Ha mort Toni Roig d'Al-Mayurqa

Si el gra no mor no produeix fruit:
ara ja estas germinant en nosaltres

Grup nascut l’any 1994 amb la intenció de dignificar la música tradicional mallorquina fent una lectura actual del temes que ens defineixen com a poble.

Ens preocupa la nostra identitat, el nostre País, la nostra llengua i la nostra cultura, sense oblidar que som part del Mediterrani i que la riquesa del nostre patrimoni cultural no pot desaparèixer.

A camí entre tradició i la cançó d’autor tenim enregistrats cinc CD’s “Projecte Roig”(1995) “De poetes i altres codolades” (1997) “Anem de gresca”(1998), “Fent camí” (2001) i “amb Coherència (2004).

El grup va guanyar el Premi Cerverí, amb la cançó “Mai l’amor es impossible” del CD Projecte Roig” amb lletra i música de Toni Roig, premi atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana de Girona en la seva edició de 1996.

Reivindiquem el MEDITERRANI com espai musical propi de la ribera de migjorn fins a la de tramuntana, sense oblidar l’orient.

Per tradició feim ús dels instruments que de forma ancestral han sobreviscut al pas del temps, amb la intenció, entre d’altres de fer arribar a les generacions futures tots els valors que no volem que es perdin.

Com sempre seguim defensant el compromís amb un país, un idioma i una forma de viure i sentir que conformen la nostra identitat. Si la perdem desapareixerem com a poble.

Volem deixar oberta la porta a la creativitat, a les noves tecnologies musicals i fins i tot a les noves músiques d’arrel ètnica ja que la cultura es sempre viva i lluitam perquè no esdevingui un peça de museu.

LA CULTURA FA LES PERSONES LLIURES

·
Al-Mayurqa - No ens fareu callar

·

Per un consum responsable

Guia del consum responsable de fusta, paper i suro

La WWF - Worl Wildlife Fund ha ficat a disposició en Pluridoc una guia del consum responsable de fusta, paper i suro per a institucions públiques i privades, produït recentment per WWF/Adena. La guia es basa en tres principis essencials: necessitat d'eliminar del mercat internacional el consum de productes forestals provinents de tallades il·legals i insostingudes, donar suport als propietaris i gestors forestals compromesos amb una gestió social i ambientalment sostenida dels boscos, i reduir el risc corporatiu associat a un consum desinformat dels productes forestals. Aquest document té per títol "Más Compromiso, Menos Riesgos" - Guia de Consumo Responsable de Madera, Papel y Corcho para Empresas y Administraciones Públicas" i els interessats podran descarregar-lo gratuïtament a partir del següent enllaç:

· Guia del consum responsable de fusta, paper i suro ·

·

Laetiporus sulphureus (II)

Gírgola de garrover

Fotos: Joan Vicenç Lillo i Colomar
30 de setembre de 2007

Seguiment 2on Congrés Forestal Català III

Avui dia 28 de setembre ha finalitzat el 2on Congrés Forestal Català celebrat a Tarragona.
Podriem dir que el Congrés s'ha celebrat en moments delicats, no només tenint en compte la crisis que està vivint el sector forestal, sinó també pels grans canvis que s'estan succeïnt dintre la nostra societat. Els canvis socio-econòmics dels últims anys han estat més aviat relacionats amb una millora de la qüalitat de vida per part de la majoria de la societat, no obstant això, problemes com l'abandonament rural, el canvi climàtic i els impactes ambientals cada vegada més abusius per part de l'home posen en compromís el nostre progrés i fins i tot aquesta millora de la qualitat de vida.

És evident que la consciència ambiental, encara dèbil, que s'ens ha estat adquirida al llarg dels últims anys no ha estat suficient, però no és només això, sinó que segons el meu punt de vista, la consciència ambiental ha estat mal transmesa (o no transmesa) i és mal entesa per molts sectors de la societat. En aquest sentit es va fer una crida per tal de revertir lla situació, sobretot en tots aquells temes relacionats amb la silvicultura.
En realitat la silvicultura és una eina de gestió encara molt mal considerada i interpretada com una manera destructiva d'explotar el medi per part de molts sectors de la societat. Segons el meu punt de vista, canviar aquesta tendència aniria a càrrec de biòlegs, ambientòlegs, enginyers forestals (o com és el meu cas, estudiants d'enginyeria tècnica forestal), ecòlegs....
Putser podriem començar amb introduïr la silvicultura dintre de la nostre societat:
Jo crec que el què caldria primer de tot sería eliminar definitivament el concepte de silvicultura; Fins i tot als llibres de primària es defineix encara el silvicultor com "el que planta arbres".
El següent pas segurament sería començar a actuar en nivells escolars com poden ser la primària i secundària. Per experiència pròpia crec que es dóna una imatge molt difuminada i poc real dels nostres boscos i ecosistemes i sovint, per la ignorància general que hi ha en aquests temes, es condemna qualsevol iniciativa que comporti "actuar al bosc".
Si a més de la manca de formació hi sumem la planificació nefasta de parcs i jardins (Com per exemple Barcelona), tenim una societat deshumanitzada, amb problemes psicològics i amb ganes de marxar de la poluta ciutat. Mentre que a l'inici de la revolució industrial es veia l'èxode cap a les ciutats com una oportunitat, ara és cada vegada més un problema seriós, ja que molta de la població decideix tornar a entorns més humans (Els origens de l'home començen dalt els arbres).

