La mèlia, un arbre que mai hauria de ser podat

Els arbres d’Alaró

La Mèlia 

(Melia azedarach)

La Mèlia és un arbre que mai hauria de ser podat. I tanmateix a Alaró arriba a rebre més garrotades que els mateixos plataners de l’Avinguda i de la Plaça. Les mèlies són els arbres que trobareu al camí de Ses Barreres, entre Ca’n Jaumico i son Tugores. Puc recordar aquest carrer quan fruia de personalitat pròpia gràcies a aquests arbres: dins l’ombrívol estret que formen els pisos, les branques de les mèlies s’enfilaven a cercar la llum fins a ficar els nassos als balcons més alts. No els ho varen perdonar, massa salvatges, massa lliures, massa dignes. La cosa és tan senzilla com anar errat des d’arrel. Aquest és el cas de gestors ineptes dels ajuntaments i dels qui se n’aprofiten. O potser són innocents en ignorància i en realitat actuen de bona fe. Però qui hi creu avui en la bona fe. El cas és que aquests arbres han estat maltractats amb podes dràstiques i malfetes, mutilacions que deixen obertes les ferides que donen inici a la degeneració i malformació de l’arbre. També serà més probable que els afectin les malalties provocades pels fongs o l’atac d’insectes fitòfags.

En Guillem Nicolàs i Larruy és un amic dels arbres expert en podes d’arbrat urbà i amb idees pròpies sobre el rerefons que s’hi pot trobar i que no tenen res a veure amb la salut de l’arbre. Sense el seu permís he volgut incloure aquest extracte d’un comentari seu referit a aquesta problemàtica:

“Com ja hem comentat en anteriors ocasions, sembla que l’arbre, en definitiva, sigui un destorb en mig dels pressupostos de qualsevol ajuntament. És a dir, és un element imprescindible, sobre el qual s’ha d’actuar ja que si no la gent (el votant) es queixa de que no es fa res en els arbres. Aleshores hi ha d’haver un pressupost destinat a tenir cura de l’arbrat viari, i per tal de que aquest pressupost es vegi el més possible pel "votant" es procura que la feina sigui grossa o ben visible. Llavors tenim un fet ben evident, no importa l’arbre, ni la seva salut, ni la seva gestió, si no si s’ha fet evident que s’ha actuat en (contra) aquell arbre en durant l’any. El votant, segons el polític, vol obres, malgrat es queixi de les mateixes, i no resultats, malgrat els desitgi; vol veure que "es fa", que els seus diners han servit per que algú treballés. És la hipocresia de les enquestes, tothom veu els documentals de TV2 i ningú els programes de tele-escombreria, per això totes les cadenes emeten documentals a tota hora, oi? El polític sap igualment que tallar arbres li dóna vots, i l’arbre és igual si es mor, o millor si es mor, per que plantar-ne de nous també en dóna de vots. El problema més evident, és que el tècnic o empresa contractada sap la veritat i no diu res per que és un veritable negoci. És com les tabaqueres, amb l’Estat cobrant uns impostos sobre un article que sap certament que és perjudicial per la salut, però malgrat saber del problema, no tallen la forma d’entrada de diner, i a la llarga, si la gent dura menys, doncs menys anys de pensió... És la hipocresia total.”

La mèlia, pare-nostre, arbre de sant, rosarier, arbre de rosaris, xucla-moro...és un arbre originari del Sud i est d’Àsia, Síria i Pèrsia o de l’Himalaia, segons les fonts. En tot cas el seu cultiu s’ha estès per tot el món. En castellà aquest arbre rep tabé molts de noms, tan variats com “árbol del paraiso, acederaque, árbol de rosarios, cinamomo, jazmín, alhelí, paraíso gigante, mirabobo... A Cuba i a altres indrets de Centre Amèrica és usat com a insecticida contra plagues que afecten a les hortalisses o aromàtiques:

Extracte aquós de Melia azederach: 86 g. de material vegetal sec per 3 litres d’aigua en ebullició durant 15 minuts, es deixa reposar 17 hores, es filtra per gasa i es du al volum de 3 litres; posteriorment es realitza l’aplicació, una pic per setmana fins a 6 vegades.

Un altre extracte d’aquesta planta per al mateix ús seria un preparat amb fulles verdes (750 g.). en un recipient es posa a bullir 3 litres d’aigua neta, quan comenci a bullir es col·loquen durant cinc minuts els 750 grams de fulles verdes. Retiram del foc, ho tapam i ho deixam així durant tota la nit. Al sendemà es filtra i es mesclen aquests 3 litres amb 17 litres d’aigua de la fumigadora, que ha d’estar neta de qualsevol residu de pesticida químic. Les aplicacions s’han de fer preferentment a partir de les 4 del capvespre, evitant la incidència del sol. També se’n pot preparar amb les llavors.

Personalment som contrari a qualsevol tipus d’insecticida, fins i tot d’origen botànic i casolà com aquest, però com diuen els cubans: “Per què promoure l’ús d’aquests plaguicides? Per raons econòmiques, una fàcil obtenció i degradació i perquè són manco agressius, ja que el seu ingredient actiu està compartit per varis tipus de composts”.

Segons el pare Bonafe a la seva Flora de Mallorca “L’escorça i les arrels són febrífugues. Els fruits són purgants i verinosos en dosis elevades, encara que alguns animals les mengen impunement. De les llavors se n’extreu un oli utilitzat com a combustible. els pinyols serveixen per llàgrimes de rosaris”.

Les mèlies floreixen ara, pel maig, quan més grossos més perfumats. A l’actualitat se’n cultiven molts als passeigs, carrers i escassos parcs. A Ciutadella record que és un arbre abundant dels carrers i que ja tenen molts d’anys.

Aplecs sobre el cinamom
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 10 de maig de 2006

· Els Arbres d’Alaró ·

~