dimarts, 17 de juliol de 2007

Oxy - Achuar: Per a què tant de mal?



Perill per els achuar per l’impacte de la petroliera oxy a les seves terres

L’ONG de defensa mediambiental EarthRights Internacional ha alertat en un informe del perill de desaparició del poble indígena achuar a la Amazònia peruana per les activitats d’exploració i extracció de petroli de la companyia d’EUA (Estats Units d’Amèrica) Occi-dental Petroleum Corp., més coneguda com Oxy, amb seu a Los Angeles (Califòrnia).

El maig, aquesta ONG presentà a EUA, en nom d’aquesta comunitat indígena, una demanda contra la petroliera OXY per suposada contaminació del Amazones. Els 25 indígenes achuar als que representa EarthRights Internacional acusen a la firma de contaminar els rius i la terra de la seva comunitat durant més de 30 anys i causar malalties com càncer i contaminació sanguínia de cadmi i plom. L’informe “Un llegat de dany” acusa a la petroliera d’actuar amb negligència, provocar morts injustificades, frau i violar les lleis peruanes i d’EUA en matèria de medi ambient.
Segons el document, després de 30 anys d’operacions en el territori indígena Achuar a la Amazònia peruana, aquesta empresa petroliera amb seu a Los Angeles “realitzà pràctiques destructives que contaminaren severament ecosistemes únics i sensibles”, i que varen tenir com a resultat “impactes profunds sobre els drets i la salut de les comunitats que resideixen a l’àrea”.
Segons aquestes ONG, i ja amb l’empresa successora, Pluspetrol, els abusos dels drets humans i del medi ambient “continuen amb tota la seva fúria”. “Avui, les comunitats achuares viuen amb el llegat del dany d’Oxy: una contaminació extrema de les seves terres i les seves vies fluvials, un trastorn a la seva capacitat de pescar, caçar i sembrar cultius, i problemes de salut persistents, entre ells l’enverinament generalitzat per el plom i el cadmi, asenyalen.

“Sentència de mort”

El poble indígena achuar ha viscut a la Amazònia nord-est peruana des de fa milers d’anys. Els boscos i els rius els han abastit de totes les seves necessitats de subsistència, a més d’ocupar un paper primordial en els seus sistemes de creences tradicionals i la seva cosmologia. Aquesta relació simbiòtica s’ha basat sempre en el respecte profund per el seu medi ambient físic i les seves terres ancestrals.
Però això va canviar dramàticament el 1971 quan Oxy firmà un contracte amb el Govern per a poder fer exploracions a la recerca de petroli en el seu territori, després que una prova preliminar demostrés l’existència de reserves importants.
Oxy va començar a explorar i extreure el petroli de la conca del riu Corrientes en una regió remota designada com el “Lote 1 AB”, que havia estat habitada per el poble achuar des de sempre. S’inicià la producció a gran escala el 1975, i es convertí en el complex terrestre de camps petroliers més gran de Perú, produint aproximadament el 42% del petroli en el país.
Durant els anys en què Oxy ha estat present a la regió de Corrientes, la companyia construí una infraestructura massiva de suport que incloïa aeroports, heliports i refineries. En els seus anys de major auge, produí aproximadament 115.000 barrils de petroli cada dia.
Mentre, segons la denúncia, “les activitats de Oxy varen estar molt allunyades de complir les normes acceptades per la industria en tots els aspectes de les seves operacions, perquè l’empresa abocà grans quantitats d’aigües contaminades en els rius locals, emmagatzemà els residus incorrectament i causà danys importants a la salut i al medi ambient del poble achuar, i del bosc humit que abans fou ancestral”. El 2000, Oxy va vendre la seva concessió a Pluspetrol, una empresa argentina que continuà utilitzant els sistemes i les infraestructures que foren dissenyades i establertes per Oxy.
Segons la investigació de la ONG, els declaracions de testimonis directes i els informes del govern peruà, “Oxy utilitzà, sabent del mal que podien provocar, pràctiques obsoletes a la conca del riu, usà mètodes que estaven prohibits als EUA des de feia estona i que violaven les lleis peruanes, i continuà amb l’ús d’aquestes pràctiques durant tres dècades”.