"Tothom vol veure el mar des de l'hotel, però ningú vol veure l'hotel des del mar". La mala planificació de les urbanitzacions i els pocs escrúpols de certs alcaldes han propiciat un canvi generalitzat de l'entorn rural que afecta directament a la nostra biodiversitat i paisatge. L'abandonament rural no és en realitat cap paradoxa, la vida rural sens dubte s'està perdent mentre que la vida urbanita guanya, la diferència està en que hom vol fer vida urbanita en un entorn rural. Mentre abans la vida urbanita estava concentrada en zones massificades com grans ciutats, ara s'extén per tot el territori.

A una jornada es va parlar també dels múltiples serveis que ofereix el bosc sense que llavors se l'hi retorni part del perdut. Mentre abans els recursos que oferia el bosc estaven més aviat relacionats amb les primeres necessitats, ara s'està terciaritzant i el paper que pren el bosc està cada vegada més relacionat amb activitats lúdiques. En aquest sentit, els gestors haurien d'apuntar fort per tal de consensuar i desenvolupar una política i normativa forestal per tal de regular aquestes activitats i garantir que al bosc se l'hi retorna part del que se l'hi pren. El tema més calent és segurament el dels bolets; força micòlegs m'han assegurat que Catalunya desenvoluparà aviat una normativa (Com es fa amb els caçadors) per tal de regular aquestes activitats, no només per la massificació que està patint el bosc de inexperts boletaires, sinó també per regular el mercat força fosc que hi ha al darrera. El que més greu sap és que els de tota la vida, la majoria grans coneixedors del bosc, seràn els més perjudicats.

Per altra banda, l'abandonament rural no és només gent que marxa a les ciutats; són pobles fantasma on les tradicions i la història és perd per sempre més, es perden persones que podrien ser autosuficients i no dependrien de mercats internacionals, i alguns fins i tot continuen estant apartats del sistema capitalista -espècie en extinció -.
Al bloc ja hem comentat força vegades la desforestació que ha comportat al llarg dels segles la instal·lació de conreus o les indústries fustaneres, navals, mineres... per altre banda, aquesta vida agro-forestal tradicional ha propiciat en molts casos la instal·lació d'espècies idònies en aquests indrets com poden ser moltes de les aus estepàries que actualment corren gran perill - Abocadors incontrolats, cultius intensius, infraestructures viàries, ferroviàries, contaminacions de sòls, especulacions urbanístiques, línies d'alta tensió - n'han fet desaparèixer poblacions senceres, massa canvis per massa poc temps.

Tots aquests problemes xoquen amb una consciència d'ecologisme d'etiqueta, poc realista i desfigurada de la realitat, sobretot per part de molta de la nostra societat i representats polítics, que a més, tenen un bagatge considerable en aquests temes.

En aquests dies de Congrés hom podia opinar, hi ha hagut opinions diverses, ni molt menys tothom coincidia però aquesta era la gràcia: Debatre.
Aquests dies ens jugavem la gestió del 60% del territori català, diverses ponents explicaven els seus estudis però també esperaven punts de vista diversos; Els incendis, els nostres ocells, la biomassa, la silvicultura i moltíssims més temes que preocupen avui dia.

El 2on Congrés Forestal Català era molt més barat que la trobada de l'Al Gore (1a Trobada Internacional d'Amics dels Arbres). El 2on Congrés Forestal Català englobava més de 70 temes diversos presentats per doctors i catedràtics, la de l'Al Gore només en tocava 5 amb molts polítics i pocs experts. El 2on Congrés Forestal Català durava 4 dies, la trobada de l'Al Gore només durava un dia. El 2on Congrés Forestal Català debatia sobre el futur dels boscos a Catalunya, la de l'Al Gore posava la famosa película "Una verdad incómoda" i parlava dels arbres i els boscos en general. Suposo que no cal continuar comparant...
Tot i això, la trobada de l'Al Gore va ser tema de dia durant temps als telenotícies i diaris, el 2on Congrés Forestal Català ha ocupat algun tros de pàgina de diari i alguna cosa deu haver sortit per la televisió.
Aleshores quin ha estat l'error?;
Que TV3 (per posar un exemple) és de qui paga més?.
Que no s'han sabut promocionar prou bé els del Congrés?
Que el bosc i el seu futur no interessa?

Laetiporus sulphureus

Gírgola de garrover

Fotos: Joan Vicenç Lillo i Colomar
Setembre 2007

Seguiment 2on Congrés Forestal Català II.

Dijous es va viure una jornada intensa al 2on Congrés Forestal Català on el tema principal eren els incendis forestals. Forestals, ecòlegs, agrònoms.... un gran ventall d'experts en temàtiques ambientals i forestals van poder contrastar els diferents punts de vista sobre un tema tant complexe com el dels incendis forestals. Sens dubte mereix prendre apunts.
Si algú ha assistit al 2on Congrés Forestal Català i ens vol fer arribar una crònica sobre alguna de les ponències que no ho dubti, l'hi publicarem amb molt de gust, incloent-hi la crítica. Precisament tenim una crònica que Arnau Urgell ha facilitat al Diari Forestal

Diari Forestal

(Crònica d'Arnau Urgell per a Diari Forestal.com).- La jornada central del II Congrés Forestal Català, celebrada aquest dijous al Palau de Congressos de Tarragona ha viscut el debat més calent, el de com s'ha d'afrontar la política de gestió i prevenció dels incendis forestals.

Ha estat en aquesta qüestió en la qual s'han visualitzat de manera més evident les divergències entre els tècnics i científics de formacions diverses: forestals, agrònoms i ecòlegs.

