula dels vespres,
el pobre Claudi i la Lluneta, el destí
paral·lel, els estudis tardans. Ens ha fet madurar tant de turment
i tanta solitud! Ens estimem més parlar de la feina,
de lletraferits, de literatura. I de l’estiu calorós
que ens barallàvem amb Pázmány al carrer Lónyay.
De la família. De l’Adelaida i del vell Ignasi.
Dels amics: ¿què fa en Kálmán, i l’Anni, i la Katinka,
la Ildikó, el Latza? (I el Roger: quin home tan ben plantat que s’ha fet,
i seriós, aquell nen neguitós!)

Vint anys! Després trenta, i vés a saber, quaranta,
i fins i tot cinquanta. Cada vegada n’hi haurà menys, i arribarà un moment
que ja no n’hi haurà cap, de pregunta nova, ni de nova resposta,
només les antigues, i molt de silenci. Només diràs:
«Ha estat bonic», i jo: «Ha valgut la pena». Mira,
Montserrat, com ens encongim!
Un dia ja no ens caldrà ni cafè, ni ametlles,
avellanes o pistatxos, ni cervesa amb llimonada.
Seurem entre les branques i ens bastarà
una mica de serena de bon matí. Després, al migdia,
ens hi posarem, i més enllà de la pena i més enllà de la felicitat
direm la mateixa melodia, sempre les mateixes
poques melodies, amb una bellesa objectivada,
o més aviat immaterial, condensant-les
en escales nítides, penetrants.

Balázs Déri
(Orgovány, Budapest, 1954)
Traducció del XI Seminari de Traducció Poètica
Farrera de Pallars, 7-10 de novembre de 2002

·

·

La gent de Colera es reuneix a la "Plaça major" amb el seu "Arbre de la Llibertat" (gran arbre que amb la seva ombra alberga a gairebé tota la plaça). L'any 1898, el Sr. Pere Homs Guanter, alcalde del barri de Colera (Districte 2º del municipi de Portbou) van procedir a la plantada del plàtan centenari que presideix la plaça Pi i Margall, juntament amb 13 arbres mes a les cantonades de la plaça que més tard es van tenir que arrancar perquè obstaculitzaven el pas de carros i carretons.

·

·
· Fotografies 1 i 2 de Anna Martí i Guitart ·
·