dimecres, 1 de novembre de 2006

Deixeu-me un somriure i prou

1 i 2 de novembre
la fulla que estima el vent
la rosada que vesteix la flor del magraner
~
Quan mori

Quan mori deixeu-me ser la fulla que estima el vent
la veu humil d'una fontana on s'abeuren els ocells
el rastre d'un caragol bover
la rosada que vesteix la flor del magraner
Quan mori deixeu-me ser tot allò que no vaig ser:
la pura neu de les muntanyes
l'escuma tova de les onades
el perfum de la murtra i del llorer
Deixeu-me ser lliure i perfecte
com un crepucle d'octubre
com un nadó que encara no coneix el nom de les coses
com una música que creix i inunda l'univers sencer
Quan mori no m'enyoreu
Deixeu-me sol amb la pluja i la gebrada de l'hivern
Deixeu-me sol amb l'oblit
Deixeu-me sol amb la mort
que voldria ser llavor i aprendre el secret de la lluna
Quan mori, sisplau, no ploreu
Deixeu-me un somriure i prou
un somriure i una flor de magnolier
que guarneixi el meu front amb el seu perfum
un somriure i un record que tingui gust de cireres
Quan mori no m'enterreu
Deixeu que les meues cendres s'escampin pertot arreu
Deixeu-me ser un bon adob
Deixeu-me ser aquell veler que es confon amb l'horitzó
Quan mori no em publiqueu
Deixeu que tots els papers s'adormin dins el bagul
Que vull anar-me'n ben lluny
Que vull atènyer la llum
Que vull fugir per sempre més
de l'ombra absurda de les paraules
Quan mori deixeu-me ser la fulla que estima el vent
la pura neu de les muntanyes
lliure i perfecte com un crepuscle
sol amb la pluja i la gebrada de l'hivern
Deixeu-me un somriure i prou
que les cendres s'escampin pertot arreu
que tots els papers s'adormin dins el bagul
que voldria ser llavor
i veler dins l'horitzó
i llum en la llum
i posta de sol.

Antoni Ibañez
~
el perfum de la murtra i del llorer
~
i una flor de magnolier
~
· Imatges: · [ arcketipo ] · [ Diari MEF ] ·
· [ Rafael Jiménez ] · [ Arboretum ] · [ Grandma BJ ] ·

~

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Llevar-se i que t'esperi un poema així.Meditar i anar content a treballar:un obsequi de la vida !

Rafael Jiménez ha dit...

Es para mí un honor el que hayáis elegido la foto del mirto para ilustrar ese bello poema. Un cordial saludo.