A banda, les tesis denominades 'californianes' -basades en la utilització del foc per a cremes preventives, contrafocs...- que encapçalen el Grup d'Actuacions de Reforç Forestal (GRAF) dels bombers de la Generalitat, han xocat amb visions més clàssiques que han caracteritzat la política de prevenció i extinció els darrers cinquanta anys.

Per Ignasi Castelló, cap de l'Oficina Tècnica de Prevenció d'Incendis de la Diputació de Barcelona 'assumir el llenguatge catastrofista: el foc acabarà succeint ja que és inherent al clima mediterrani, és molt lícit per aquells que vulguin salvar la pell' però considera que no suposa una solució als reptes actuals. Recorda que els ciutadans esperen que s'apagui allò que crema, no pas allò que de forma natural -en un hipotètica Catalunya no antropitzada- es cremaria.

Per la seva banda la moderadora del debat, Olga Lanau, directora general de Prevenció, Extinció i Salvaments, s'ha mostrat conciliadora: 'cal integrar els diversos punts de vista, i malgrat ser conscients de la dificultat d'assolir el consens treballar-hi'.

Les perspectives de la indústria forestal

Actualment Catalunya té una balança comercial en termes forestals negativa. Per altra banda, hi ha un cert consens de la necessitat de gestionar els nostres boscos. Com es pot superar aquesta aparent paradoxa? Segons Jordi Jané, president de la Federació d’Associacions i Gremi de Rematants i Serradors de Catalunya (FERESCAT), cal buscar altres vies que superin la limitació dels baixos preus. En aquest sentit ha marcat algunes de les línies a seguir: promocionar les fustes catalanes en tots els sectors i aconseguir que es valorin els productes com a elements ecoeficients. En aquest sentit, un element clau és l'aposta per la certificació de les fustes del nostre país.

D'altra banda, una de les qüestions que s'han tractat és el dels aprofitaments energètics i químics de la biomassa forestal. Un dels elements claus és la necessitat d'entendre aquest factor com a complementari de la indústria actual no pas substitutori. Des d'aquests sectors es veu amb certa preocupació que els poders públics subvencionin a activitats que poden esdevenir competència directa dels aprofitaments fustaners competitius als mercats.

En un estudi presentant per la professora de la Universitat de Lleida (UdL) Montserrat Viladrich s'ha mostrat que la recent reforma del marc que regula la producció elèctrica a partir de biomassa forestal suposa un gran estímul per aquest aprofitament. De fet, es garanteix la compra del KWh al voltant del 0,12 euros en un període de quinze anys i per tant s'elimina el risc inherent a qualsevol inversió. Viladrich considera que la major rendibilitat es dóna en plantes de potència limitada (entre 1 i 5 MW) en les quals amb escenaris de costos elevats es poden amortitzar en cinc anys.

Seguiment 2on Congrés Forestal Català I

Diari forestal

(Crònica d'Arnau Urgell per a Diari Forestal.com).- La primera jornada del Congrés, celebrada ahir dimecres, dia 26, ha tingut com a element protagonista la reivindicació de la silvicultura com a eina de gestió sostenible de les forests. En aquest sentit, Álvaro Aunós, catedràtic de silvicultura de la Universitat de Lleida ha volgut incidir en la percepció negativa -des d'un punt de vista urbà- d'aquest sector. 'Actualment es considera el bosc com a quelcom immutable i les actuacions de gestió forestal com a agressions' afirma Aunós.

Tanmateix es mostra ferm: 'aquesta situació l'hem de revertir, els enginyers hem de sortir del 'nostre ecosistema' per tal de comunicar adequadament la nostra professió i la necessitat de 'tocar' els nostres boscos'.

Així mateix, ha recordat la paradoxa que suposa la reducció dels elements productivistes mentre que s'incrementa els valors d'altres aspectes com el paisatge, la funció embornal de CO2, la regulació del cicle de l'aigua... Ara bé, el sector continua depenent d'un mercat a la baixa. Fins quan es podrà aguantar aquest (des)equilibri?

Un exemple és el cas dels boscos d'alta muntanya -Aunós n'és un bon coneixedor ja que des de 1997 és assessor del Conselh Generau d'Aran-. En aquest sentit considera que cal extreure arbres per garantir la seva regeneració però és evident que els condicionants econòmics i sobretot físics (orogràfics, dispersió i manca d'infraestructures forestals) n'impossibiliten la rendibilitat pels petits propietaris. La solució per Aunós és ben clara: 'tasques com aquestes les ha d'assumir la col•lectivitat'. En aquest sentit, la valoració de les externalitats -tant ecològiques com de subproductes forestals- ha estat un dels elements de debat al llarg de la jornada.

Mentre algunes ponències han apuntat aquesta via com una oportunitat -un estudi ha xifrat en 45 euros el cost del viatge per anar a caçar bolets- altres l'han qualificada de 'quimera'. És el cas del consultor forestal Adriano Raddi que es mostra contundent: 'existeix una nova demanda cap al bosc desvinculada de la producció fustera que pugui esdevenir una oportunitat econòmica pel món forestal? No, fins ara ningú ha pagat mai res per gaudir dels altres serveis del bosc'. En aquest sentit considera que des de fa una dècada es parla d'aquesta qüestió i que fins al moment el mercat de serveis ambientals no ha tingut cap tipus de creixement. Per Raddi, la valoració d'externalitats continua sent exclusivament un exercici acadèmic.

