dimarts, 16 de gener de 2007

Alvocater públic, tarongers privats

La Casa Gran potser ja no és tan gran

Cercant indicis del canvi climàtic he arribat al lloc més calent de Barcelona: el jardí de Costa i Llobera. Només he pogut veure, però, que està tancat, doncs l’estan reformant. Decebut per no poder constatar l’existència d’algun cactus florit m’he hagut de conformar amb una passejadeta per Miramar.
He descobert que ja està funcionant el nou hotel i retratar la primera floreta d’un alvocater ha fet que li pugés la mosca al nas al senyor de la seguretat.
M’he hagut d’acostar perillosament al límit de la propietat pública amb la propietat privada i és clar que això ha estat intrigant pels clients que paguen tranquil·litat des de 300 € l’habitació amb vistes.
L’hotelet (són 75 habitacions) gaudeix d’un menjador anomenat Forestier, a tocar de la terrassa dels tarongers que ara ha quedat inaccessible a la púrria de terra, que diria l’Snoopy.
És una llàstima que, per manca de recursos, l’Ajuntament de Barcelona hagi hagut de vendre una part del patrimoni públic i alterar l’espai d’un jardí històric. O potser es tracta d’un nou criteri mercantilista post-sostenibilista en la gestió del sòl municipal ?
Tantes coses s’han de fer i totes tant de cop?
La remodelació ha d’impactar als professionals del paisatgisme que de ben segur aniran més enllà dels nyaps evidents.
El nou túnel, les reformes de l’entorn, els accessos potser s’han fet gràcies al patrocini dels hotelers. Si és així, ja em perdonareu, però a mi no em calien.
· L’esca del pecat: la flor de l’alvocat ·
·
· Alvocater públic ·
·
· Tarongers privats ·
·
Florentí AC.
·

1 comentari:

P. ha dit...

Ja és legal això de privatitzar, per gaudi i plaer dels més rics, els espais públics de l’ajuntament de Barcelona ?