Salvem el Ginjoler

L’article El fin de Barcelona de n’Enrique Vila-Matas (El País, 10 de juny) fa ressò del ginjoler del carrer Arimon i d’una palmera que també perilla a Cardener amb Torrent de les Flors. Al carrer Martí un cedre i el jardinet que l’acollia ja són història...

In dubio pro arbor

La protecció dels
arbres urbans

Ens encomanem a Sant Google per tal de cercar informació sobre com defensar els nostres amics arbres. Després d’unes hores de navegació veiem que hi ha prou informació com per fer parar el carro dels atemptats quotidians contra els arbres.
No acabem d’entendre la veneració que hi ha pels arbres centenaris i la poca atenció que mereixen els arbres que no en són. És de suposar que el canvi climàtic ha de venir acompanyat amb una altre mentalitat respecte els arbres. És evident que un arbre que no tingui l’adequada protecció mai podrà envellir dignament ni entrar en cap categoria de privilegi.
De la pròpia experiència i de l’excursió pel laberint normatiu n’hem pogut extreure unes reflexions, que poden ser objecte de debat, doncs poden estar afectades per la nostre ignorància i la nostre mania conservacionista.
1. No hi ha cultura preventiva en la preservació dels arbres.
2. Hi ha un espoli constant del patrimoni arbori sense que l’Administració faci res per evitar-ho.
3. La mateixa Administració, en tots els seus nivells, atenta contra els arbres.
4. L’arbre no és contemplat com un actor mediambiental sinó com un simple decorat i que sovint genera molèsties.
5. Els municipis consideren l’arbre un objecte més del carrer i no en divulguen la seva importància, el respecte que es mereixen i les intervencions que els calen.
6. Cada cop més hi ha menys sentit comú i més necessitat de denunciar les agressions que pateixen els arbres degut a l’especulació del sòl i el mercat immobiliari.
7. Els professionals del sector no tenen el reconeixement adequat i sovint són simples peons executors d’una política de gestió en funció d’interessos aliens al món de l’arbre.
8. Els ciutadans estem desinformats respecte la gestió dels Ajuntaments i l’accés a la informació és dificultós.
9. La vigilància dels arbres i dels temes mediambientals relacionats està en mans de quatre ignorants que van uniformats a càrrec de les diverses Administracions que suporta el ciutadà. No s’aplica la normativa i la intervenció és nul·la.
Si observem que l’arbre forma part del medi ambient, mitjançant aquest concepte ens acostem a la legislació gràcies a la web de L’Ajuntament de Barcelona: Ordenances medi ambient i arbrat.

Aquestes són algunes de les coses que diu l’ordenança:

És objecte d'aquesta Ordenança la protecció dels elements del medi ambient urbà. Amb el compromís de ciutat sostenible i en àmbit de les seves competències, la política ambiental de l'Ajuntament té els fins següents: Formular i mantenir polítiques adreçades a la preservació, la protecció, la restauració i la millora de la qualitat del medi ambient urbà i natural. .. la protecció de la salut de les persones. La política municipal es basarà en els principis de cautela i d'acció preventiva, de correcció dels atemptats al medi ambient preferentment en la seva font, i de qui contamina paga. Les mesures de protecció del medi ambient s'estableixen sobre .... les d'actuacions públiques o privades que malmetin el paisatge urbà.
Els veïns tenen dret al manteniment i a la millora dels nivells de medi ambient i de qualitat de vida exigibles d’acord amb l’ordenament vigent i d’aquesta Ordenança. Els veïns tenen el dret a la informació ambiental, .. Al mateix temps, tots els veïns tenen el deure de complir les normes contingudes en aquesta Ordenança i de denunciar els incompliments que presenciïn o dels quals tinguin un coneixement cert. L’Ajuntament ha d’atendre les reclamacions, denúncies o suggeriments dels ciutadans, i exercir les accions que en cada cas escaiguin. El present Títol també té com a objectiu la defensa de tota mena de plantacions en vies i places públiques, així com també en espais privats, especialment aquells que hagin estat prèviament catalogats pel seu interès històric o social o per la qualitat dels exemplars vegetals que conté. Comprèn, finalment, aquest Títol, la regulació de les condicions especials, agronòmiques i fitosanitàries que han de complir les plantacions en l'àmbit del terme municipal de Barcelona. ... les obres de construcció o remodelació d'edificis particulars, es faran de manera que ocasionin els menors danys possibles a l'arbrat o a les plantacions de la via pública, a més a més de complir tots els requisits establerts en les ordenances sobre obres i instal·lacions i serveis en el domini públic municipal. .. serà obligatòria la reposició dels arbres i plantacions afectades, després d'haver realitzat el reompliment de la rasa, ... Per garantir aquestes operacions, l'Ajuntament exigirà la constitució d'un dipòsit de garantia abans de la concessió de la llicència a les empreses que afectin espais verds o arbrat per l'import dels treballs de restituir el terreny al seu estat inicial, segons la valoració efectuada per òrgan municipal competent. Quan les obres a realitzar exigeixin la supressió d'un arbre o plantació que representa la seva desaparició del lloc en el qual es troba, haurà d'existir una compensació per part de l'interessat, havent d'abonar una indemnització que pot arribar al triple del valor dels elements vegetals malmesos, afectant, si fos necessari, el dipòsit constituït. Aquest valor serà determinat per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, i per al cas de l'arbrat es farà mitjançant l’aplicació de la "Norma Granada". No obstant això, l'Ajuntament procurarà, quan sigui possible i en el lloc més proper a la zona perjudicada per la reducció d'espai verd, compensar la pèrdua o disminució d'elements vegetals amb plantacions en nombre similar a les retirades. Totes les obres de jardineria que afectin els espais urbans, bé siguin obra nova o remodelacions, seran realitzades preferentment per Parcs i Jardins de Barcelona i, en cas que siguin fetes per empreses externes, es realitzaran amb la supervisió tècnica d'aquest òrgan. Tots els òrgans municipals que realitzes obres o concedeixin permisos i llicències d'obres que afectin elements vegetals i mobiliari urbà hauran de sol·licitar l'informe preceptiu de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, així com els comprovants de pagament de l'import de l'afectació o bé dels dipòsits exigits com a garantia.
En els projectes d'edificacions particulars, les entrades i sortides de vehicles s'hauran de preveure en llocs que no afectin l'arbrat i plantacions existents. Així doncs, en els projectes de les obres caldrà assenyalar tots els elements vegetals existents en la via pública, que estiguin al llindar de l'obra a realitzar.
Es respectaran l'arbrat i les plantacions de tota mena. Es prohibeix sacsejar els arbres, trencar o arrencar-ne branques i fulles, gravar o raspar l'escorça, vessar qualsevol mena de líquids, tot i que no siguin perjudicials, en les proximitats dels arbres i en les rases o forats, com també dipositar escombraries, deixalles o residus.
Donat el cas de franca negligència en la conservació de les plantacions i els espais lliures privats, l'Ajuntament podrà obligar el propietari a la realització dels treballs necessaris, o podrà procedir a la seva execució subsidiària, exigint als propietaris el pagament de les despeses causades i de la sanció pertinent. La valoració dels danys i perjudicis causats a l'arbrat, tant públic com privat, es farà mitjançant informe de Parcs i Jardins de Barcelona, d'acord amb el barem de la "Norma Granada". Quan la reforma d'un espai verd o plantació privada requereixi l'arrencament o supressió d'elements vegetals, necessitarà informe de l'òrgan competent de l'Ajuntament.