Per la seva banda, Álvaro Aunós ha volgut assenyalar la importància de la silvicultura en la gestió dels boscos però recorda la necessitat imperiosa de buscar vies per esdevenir econòmicament competitiu. En aquest sentit, s'ha apuntat a la necessitat de canvis en la fiscalitat per deixar de tractar a les societats forestals com a empreses convencionals.

Temps de revolta

Catalunya té més bosc que Suïssa 1

El declivi del sector de la fusta
ha disparat la biomassa disponible

Antonio Madrilejos
Barcelona

Catalunya té un percentatge de superfície forestal cada vegada més gran, més fins i tot que Suïssa o el Canadà, i els seus boscos cada cop són més espessos, segons les dades recopilades durant els últims anys pel tercer Inventari Forestal Nacional espanyol (IFN3). Concretament, la superfície forestal --que inclou tant els boscos madurs com el simple matoll-- ha augmentat el 4% respecte a l'inventari anterior, elaborat 12 anys abans, i se situa en el 61% del total català. "Ens toquen 400 arbres o, si es prefereix, 0,25 hectàrees per persona", va dir ahir José Antonio Bonet, degà del Col.legi d'Enginyers Forestals, durant la presentació del segon Congrés Forestal Català (CFC), que se celebra fins divendres que ve a Tarragona amb la participació de més de 400 ponents (www.congresforestalcatala.cat).
Tot i que les dades del tercer inventari corresponen al període 2001- 2002 i en part eren conegudes, el Ministeri de Medi Ambient no les havia publicat completes fins ara. "Ha sigut un treball llarg. Hem analitzat més de 12.000 finques i els resultats els hem comparat amb les dades anteriors --explica José Antonio Villanueva, coordinador de l'IFN3--. El treball ens permet quantificar exactament si en una zona molt concreta ha avançat realment el bosc i quines espècies són les que creixen o bé decreixen". Per províncies, el percentatge més alt de superfície forestal correspon a Girona, i el més baix, a Tarragona.
D'acord amb les dades facilitades per l'IFN3, la vegetació silvestre segueix envaint antics territoris ocupats per cultius, però el més destacat dels últims anys a Catalunya és l'augment dels boscos densos a costa del bosc clar o matoll. "La superfície forestal arbrada ha passat d'1,39 a 1,62 milions d'hectàrees, el 16% més que 10 anys abans, i ja suposa el 84% del total forestal", precisa el coordinador de l'inventari. N'hi ha prou de caminar per qualsevol bosc del país per comprovar que la proporció de peus vells i amples --arbres amb un gruix superior als 20 centímetres-- està augmentant sobre la de peus joves i estrets. Així doncs, la biomassa s'ha incrementat durant els últims 12 anys en un percentatge molt superior (48%) al de la superfície forestal (el citat 4%).

PÈRDUA DE RENDIBILITAT
Tot plegat és un resultat inequívoc de l'abandonament de les activitats forestals motivat, al seu torn, per la poca rendibilitat de la fusta (els petits propietaris, que són la majoria, no poden afrontar la competència que els fan altres mercats). "Els boscos catalans podrien subministrar tres dels sis milions de metres cúbics de fusta que consumeix Catalunya, però només n'aporten un", posa com a exemple Josep Mayoral, que és responsable de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.
La instal.lació de plantes de biomassa per aprofitar la fusta sobrant és una de les possibilitats, però Catalunya encara no disposa a hores d'ara de cap pla de posada en marxa o d'un calendari, assumeix Eduard Pallejà, secretari general del Departament de Medi Ambient. Segons l'IFN3, el 77% de la superfície forestal catalana és de caràcter privat, mentre que el 18% té titularitat municipal i n'hi ha un 5% que pertany a l'Administració.

Arbres molt resistents com el pi blanc i l'alzina, associats a climes més àrids, augmenten a Catalunya a un ritme superior al de la resta d'espècies, mentre que l'avet, el faig i el castanyer, típics de zones més plujoses, retrocedeixen. ¿Són qüestions climàtiques? Possiblement hi ha alguna cosa de cert, subratlla José Antonio Bonet, coordinador del Congrés Forestal Català, però és més important un altre factor: alzines i pins blancs estan colonitzant antics terrenys agrícoles de secà, és a dir, sòls que els són propicis.

LES MÉS HABITUALS
En el còmput total, el pi blanc (372.000 hectàrees), el pi silvestre o melis (238.000) i l'alzina (274.000) són de llarg les tres espècies més habituals de Catalunya, molt més que no pas la pinassa, els roures, el pi negre i l'alzina surera.

Font El periódico

Salvem Son Espases

ENCARA HI SOM A TEMPS

SALVEM SON ESPASES


Concentració a la plaça de Cort

dia 29 de setembre a les 18 hores


Organitza Plataforma Salvem La Real

No hi manquis. Tu hi fas falta

Fotos: Pep Torro i J.V. Lillo

Quin temps farà?

Aviat farà uns 5 anys que vaig descobrir una magnífica pàgina de meteorologia.
La meva afició a la meteorologia em va portar, entre d'altres, a visitar fòrums dedicats a la meteorologia. Als fòrums, que vaig deixar de visitar aviat, hi vaig descobrir fanàtics meteoròlegs capaços de no dormir durant tota una nit o capaços de moure's centenars de quilòmetres per observar fenòmens. Fins i tot hi ha un servei estatal de "caça tempestes" que actualitza el mapa cada dia pels que volen observar fenòmens extrems. Autèntics experts desconeguts, coneixedors de cadascún dels fenòmens que otorga l'atmosfera, dedicaven llargs reportatges amb fotografies, radars, imatges derivades de radiosonatge... explicant fil per randa i com bojos el perquè d'aquella tempesta de no sé on, alguns perdíen dies sencers explicant la tempesta del seu poble.
Si alguna cosa profitosa em vaig endur va ser sens dubte el descobriment d'una magnífica pàgina; Wetterzentrale. !

