divendres, 5 de gener de 2007

Rhynchophorus ferrugineus

Becut vermell

Rynchophorus ferrugineus (Olivier, 1790)

El becut vermell de les palmeres és un Coleòpter de la família Curculionidae. Té l’origen a Malàisia. Arribà a Andalusia (Granada) el 1995. Després apareix a València (2004), a Múrcia (2005), a les Canàries (2006) i a Catalunya (2006). A Mallorca s’ha detectat per primera vegada l’octubre de 2006 a sa Ràpita (Campos).

Espècies afectades
Aquest insecte ataca un gran nombre d’espècies de palmera. Als països on és originari pot trobar-se sobre cocoters (Cocos nucifera) i Palmeres de Guinea (Elaeis guineensis) entre d’altres moltes palmeres. També està citat en Agave americana o Saccharum officinarum (canya de sucre). No obstant això, a la Península Ibèrica i Canàries s’ha observat només sobre la palmera canària (Phoenix canariensis) i amb menys freqüència a la palmera datilera (Phoenix dactylifera).

Descripció de l’insecte
L’ou és molt petit (2mm.) i blanquinós. La larva no té potes, és piriforme, amb el cos també de color blanquinós i marró roig, el cap. Passa per entre cinc i nou estadis larvaris i acaba a la pupa en un capoll fet amb fibres de la palmera. L’adult és un escarabat de color vermell amb ratlles longitudinals negres i amb el rostre allargat (bec) característic de la família dels curculiònids.
El cicle dura entre tres i quatre mesos, i té tres o quatre generacions a l’any, normalment en la mateixa palmera mentre hi hagi aliment. Ara bé, també pot colonitzar-ne d’altres atret per l’olor de la palmera malalta o acabada de podar. És un insecte molt gregari i se’n poden trobar fins a tres-cents exemplars en una mateixa palmera.


Danys
Com la Paysandisia archon, la larva de R. ferrugineus, al començament mossega les fulles tendres i, després, barrina el tronc de la palmera.
El primer dany observable exteriorment és que cau o es despenja alguna fulla de l’interior de la corona; si s’estira es desprèn amb facilitat i podem observar les mossegades a la base de la palma. Sol estar molt prop de l’ull, on en poden trobar totes les formes a la vegada (larva, capoll-pupa, adult). A diferència de P. archon, ataca directament a l’ull de les Phoenix canariensis, i la mort de la palmera sòl ser qüestió de temps. Sembla que en Phoenix dactylifera té preferència pels fillols i la part baixa de la planta.

Informació extreta d’una publicació de la
Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears.

7 comentaris:

sa monea ha dit...

S'està fent res per evitar la seva expansió? Sabeu si ha arribat ja a Menorca?

Joan Vicenç ha dit...

monea: segons em comenta avui un company de Menorca, agent de medi ambient, no hi ha cap notícia de que el Rhynchophorus ferrugineus hagi arribat a la bella Menorca.
Salut.

sa monea ha dit...

M'alegra saber-ho, pero em temo que arribarà, prest o tard. I em sap greu, perquè les palmeres em semblen uns arbres preciosos. Més preguntes, per si algú me les pot respondre: és possible prevenir la plaga? Es pot salvar una palmera que ja ha estat atacada? Aquest insecte ataca també als Chamaerops humilis? I a les washingtonies?

sa monea ha dit...

Acabo de buscar informació sobre la Paysandisia archon, una altra plaga de les palmeres de la qual desconeixia la seva existència. Tot açò és molt preocupant, francament, més encara perquè aquesta si que està comprovat que ataca els Chamaerops.

Joan Vicenç ha dit...

Anteriorment a aquest blog ja hem parlat de la Paysandisia archon. Quan a la prevenció, la millor en el cas de les nostres illes seria o hagués estat evitar-ne l'entrada als accessos.
Sembla que una vegada que la planta ha estat atacada s'ha d'eliminar. Un altra mètode seria fer una fumigació virulenta al cor de la palmera que matés als insectes, cosa que mai sabriem si hem fet ben fet, a no ser obrint el cor de la palmera, mètode que no aconsello. També sembla que el Rhynchoporus encara no ha atacat a les washingtònies o chamaerops. Al manco prop de casa nostra. Més lluny ho hauria d'investigar.

Joan Vicenç ha dit...

Per cert potser seria bo no podar tant les palmeres, evitant així les olors que les ferides produeixen i que serveixen de reclam al becut vermell.

sa monea ha dit...

Tal vegada també seria recomanable podar-les només els dies més freds de l'hivern , quan els insectes deuen ser menys actius.
Gràcies per la informació.