dimecres, 15 de novembre del 2006

Arbres de Serrallonga

~
~
~
Lo lledoner del meu vilatge...

Lo lledoner del meu vilatge
(quan jo vaig nàixer, era ell molt vell)
ha conservat tot son brancatge?
Hi fa cada any son niu l’ocell?
Encara es veu baix son fullatge,
amic dels infants al bressol,
voletejar —rient imatge—,
com vespres d’or, los raigs del sol?

Pere Talrich
(Serrallonga,Vallespir 1810 - París, 1888)
~
~
~
~
Al murmuri de tes rieres

Al murmuri de tes rieres,
al dolç xiu-xiu dels faigs, dels polls,
dels castanyers, de les sureres,
al cant dels grills en los rostolls,
quin pler, quina delícia m’era
mirar ta nit, per temps suau,
sembrant dels estels l’arenera
sobre el desert de ton cel blau!
Nit estelada, nit serena,
nit amorosa, nit amena,
qui no t’ha vist,
per ell só trist!

Pere Talrich
(Serrallonga, Vallespir, 1810 - París, 1888)
~
~
~
~