Aquesta pàgina alemanya conté els diferents super-ordinadors que hi ha actualment (crec que en falten alguns) i que són els que bàsicament faciliten la feina als meteoròlegs (El magnífic Sr. Picó penjava directament les actualitzacions d'aquests super-ordinadors a través del seu espai del temps). Aquests super-ordinadors es basen en les diferents boies i sensors que hi ha ubicats al planeta per tal de poder modelar les tendències meteorològiques a diferents hores vista. Evidentment aquests ordinadors "s'equivoquen", això passa perquè l'atmòsfera és un sistema caòtic i encara que aquests ordinadors puguin fer mil·lions de càlculs en molt poc temps, són incapaços de fer les prediccions exàctes (és per això que els nostres meteoròlegs també s'equivoquen). Si s'és nou en lectura de mapes meteorològics es pot primer aprendre els conceptes bàsics a qualsevol pàgina relacionada, p. ex (PDF): Mapas meteorológicos

Un cop entreu a la wetterzentrale, podeu apretar 9-Tage GFS Weitere GFS Karten , que és un resum fet pel superordinador Japonès GFS que mostra a través de mapes baromètrics el temps dels pròxims 9 dies. Les dades més interessants que es poden llegir en aquests mapes són; Direcció i força del vent, Pressió i Aire en altura.

També es poden veure les diferents prediccions que dona cada ordinador (Sovint no coincideixen i és aquí quan el meteoròleg dubta) entrant a TOP KARTEN. Un cop allà observareu que a dalt de l'esquerra hi ha diferents paraules en majúscula; GFS, GEM, NOGAPS, JMA... això són els diferents ordinadors, cliqueu el que més us interessi (p. ex JMA) i llavors tindreu (malauradament en Alemany) tota informació meteorològica que desitjeu i a les hores vista que volgueu (Els numeros són les hores vista).

Si algú està interessat val més que tingui paciència al principi perquè pot ser complicat interpretar els mapes però amb el temps s'en aprèn. El que recomano jo és mirar-se el mapa i intentar predir el temps a Catalunya, si l'encertes és que ja ets un bon meteoròleg, si no l'encertes el millor és intentar esbrinar el perquè mirant bé el mapa i fixar-te en les condicions que hi havia el dia que vas fallar (direcció del vent, si hi havia aquell dia aire fred en altura, la pressió....). Tingueu en compte que no és una ciència exacte i és normal equivocar-se. També podeu comparar la vostra predicció amb la del Servei meteorològic de Catalunya.
És també molt interessant escoltar la predicció del pagès, amb la observació de molts anys i pel fet que depenen totalment dels fenòmens meteorològics, n'hi ha molts amb capacitats de predicció extraordinàries.

Us deixo unes quantes traduccions per si voleu veure els mapes:

500 hPa, Bodendruck --> Pressió i situació atmosfèrica a 500 hpa (Crec que són uns 5.000 m. d'altitud)

850 hPa, Temperatur --> Temperatura a 1.500 m. d'altitud.

Niederschlag --> Precipitació (pluja o neu).

Per cert, també podeu veure la situació meteorològica en forma de mapa que hi havia en un determinat any i dia (per exemple un dia d'una gran nevada o grans inundacions) des de la pàgina principal Wetterzentrale. , anant a TOP KARTEN i llavors "kartenarchiv", llavors trieu any i dia i us surtirà el mapa.

Si observeu el següent mapa per el pròxim dijous, hi haurà força aire fred en altura que sovint en aquests èpoques va associat a pluges. A més, el vent serà del nord i bufarà fort. Una mala notícia pels boletaires és que farà força fred (per no dir molt per l'època).

Un caramull de ximbombades

Bastonades de cec a la Conselleria de Medi Ambient

Que ja han passat els 100 dies? És que ja volia escriure això fa 10 anys... però entre una cosa i l’altra, no trobava el moment, i ara amb el «Llibre gris de protecquè» ja tenim matèria per a un caramull de ximbombades. Vagi per endavant, també, que sé que per aquí hi ha, i han passat, professionals excel·lents, el que cal aclarir, doncs, és per on ens perdem, i em referesc concretament al subdepartamentet d’Arbres, si és que existeix, de la Conselleria de Medi Ambient.

Diu, el llibre gris aquest, que a Menorca tenim un tal «pinastre» que és un exemplar únic. Estant en una altra illa no ho puc comprovar, però segons es desprèn del que ens volen dir, que finalment és ambigu, és el que en altres circumstàncies en dirien una bala perduda o una mòmia, doncs per a la Conselleria és una espècie en perill d’extinció (per decret), i per tant cal fer-ne repoblacions. Justament ara que semblava que la moda era detectar intrusos i invasors. Moltes d’altres espècies amb poblacions molt més estables i nombroses s’estan considerant així. Una espècie que s’ajustaria a aquest perfil, d’intrús, és l’om, del qual el llibre gris no en diu res, però pocs mesos abans encara va tornar a sortir aquell article recurrent que diu que som la reserva europea d’oms... Vés per on, amb una espècie que no s’acaba d’adaptar i una tradició d’arboricultura feresta, on volem anar a parar? Però el més esperpèntic és el catàleg d’Arbres Singulars. Aquest tema ja redolava quan Mateu Castelló era jove i encara no s’ha trobat cap criteri de selecció confessable... la plana web dóna una informació paupèrrima i es confonen els conceptes més bàsics... Entre mopi i espècie en extinció, el pinastre aquell que queda deu ésser l’únic que és únic, és a dir, l’arbre singular per definició... doncs no ho és, el que sí que ho és, és el lledoner del convent de Sant Bartomeu d’Inca, i sabeu per què? aferrau-vos: perquè sor Clara Andreu hi va fermar sa somera... Ah! i que a ningú se li acudeixi de visitar aquests arbres «singulars» sense conèixer algú de la família, no fos cosa que, en lloc d’un arbre singular ens trobem amb un bunyol d’arbre i un ca monumental. Els arbres ens ho donen tot a canvi de res: els devem una gestió més seriosa.

