dilluns, 1 de gener de 2007

Aprendre a aprendre


El discurs ecologista no està lliure de punts criticables. Hi pesen ideologies confuses (com l’ “equilibri de la natura”), la utilització de dades de manera molt esbiaixada, interessos generats en la dinàmica política (hi ha gent que viu de l’ecologisme), confusió d’objectius, precedents d’errors greus, etc. En els sistemes complexos, gairebé sempre és difícil prendre partit. No obstant això, hi ha coses clares. Part de la lluita per un altre model de globalització implica posar fi als monopolis. Per exemple, en el sector alimentari, això requereix que els productors s’alliberin de la dependència industrial, impedir que la indústria introdueixi varietats superproductives i genèticament protegides però estèrils, que obliguen cada any a comprar grans, adobs i pesticides al proveïdor, i desenvolupar tècniques basades en els coneixements ecològics sobre el funcionament dels sistemes de suport de vida. El primer principi que hem d’aprendre a seguir, una regla que explica les regulacions a escala de la Biosfera, és que tot residu és un recurs. Hem de minimitzar els més problemàtics mitjançant un esforç en el disseny, en particular d’envasos, components d’aparells domèstics, automòbils, elements de construcció, etc. Apareixen materials nous les propietats dels quals poden ser interessants per la seva lleugeresa, robustesa, facilitat de reciclatge, etc., però les repercussions dels quals en el medi han de ser analitzades amb precaució. És essencial augmentar l’ús de recursos locals, la qual cosa significa diversificar les tecnologies i disminuir les necessitats de transport i energia. En això té una rellevància especial l’ecourbanisme: les noves ciutats han de dissenyar-se pensant en una diversificació oposada al “racionalisme” de Le Corbusier, ambientalment tan irracional, que faci barris més autosuficients i diversificats per el contacte entre individus (ciutat compacta), que aproximi els llocs de treball o lúdics als habitatges, aprofiti les cobertes i un ús millor dels transport públic. El territori ha de ser organitzat d’una manera reticular, que mantingui estructures ecològiques més madures com a reserves de biodiversitat. L’home, immers en una explotació expansiva, necessita, com el paràsit que ha passat a dependre d’un únic hoste, en el nostre cas la Terra, una estratègia cap a la simbiosi, cap a les sinergies. Caldria adaptar la producció d’aliments, el tractament de residus i la fertilització, especialment als oceans.

La història de l’Univers i la del planeta Terra no s’acabaran amb l’home. El que ha de preocupar-nos és el nostre encaix en el complexíssim sistema global. Podem fer-ho molt millor i molta gent treballa perquè sigui així. Hi ha grans obstacles, enemics gegantins, retrocessos en molts terrenys, i, pitjor encara, el temps per reaccionar es redueix acceleradament, però també sabem cada vegada més com és el món, com som nosaltres i què som capaços de fer. El futur està prenyat de perills i d’esperances, d’atzar i necessitat, de sorpreses i constriccions, però el mar pel qual naveguem és així. Sabem que la Raó amb majúscules és una abstracció i un mite caigut, que amb l’Educació no s’aconsegueix tot. No es tracta d’aprendre a comportar-nos racionalment, això ho fem sempre, tot i que amb objectius diversos i amb una barreja inevitable de l’esfera emocional. Però la nostra millor arma és aprendre, aprendre a aprendre, i aprendre a aprendre a aprendre... Kant va convertir en el lema de la Il·lustració el seu “Atreveix-te a aprendre!”. El nostre aprenentatge incorpora un altre imperatiu clàssic, “Coneix-te a tu mateix”, incloent-hi el costat fosc de pulsions que han estat seleccionades per sobreviure com espècie en un món bastant diferent. Hem de conèixer-nos a nosaltres i el món i saber que, en la complexitat del món, no tenim res assegurat, que la nostra capacitat de control i anticipació és limitada, que som vulnerables i, alhora, perillosos. Que ens enfrontem a l’avarícia i la fam. Hem de tenir el coratge de viure i de confiar en les nostres forces amb més lucidesa que optimisme, amb menys pessimisme que esforç i amor a la vida. I, com diu el protagonista d’Erewhon, que la sort posi la Providència a favor nostre.

Jaume Terrades

Biografia del món de l'origen de la vida al col·lapse ecològic

4 comentaris:

Anònim ha dit...

I l'arbre va dir:
- Col.lapse ? Quin col.lapse ?

Kepa ha dit...

Feliz año!!! la foto de la flor es preciosa

Anna Crexells ha dit...

us seguiré!!
Jo vaig ser concebuda a Menorca...i em sembla que vostè és de Mallorca?

Joan Vicenç ha dit...

De Mallorca sí, i a la foto per camins d'Algaiarens.
Salut