Anys i anys de contaminació

Segons les seves dades, la petroliera Oxy abocà un promig de 850.000 barrils diaris de subproductes tòxics petroliers derivats del procés d’extracció directament als rius utilitzats per els achuar per a beure, banyar-se, rentar i pescar. La quantitat arribà a ser aproximadament de 9.000 milions de barrils en el transcurs d’aquests trenta anys d’operacions. Així mateix, Oxy utilitzà pous de terra per emmagatzemar els líquids de les perforacions, el petroli cru i els subproductes del cru. Aquests pous, cavats directament a la terra, estaven oberts, no folrats i sense barreres de protecció. Moltes vegades es vessaren en el sòl i a les aigües de la superfície i es filtraren en el sòl i a l’aigua subterrània.
De fet, un important nombre de nins de les cinc comunitats achuar que viuen a la zona mostren actualment concentracions altes de plom a la sang, i segons el seu judici, “l’única font probable d’aquest enverinament per plom és la contaminació que prové de la producció del petroli”.
I ha repercutit sobre els peixos, la caça, la productivitat agrícola, a més de que actualment els achuar hagin de recórrer llargues distàncies per a tornar a les seves cases amb menys aliments i de menor qualitat que en el passat, quan podien caçar i pescar a les proximitats.
Encara fa poc la nova propietària, Pluspetrol, es comprometé a canviar les seves pràctiques, fins a la data “no s’han produït aquests canvis”. Mentre tant, segueixen essent violats drets fonamentals d’aquest poble com el dret a la vida, a la salut i a un medi ambient sa, a més del seu dret com a poble indígena a participar a les decisions sobre el desenvolupament que afecten a les seves vides i al seu territori.
Segons recorda l’informe, Oxy és una corporació d’EUA i, per això, la seva indiferència cap a la llei el benestar dels Achuar a Perú ha fet que aquesta ONG hagi decidit que s’enfronti a la seva responsabilitat legal als EUA.

Vàries exigències

A la vista d’aquests fets, els indígenes achuar urgeixen a la petroliera a la que consideren responsable de la seva situació a que realitzin “immediatament” les tasques necessàries de neteja de la contaminació a la conca del riu Corrientes i que treballi amb Pluspetrol i amb el Govern peruà per assegurar el compliment de les seves pròpies lleis ambientals i de drets indígenes.
Així mateix, sol·liciten que es doni assistència mèdica a les comunitats afectades per enverinament per cadmi i plom, es faci provisió d’indemnització financera a les milers de víctimes achuares que han sofert danys i s’estableixin noves pràctiques per les seves operacions contínues i futures, tant al Perú com en altres països on opera.
Finalment, l’informe conclou que Oxy “va donar prioritat als guanys sobre altres consideracions i la seva indiferència deliberada cap als drets, les vides i les terres del poble achuar deixa a l’empresa vulnerable a judicis legals als EUA”, per demostrar “una manca de respecte flagrant cap a la funció de ciutadania corporativa, cap a les necessitats de els comunitats locals i cap als ecosistemes dels quals han depès tradicionalment per a la seva supervivència”.



La història es repeteix a la Amazònia equatoriana

La contaminació de les terres dels indígenes americans per part de les petrolieres no és nova. El Front de Defensa de la Amazònia, que reuneix a 30.000 afectats, està immers en un procés judicial per aconseguir que la Chevron Texaco assumeixi la seva responsabilitat per la destrucció ecològica i de vides humanes causada a Equador, a rel del vessament de milers de litres de residus i productes químics perjudicials per a la salut i el medi ambient. La companyia es nega a reparar els danys per més de sis mil milions de dòlars que provocà a la Conca Alta de l’Amazones entre 1971 i 1992.
En una recent visita a la zona, el president d’Equador, Rafael Correa, constatà la destrucció ambiental que produí Texaco –comprada per Chevron- durant la seva activitat a la selva equatoriana i anuncià que el seu Govern emprendrà la ubicació als pobladors afectats. Afirmà que la contaminació generada és trenta vegades superior a la produïda el 1989 per el vessament del buc Exxon Valdez, que deixà una seqüela de 1.600 kilòmetres de costes contaminades a Alaska. “No voldríem pensar que en el planeta encara existeixen essers humans de primera, segona i tercera, perquè si aquests crims ocorren en el primer món són sancionats, però en el tercer món s’han de deixar impunes” subratllà.

Nota: Achuar vol dir persona i arbre, referint-se a una palmera nadiva d'aquella zona.

Per a més informació: