diumenge, 1 de juliol de 2007

Agrocombustibles i catàstrofe ecològica


Agrocombustibles: a les portes d'un desastre ecològic

Segons Grain -una entitat internacional dedicada al foment de la biodiversitat i de la sostenibilitat agrària- amb l'expansió del negoci dels agrocombustibles estam a punt d'assistir a la major catàstrofe ecològica de la història. La dedicació de milions d'hectàrees a conreus industrials dedicats a produir combustibles està representant la major destrucció coneguda fins ara de valuosos ecosistemes i, amb ella, l'expulsió de centenars de milers de comunitats locals i indígenes de les seves terres ancestrals. Tota aquesta destrucció, que s'està perpetrant a un ritme rapidíssim, es fa en nom de la lluita contra el canvi climàtic i sota la teòrica pretensió d'obtenir energies netes.

Alguns informes assenyalen que Àfrica Subsahariana, Amèrica Llatina i sia Oriental poden produir quasi la meitat dels agrocombustibles necessaris si es substitueixen «els actuals sistemes agrícoles ineficients i de baixa intensitat per les millores pràctiques en sistemes de maneig i tecnologies agrícoles». És a dir, diu Grain, es pretenen substituir els biodiversos sistemes agropequaris tradicionals per monocultius industrials i d'enginyeria genètica.

S'està vivint, a escala mundial, una reintroducció de la vella economia colonial de les plantacions. Sota l'estímul de la demanda d'agrocombustibles s'està suprimint la diversitat biològica i s'estan engegant milers de famílies del camp (100 ha de soja sols requereixen dos treballadors). En el Brasil entre 1985 i 1996 varen ser trets de les seves terres 5,3 milions de pagesos sota la pressió dels cultius de soja i altres produccions industrials. Ara el ritme d'expulsió s'ha accelerat. En algunes regions els treballadors de la canya de sucre per a produir etanol treballen en condicions de semiesclavatge.

Colòmbia, que fa uns anys no tenia plantacions de palma oliera, el 2003 ja en tenia 188.000 ha i ara en sembra 300.000 ha més. Indonèsia ja disposa de 6 milions d'ha de palma i en vol sembrar 20 milions més. La soja ocupa el 20% de les terres cultivades al Brasil (uns 20 milions d'ha) i se'n pretenen desforestar 60 milions d'ha més per respondre a la demanda d'agrocombustibles. El Govern de la Índia vol plantar 14 milions d'ha de jatropha (un arbust apte per a produir biodiesel) i els grups de pressió europeus diuen que a 15 països africans hi ha 400 milions d'ha disponibles per a sembrar-hi biocombustibles. Què opinen les comunitats locals que habiten aquestes terres? On són els pagesos en aquests plans? Simplement no hi són. Se'ls ha esborrat del mapa. Segons Grain estaríem parlant d'una expropiació a una escala sense precedents.

És una burla que això es faci en nom de la lluita contra el canvi climàtic. El Govern dels EUA preveu en el període 2003/2030 un increment d'un 71% en el consum energètic mundial, i del total d'aquest consum les energies renovables (inclosos els agrocombustibles) sols representaran un 9% del total. El desastre ecològic dels agrocombustibles no cobrirà ni un 5% del consum energètic del transport l'any 2020. La destrucció de boscos tropical i la dessecació de zones de turba alliberarà molt més diòxid de carboni del que s'estalviarà amb els agrocombustibles. No oblidem tampoc que una de les causes de l'encalentiment global és la pròpia agricultura industrial i el sistema de consum d'aliments que du associat. Així i tot l'agricultura sols és responsable d'1/4 de l'energia utilitzada per a produir aliments. La resta és el processament, empaquetat, congelat, cocció i transport. La globalització alimentària és enormement costosa energèticament. Cada dia arriben a l'estat espanyol 3.500 porcs procedents d'Europa i cada dia parteixen 3.000 porcs en direcció oposada. El mateix passa amb les patates: 220.000 quilograms diaris importats i 72.000 exportats. Mentre estam parlant de com combatre el canvi climàtic les transnacionals de les llavors, la biotecnologia i l'alimentació (associades amb les petrolieres i les entitats financeres mundials) estan convertint literalment en fum la biodiversitat planetària. Actuar contra el canvi climàtic passa per canviar el sistema mundial de producció i comerç alimentari. Convendria potenciar les produccions i els mercats locals, cercar opcions de producció d'aliments respectuoses amb el medi ambient i models energètics sostenibles.


Mateu Morro

Diari de Balears