Podem comprovar que sense anar més enllà de la normativa local hi ha prou feina per fer. D’entrada sobte veure que el sistema d’espais verds – arbres inclosos – no siguin considerats com a elements del medi ambient urbà i en canvi si ho sigui la fauna domèstica.

Potser sigui per això que tots els arbres dels xamfrans estiguin sense protecció i per tant vulnerables i de fet malmesos pels vehicles a l’aparcar.
També es pot donar el cas que sigui per això mateix que cada vegada que arreglen un carrer desapareixen misteriosament els escossells dels arbres i així mateix aquests són inexistents en nombrosos trams davant certs edificis característics d’altres que no ho són.
D’un cop d’ull es pot observar també el fracàs de les noves plantacions a tot arreu. L’estesa d’arbres morts fa palès un problema de gestió evident i no pas atribuïble a causes agronòmiques.
Mentrestant els nous espais verds encara pateixen d’un concepte millorable pel que fa a la sostenibilitat i no hi ha una intervenció decidida en aquest sentit en la fase de disseny.
Certament fa por pensar que si en qüestions tan evidents hi ha aquest descontrol què deu passar en segons quins altres aspectes de Parcs i jardins que n’és l’organisme tècnic de l’Ajuntament?
No cal ser cap gran analista per adonar-se’n que l’Ajuntament de Barcelona fa un política d’aparador inaugurant nous parcs a costa de no mantenir correctament els espais verds i els arbres dels barris. Parcs i Jardins es limita a subsistir, amb uns pressupostos escanyats, sota les directrius d’un consistori que no valora prou bé les necessitats quotidianes del verd urbà.
Un exemple de la competència de Parcs i Jardins en la protecció de l’arbrat el trobem a partir de la darrera modificació de les ordenances del medi ambient:

Qualsevol actuació, pública o privada, sobre els arbres o les plantacions inclosos en el catàleg requereix la prèvia autorització de l’Ajuntament, previ informe de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona”.

Algú sap que existeix un Departament de Protecció del Verd ? Gràcies a Sant Google hem trobat un excel·lent treball d’aquest Departament: Protocol de Catalogació dels Arbres d’Interès Local de la Ciutat de Barcelona: Arxiu pdf.
Està clar que tècnicament els professionals dels espais verds saben molt bé com resoldre la problemàtica de la protecció de l’arbrat d’interès local. El cas és que cal la corresponent dotació pressupostària per a que tot plegat tingui sentit, i replantejar-se què passa amb l’arbrat viari que no desperta l’atenció de ningú.
Sabeu? Som homínids en procés d’humanització. Venim de l’arbre, i l’arbre hem de respectar. El problema està en que el grau de consciència d’aquells que manen no es correspon massa amb el poder que tenen. I això s’ha d’arreglar entre tots plegats, és vital.

Hi ha molta feina a fer, però ara mateix cal salvar el ginjoler del carrer Arimon. Hem de ser més actius. Si us sembla bé, pitgeu aquesta imatge i envieu aquest correu demanant la seva preservació.

*