Pere Llofriu. Palma.

Cartes al director

· Carta publicada a Diari de Balears el 22.09.2007

Lledoner del convent de Sant Bartomeu d’Inca
·

Sobre el model energetic i alimentari

Crisi alimentària i crisi energètica

De cop i volta estam entrant en una «crisi alimentària que amenaça a la vegada la butxaca de les famílies i la subsistència dels pagesos. Mentre alguns opinadors, més que res desinformats, continuen insistint que la culpa de tot la tenen els pagesos, en realitat els pagesos que queden ho estan passant molt malament.
Això sí, l’emergència de la crisi posa d’actualitat l’agricultura. La reflexió sobre els models agraris i la seva sostenibilitat, sense quasi témer-nos, ens du a una altra reflexió que inicialment n’apareixia com a deslligada: la crisi energètica mundial i les seves conseqüències sobre el clima. Ves per on, quan donàvem l’agricultura —i aquest és un tema recurrent a Mallorca— per clínicament morta ens resulta que, d’una manera o l’altra, la gestió de la terra, i les seves produccions vegetals i animals, és un element central en l’estratègia energètica del futur.
I això és així no sols per la qüestió dels agrocombustibles sinó també per temes com les conseqüències de la urbanització generalitzada dels sòls, les expectatives d’energies renovables també vinculades a l’agricultura, si més no a l’ús del territori, com l’ús de la biomassa forestal i l’energia solar fotovoltaica, la deforestació i la reducció de l’agrodiversitat o, simplement, per la pervivència d’un model alimentari que descansa sobre el consum de quantitats ingents de combustibles fòssils.
La veritat és que el debat sobre el model energètic i alimentari està sent segrestat a l’opinió pública. ¿Per què Bush fa campanya a Amèrica Llatina predicant la producció d’agrocarburants? ¿Quin és el motiu real de l’ocupació de l’Iraq? ¿Què hi ha darrere la campanya a favor dels cultius transgènics? ¿Què hi ha darrere la pujada artificial dels preus dels cereals? ¿Quines raons duen les grans corporacions a provocar l’encariment injustificat dels aliments bàsics? ¿Què fa que l’Organització Mundial del Comerç i la Unió Europea prenguin mesures al dictat dels grans «lobbyes» (energètics, farmacèutics, químics i comercials) provocant la desaparició de milers de pagesos, tant a la UE com arreu del món? ¿Què explica la creixent unitat econòmica (unions, compres, fusions...) entre la indústria petroliera, la farmacèutica, la biotecnològica, la química i les multinacionals de l’alimentació? ¿Quina relació hi ha entre l’aferrissada defensa de l’ús privat de les patents farmacèutiques i l’apropiació del patrimoni genètic de la humanitat?
Jo no en sé la resposta i es podria pensar que la sola formulació d’aquests interrogants és fruit de les exageracions de la sensibilitat hipercrítica gestada en la contestació dels moviments alterglobalitzadors. Potser. Per ventura tot va bé i sols estam davant un problema que solucionaran el progrés tecnològic i els avenços de la ciència. (Ai, la fe ingènua amb la ciència, quants de disgust ens ha donat i quants ens en donarà encara!).
La crisi energètica i alimentària emergent (és lògic que si es pretén seguir omplint els depòsits dels cotxes a base de posar-hi olis vegetals es generi una crisi alimentària) està suscitant algunes propostes que escarrufen: la gran ofensiva del lobby nuclearista a favor de la implantació de programes de foment de l’energia nuclear i la gran ofensiva de les corporacions agroquímiques i del comerç de llavors (que són les que alhora sostenen l’avanç dels agrocombustibles) a favor dels transgènics. Efectivament, quan hi ha fam en el món tots els problemes ambientals són negligibles. Si s’ha d’alimentar la humanitat, i això és el primer, s’han de produir quantitats enormes d’aliments de la manera que sigui, fins i tot a costa de carregar-nos els sòls, l’aigua, els boscos i el clima. Els arguments del ecologistes són paper banyat davant les imatges de les masses famèliques. Els que estan provocant la crisi, especulant amb els cereals i implantant el model dels agrocombustibles, ens donen (imposen) les solucions de la tirada cap endavant de la biotecnologia. D’aquesta manera tan curiosa la gran resposta al canvi climàtic i als compromisos de Kyoto és multiplicar exponencialment el canvi climàtic.

Mateu Morro.

Diari de Balears

· Article publicat a Diari de Balears el 23.09.2007

·

Contra els monocultius d'arbres

El 21 de setembre
Dia Internacional contra els monocultius d’arbres

Des del 2004, a partir d’una iniciativa de la “Xarxa contra el Desert Verd” (Brasil), cada 21 de setembre es commemora el dia internacional contra els monocultius d’arbres. La “Red Latinoamericana contra los Monocultivos de Árboles” (RECOMA), una coalició que compta amb membres a 16 països, adhereix a aquesta data, denunciant els impactes negatius de les plantacions d’arbres a gran escala als països de la regió.

