Foc al bosc

Crònica ornitològica d'un incendi

11 de juny de 2005

Ahir se'ns va cremar mitja Capdepera, 70 hectàrees de pinar diu el diari. El foc va partir del Golf de Canyamel i va arribar pel seu flanc dret a sa Tortuga i Na Taconera i per l'esquerre a l'alzinar de s'Heretat i va arribar a la base del "radio-far" i son Bessó.

Quan un assisteix a un espectacle d'aquestes magnituts, potser el que veu a primera vista són la quantitat de pins socarrats i mates i càrritx que s'han desintegrat en poquíssim temps, les cases que estan en perill per estar allà on no haurien d'estar...el que costarà veure tot això un altre pic verd.

Ahir em va tocar estar a l'incendi i tot i a pesar dels moments de tensió, i de estar per el que estavem, en les meves anades i vengudes vaig poder veure el que li succeïa a la comunitat ornitològica. La desbandada de fringílids com Caderneres (Carduelis carduelis) i Verderols (Carduelis cholris) era enorme i volaven entre els pins encara no cremats emetent un reclam que es podia reconeixer com d'aquesta espècie però amb un to desconegut (al manco per mi) que realment es podia traduir com: "foc, foc, fugim d'aquí!".

També es sentia en el límit del foc, un poc més enllà d'on arribaven les bafarades de fum, el reclam d'alarma dels busquerets (Sylvia melanocephala), com intentant salvar la seva mata preferida.

Els que feien especial llàstima eren els tudons (Columba palumbus), te'ls trobaves formant colles en terra al mig dels camins, com si no sabessin on anar o que les estava passant, potser un poc intoxicats de fum. Quan ja l'incendi havia avançat, vaig veure un grupet de 4 exemplars que sobrevolaven el cremat, anant tot decidits com si sabessin on anaven però no reconeguent allà on havien estat els seus posadors de descans o on tenien els seus nius.

La quantitat de nius de busquerets i d'altres espècies que es deuen haver cremat deu haver estat enorme. No vull ser macabre però pensau que els adults han pogut fugir, però les niuades... I per cert, la zona és molt tortuguera també hi haurà hagut baixes considerables. A dalt de les penyes jo coneixia un "cagarrutero" de Geneta, que disposava d'una vista magnífica sobre Canyamel, s'Heretat i sa Font de sa Cala, també haurà hagut de migrar.

Però no tothom en va sortir malparat ahir, sempre n'hi ha que se n'aprofiten de la desgràcia dels altres... Les falzies (Apus apus) aparegueren a la zona en tal quantitat com quan veus passar un esbart enorme en migració. Es situaren prop del flanc dret on jo era i começàren a volar caòticament aplegant tots els insectes que fugien empesos per el foc i el fum. Estaven realment a prop del foc. Aquest és un comportament que jo ja havia observat altres vegades amb Oronelles (Hirundo rustica), Cabot de roca (Hirundo rupestris) i Menjamosques (Muscicapa striata).

Quan va arribar la nit, a les 22 hores aproximadament, a dins de la zona no cremada de na Taconera, un arboçar preciós, es sentia fortíssim el cant d'un enaganapastors (Caprimulgus europaeus) que potser es va sentir totsol en no contestar-li el veinat al que se li havia cremat la "finca". Potser el ressò del seu cant sonava massa fort dins de tanta buidor.

Rafel Mas