En defensar l'Amazònia ens defensam a nosaltres

Nosaltres i l'Amazònia

L'Amazònia és una de les grans baules de la cadena ecològica del planeta: cobreix el 5% de la superfície terrestre, amb una extensió de 7,8 milions de quilòmetres quadrats, dels quals 5 milions són al Brasil. En aquesta àrea s'hi estima que s'hi conté el 20% de l'aigua dolça i el 50% de les espècies vegetals i animals conegudes en el planeta, a més de viure-hi 180 pobles indígenes que representen un valuós llegat cultural de la humanitat.

Durant anys hem sentit parlar de la destrucció del gran bosc amazònic com una de les grans amenaces ecològiques de la humanitat. Com tantes i tantes coses, a força de repetir-les un i un altre cop, ja ni en feim cas. Però malgrat tot la desfeta d'aquesta gran reserva biològica segueix, inexorable, el seu pas: en els darrers 40 anys s'ha tallat prop del 20% del bosc plujós amazònic. I s'espera que, de mantenir-se el ritme actual, en pocs anys n'hagi desaparegut el 50%. Els científics apunten que tenint en compte que l'Amazònia genera la meitat de les seves pròpies precipitacions gràcies a la humitat que alliberen els arbres, la desforestació pot provocar un augment de les condicions de sequera empeses per l'encalentiment global del planeta.

Aquesta situació es deu, en part, a l'aparició els darrers anys d'un nou agent de desforestació que s'afegeix a l'activitat de producció il·legal de fusta: la plantació de soja transgènica en zones de selva prèviament desforestades. Aquesta devastadora indústria tan sols du entre dos i tres anys d'implantació i ja es calcula que 1,2 milions d'hectàrees amazòniques, a un ritme de 3 km2 per hora, han estat arrasades per a cultivar-hi soja. Entre 2004 i 2005 se sembraren més d'un milió d'hectàrees de soja a l'Amazones. Aquesta producció de soja es dedica majoritàriament a l'exportació com a component de l'alimentació animal. El Brasil ja és el segon exportador mundial de soja i aviat en serà el primer. Un 49% d'aquesta producció és destinada a la UE.

Els monocultius industrials de soja estenen la devastació ecològica i generen una societat violenta i desequilibrada. L'ocupació que generen és escassa: una persona ocupada cada 160 hectàrees. La pobresa facilita l'existència al Brasil d'una xifra d'entre 25.000 a 40.000 treballadors en règim d'esclavatge. A aquestes zones arrasades per la maquinària pesant l'única llei és la llei de les armes, sostenguda pels pistolers a sou dels desforestadors.

La revista National Geographic del mes de gener d'enguany publica un interessant article titulat Amazònia, selva verge o agricultura intensiva. En aquest article es descriu l'assassinat el febrer de 2005, a una remota regió de l'estat de Parà, de la monja nord-americana Dorothy Stang. Aquesta valenta dona dedicada al suport a les famílies d'agricultors i a la preservació del medi ambient, va ser escomesa per dos pistolers a una àrea que estava sent desforestada. A la conversa prèvia a l'assassinat, Stang els va reprendre per apropiar-se una parcel·la de selva que no era seva per dedicar-la a pastures per al bestiar (el Brasil també ha esdevingut el major exportador de carn de vacú del planeta). Això va ser prou per a ser assassinada a sang freda.

Mentrestant el governador de l'estat de Mato Grosso, Blairo Maggi (conegut com O Rei da soja, ja que ell tot sol en conra 140.000 hectàrees) insisteix que la inquietud general per la desforestació de la conca de l'Amazones és exagerada, i diu que no creu en l'agricultura basada en els pagesos que defensava Dorothy Stang. Ell pensa que això és anar contra la història: «els preus unitaris cauen i es necessita un volum enorme per a subsistir».

Vet ací com el sistema agroalimentari mundial mostra la seva profunda injustícia: mentre els productors de cerals, llegums, carn i llet d'Europa no poden vendre a un preu just els seus productes, s'ha instal·lat un sistema globalitzat que ens aporta aliments gràcies a la destrucció dels ecosistemes més valuosos de la Terra, el treball esclau, el pistolerisme i la transgènie. En aquesta situació, consumir els productes dels nostres propis agricultors és l'única eina que pot limitar aquesta escalada de destrucció. La defensa de la nostra agricultura també és la defensa de l'Amazònia.

Mateu Morro

Diari de Balears 7 de gener de 2007