A Argentina, gran part de la selva de la província de Misiones ha estat substituïda per enormes monocultius de pins exòtics, en tant que les plantacions d’eucaliptus per a cel·lulosa avancen a altres províncies com Corrientes i Entre Ríos.

A Brasil, grans empreses plantadores vinculades a la industria de la cel·lulosa estan concentrant grans àrees de terra fèrtil a les seves mans, i es constitueixen en un dels majors obstacles per a la realització de la reforma agrària. Al mateix temps, els monocultius d’eucaliptus estan afectant la seguretat alimentària de les poblacions locals i fent impossibles les activitats tradicionals de les comunitats indígenes, afrobrasileres i camperoles.

A Xile, l’expansió de les plantacions forestals s’ha fet a costa dels territoris tradicionals del poble Maputxe i de la violació sistemàtica dels seus drets. Aquesta expansió està a més associada a greus processos de degradació ambiental, pèrdua de biodiversitat, reducció i contaminació amb agrotòxics de les fonts d’aigua superficials i subterrànies, i la pauperització de la població local.

A Colòmbia, les plantacions de palma oliera han provocat greus violacions dels drets humans, incloent-hi morts, tortures, desaparicions i migració forçada de les comunitats locals, en tant que situacions similars han acompanyat la instal·lació de plantacions de pins i eucaliptus.

A Costa Rica el govern incrementà el mont del subsidi per a les plantacions de monocultius passant de 500$ a 800$/ hectàrea establerta. Així mateix, s’augmentà l’àrea total a subvencionar de 4000 a 7000 hectàrees per any. tot això a pesar de que els monocultius d’arbres per a produir fusta no han rendit el que s’esperava i s’ha demostrat que 20 anys de polítiques de subsidis a les plantacions d’arbres han estat un fracàs.

A Equador, les comunitats indígenes, afrodescendentes i camperoles estan essent afectades per el progrés de monocultius de pins, eucaliptus i palma oliera, que destrossen les bases de sustentació de les poblacions locals i expulsen a la població rural.

A Nicaragua s’ha donat un important pas en sentit invers, quan el juny d’aquest any el Director del Institut Forestal declarà que “No es tomaran més boscos per a sembrar palma africana”, agregant que “No estam permetent la sembra de monocultius perquè destrueixen la biodiversitat de l’ecosistema”

A Paraguai en aquests moments està en discussió un projecte de llei que estaria obrint les portes al monocultius d’arbres a través d’una política de promoció basada en subsidis i altres suports estatals a la reforestació. Genera una preocupació addicional el fet que en el projecte en estudi es preveu una activa participació del sector fuster a la pròpia implementació de la llei.

Al Perú, el govern ha aprovat el marc legal per a l’expansió dels monocultius d’arbres, en base a les mateixes promeses de treball i desenvolupament que ja s’han demostrat falses a tots els països de la regió.

A Uruguai, els monocultius d’eucaliptus i pins han generat greus impactres sobre el principal ecosistema del país (la pradera) i han donat lloc a un agut procés de concentració i estrangerització de la terra per part de grans empreses, que han desplaçat als tradicionals productors d’aliments. A més, han significat un us massiu d’agrotòxics a tota la cadena productiva des dels vivers fins a l’aplicació d’herbicides per matar els rebrots.

A tots els països on s’han implantat aquests monocultius, les conseqüències han estat les mateixes: major riquesa i poder per unes poques empreses nacionals i estrangeres i major pobresa per a les comunitats locals. Com a contrapartida, l’oposició a aquest model social i ambientalment nefast està creixent a nivell local, nacional i regional.

Tan mateix semblaria que a la majoria dels nostres països es fa orelles sordes a la crida de la gent i es continuen promovent polítiques que estan agreujant encara més les situacions descrites més amunt i que incrementarien les àrees de “deserts verds”. Les que s’anuncien com “solucions” per el canvi climàtic, no només no solucionaran el problema sinó que seran causa de majors sofriments a les comunitats. Els mal anomenats “clavegueres de carboni” i els agrocombustibles són exemples d’aquestes falses solucions que ja s’estan implementant als nostres països. A això s’ha de sumar el perill dels plans per a l’alliberament d’arbres transgènics, que a la nostra regió ja estan essent genèticament manipulats a laboratoris a Xile i Brasil.

En aquest nou 21 de setembre, fem llavors, una crida a unificar les lluites per a forçar als governs a canviar el rumb i a bolcar els recursos de l’Estat a la promoció d’activitats agrícoles i forestals socialment beneficioses i respectuoses del medi ambient.

Per a major informació:

Secretaría de RECOMA recoma@internet.com.uy

Sogues en un arbre del campus

La comunitat negra dels EUA es mobilitza

El judici de sis adolescents provoca la protesta a Louisiana

NOELIA SASTRE
NOVA YORK

La imatge d'ahir a Jena (Louisiana) recordava les marxes pels drets civils que van inundar els EUA durant els 60. La comunitat negra es va mobilitzar i va congregar desenes de milers de persones en aquesta petita ciutat del sud per donar suport "als sis de Jena", els adolescents negres acusats judicialment de pegar a un company blanc al desembre. El primer, Mychal Bell, havia de conèixer el seu càstig ahir. I per protestar contra uns càrrecs i unes fiances que consideren abusius, els manifestants van omplir els carrers amb cartells on es llegia "racisme".

Els adolescents --tenien 16 anys quan van tenir lloc els fets-- van ser acusats d'intent d'assassinat després d'admetre que en una baralla a l'institut van pegar a Justin Barker, que va ser hospitalitzat amb talls i cops als ulls. "El cas mai ha tingut res a veure amb el color de la pell: volem justícia per a una víctima innocent", afirma el fiscal Reed Walter.

Però els activistes no ho veuen així. El que veuen són sis nois negres afrontant càrrecs com si fossin adults. Per a ells, la història va començar tres mesos abans de la baralla, quan tres alumnes blancs van penjar sogues en un arbre del campus, simulant un linxament, i van ser expulsats del col.legi sense haver de donar cap explicació.

FIANCES

Les acusacions contra Bell i quatre companys (es desconeixen les del sisè) s'han reduït després que el jutge considerés que hauria de jutjar-los un tribunal de menors, però el Tribunal d'Apel.lació de Louisiana va decidir dimarts que és aviat per alliberar Bell. Tots excepte ell, que és a la presó des del desembre, van pagar entre 50.000 i 98.000 euros de fiança. La de Bell és de 64.000 euros i el jutge es nega a rebaixar-la.

"Aquesta no és una marxa contra els blancs, sinó per la justícia", va subratllar el reverend Al Sharpton, que la va descriure com el començament del moviment dels drets civils del segle XXI. "Hi ha un Jena a cada estat", va recordar Jesse Jackson.

Notícia de:

Quan tingui la terra

Quan tengui la terra

Quan tengui la terra

Sembraré les paraules

Que mon pare Martín Fierro

Va posar al vent.

Quan tengui la terra

La tendran els que lluiten

Els mestres, els llenyadors,

Els obrers.

Quan tengui la terra

T’ho juro llavoreta

Que la vida

Serà un dolç raïm

I a la mar dels raïms

El nostre vi

Cantaré, Cantaré.

Quan tengui la terra

Els donaré a les estrelles

Astronautes de camps de blat

Lluna nova

Quan tengui la terra

Formaré amb els grills

Una orquestra on cantin

Els que pensen.

Camperol, quan tengui la terra

Succeirà en el món

El cor del meu món

Des d’en rere, de tot l’oblit

Eixugaré amb les meves llàgrimes

Tot l’horror de la llàstima

I a la fi et veuré, camperol

Camperol, camperol, camperol

Amo de mirar la nit

On ens allitam

Per fer els fills

Camperol

Quan tengui la terra

Li posaré la lluna a la butxaca

I sortiré a passejar amb els arbres

I el silenci

I els homes i les dones amb mi

Cantaré, cantaré.

Cancó de Daniel Toro i Ariel Petrocelli
Interpretada per Mercedes Sosa

·

· Mercedes Sosa - Cuando tenga la tierra a YouTube ·
·
· 'Cuando tenga la tierra', dibuix de © Juan Barbagelata ·
·

La crisi de l'extinció s'accelera

Les extincions no són novetat, de fet sempre han succeït i fins i tot hi ha estudis que han demostrat que les extincions massives es presenten cada cert període de temps (L'estimació és d'una extinció massiva cada més o menys 50-60 mil·lions d'anys). Un cas significatiu d'extincions és la dels dinosaures tot i que no ha estat la més catastròfica, sí la més coneguda. El cas segurament més significatiu és el de l'extinció del Pèrmic-Triàsic, en que el 95% de les espècies marines van desapareixer juntament amb més del 65% de vertebrats del planeta, quedant només el 10% de les espècies que hi havia abans del període, evidentment el planeta va trigar mil·lions d'anys en recuperar la seva biodiversitat i amb el domini dels fongs, segurament gràcies a les seves brillants estructures resistents. La causa d'aquesta terrible desparició és encara una incognita; Asteroides? Grans volcans? Alliberació massiva de gasos hivernacle? Hidrats de metà emergents de l'oceà?...

Sembla que cada 50-60 mil·lions d'anys succeeix una extinció massiva, tot i no haver superat aquest intèrval d'anys anem pel camí d'una extinció massiva que està intimament lligada amb la presència i el desenvolupament de l'home a la Terra:

Precisament la UICN (Unió Mundial per la Naturalesa) va emetre un comunicat de premsa al respecte alertant de que ens estem aproximant a un nou període d'extincions massives.
Una de les accions encaminades per la UICN és la d'elaboració de les famoses Llistes Vermelles d'Espècies Amenaçades i precisament la d'aquest any és força dramàtica:

La crisis de l'extinció s'accelera: la Llista Vermella mostra que simis, coralls, voltors i dofins, estan en perill.

La Llista Vermella d'Espècies Amenaçades 2007 de la UICN™, la evaluació de plantes i animals de la Terra més ampliament acceptada en tot el món, sóna l'alarma en respecte a la crisis de l'extinció global

Gland, Suïssa, 12 de setembre de 2007, (UICN)- La vida sobre la terra està desapareixent ràpidament i continuarà fent-ho tret que s'encarin accions urgents, segons la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades 2007 de la UICN.

Ja hi ha 41.415 espècies a la Llista Vermella de la UICN i ara són 16.306 les que estàn amenaçades d'extinció, comparat amb les 16.118 que ho estaven l'any passat. El numero total d'espècies extingides ha arribat a 785 i altres 65 només se les troba en captiveri o cultiu.

Un de cada quatre mamífers, una de cada vuit aus, un terç de tots els amfíbis i el 70% de les plantes que han estat avaluades a la Llista Vermella 2007 de la UICN estan en situació de risc.