Olives verdes

Temps d'olives

Olives mallorquines, i poc de tota la resta: fonoll, fulles de llimonera i pebre de cirereta. Sal. Cal no fer-les ni massa ni manco salades. Al meu parer cent grams de sal per un litre i mig d'aigua aproximadament, però això se n'ha de saber sortir cadascú.

Fotos JV27oct10

D'un color groc or

Tenyit amb fulles de bedoll

Aquests dies he tenyit amb fulles de bedoll. El resultat ha estat del tot satisfactori, un color groc or.
El bedoll es un arbre de tronc esvelt que pot arribar a l'alçada d'uns 25 metres. Creix a les muntanyes o en zones temprades de l'hemisferi nord.
El que destaca més del bedoll es la seva escorça d'un color gris-plata, que es trenca en làmines a mesura que l'arbre es fa gran.
Les fulles son triangulars i dentades, contenen un elevat percentatge de tanins, per això tenyeixen de groc.
Com a curiositat d'aquest arbre, podríem dir que es l'arbre nacional de Finlàndia i es costum en aquest país d'oferir com anell de prometatge, un anell d'escorça de bedoll, abans de lliurar-li l'anell definitiu a la novia.
Del bedoll se’n pot fer pasta de paper, adob, llenya per el foc, eines de treball, com a aïllant ja que resisteix molt la humitat, medicaments, pintures i altres aplicacions industrials, gominoles (no produeix càries), aliments per a diabètics. Vaja que a part de tenyir amb les fulles i l'escorça, es un arbre que se’n aprofita tot.
La recepta que he fet servir es:
* 100 grams de llana x 100 grams de fulles seques (tallades a bocins)
* Llana mordentada amb, 6 grams de cremor tàrtar + 21 grams d'alum (formula per 500 grams de llana)
* Un dia les fulles amb remull (aigua+fulles)
* Bullir l'aigua i les fulles 1 hora a 90 graus, i deixar un dia en repòs.
* Colar la barreja, perquè les fulles no es barregin amb la llana, i del caldo obtingut, introduir la llana i calentar a 60 graus una hora i deixar en repòs un dia.
Al treure la llana ja tenyida he notat que s'ha de esbandir molt, fins que el groc queda d'aquest color tant bonic.

Mònica

· Article publicat a La Teixidora el 07.09.2010

Poda abusiva a Sant Feliu de Llobregat

Jardineria municipal lamentable

Absurda i maldestra jardineria

El dia 11 d’octubre, a l'entrar a casa em trobo a un jardiner municipal masegant els arbres amb una serra. El pregunto que està fent i em diu que els poda perquè no deixin anar fulla a la tardor i estalviar neteja.
Li dic que això no te sentit, que aquests arbres encara els queden quasi dos mesos de fulla verda i que fa menys d’un any ja els van fer una poda molt severa. Li faig la observació de que la manera que té de tallar les branques no és la més adequada, ja que els fereix innecessàriament i n’afavorirà la malaltia.
Em mira en cara de no entendre gaire res, i continua podant uns quants arbres més, però es nota que no te la destresa ni les eines adients per fer la feina, continua barallant-s’hi una estona més i se’n van ell i camió. Quinze dies després encara no ha tornat i ara tenim mig carrer podat i l’altre mig amb els arbres ufanosos.

Oh Verd!

Arbres amb un ridícul plomall de fulles

Isidre.B.

· Article publicat a La Mongetera el 27.10.2010

Talen el cedre de Ca l'Alfaro de Llavaneres

En record del cedre centenari
L'Ajuntament de Llavaneres ha de talar l'arbre monumental dels jardins de Ca l'Alfaro per motius de seguretat a causa del seu estat precari de salut, però en conservarà la soca

Imatge actual del cedre centenari del pati de Ca l'Alfaro de Llavaneres que s'ha hagut de talar per raons de seguretat. Foto: Ll. Arcal.

El parc de Ca l'Alfaro de Sant Andreu de Llavaneres ha perdut un dels seus inquilins més il·lustres: el cedre. Aquest arbre s'ha hagut de talar durant aquest mes per motius de seguretat, ja que el seu delicat estat de salut deixava entreveure que hi havia el risc que alguna de les seves branques pogués caure i causar algun ferit, i més si es té en compte que estava situat en un emplaçament molt concorregut i amb un parc infantil a pocs metres.
La contrapartida per la pèrdua d'aquest exemplar és que, un cop talat, es va poder certificar el que els tècnics sospitaven: que es tractava d'un arbre centenari. I és que, gràcies a l'observació dels anells de creixement, s'ha pogut determinar que el cedre tenia uns 109 anys, aproximadament, i que en feia deu, també de manera aproximada, que havia entrat en decadència i per tant el seu creixement era nul. Davant d'aquest fet, s'ha decidit mantenir la soca i la base de l'arbre, que no deu arribar al metre d'alçada, per tal de preservar i tenir present que en aquell punt durant més de cent anys s'hi va alçar un majestuós cedre que va arribar a mesurar uns 31 metres d'alçada. A més, i quan els temps econòmics ho permetin, també està previst col·locar-hi una placa o un rètol informatiu per deixar constància solemne de l'existència d'aquest arbre.
Héctor Andino, tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament de Llavaneres, ha explicat que ja feia dos o tres anys que intuïen de manera fefaent que el cedre començava a decaure. “De fet, potser l'arbre hauria sobreviscut com a molt tres o quatre anys més però si no es talava potser s'hauria hagut de lamentar alguna desgràcia”, ha admès Andino, que també ha afegit que “si aquest exemplar, en el mateix estat de salut precària, hagués estat al bosc no se l'hauria tocat i se l'hauria deixat caure”.
El tècnic s'ha mostrat partidari, amb vista al futur, que la soca del cedre pugui servir també d'element pedagògic. “Quan a les escoles els expliquin com es compten els anells d'un arbre per saber la seva edat, tindran en el cedre un exemple pràctic”, ha manifestat Andino.
La tala de l'arbre va estar a l'alçada i magnitud del cedre en qüestió. I és que tot el procés de tallar-lo per seccions, recollir les seves restes i retirar-les ha costat prop de 5.000 euros, i ha donat com a resultat 30 m³ de fusta i un lloc en la memòria col·lectiva de Llavaneres.

Lluís Arcal

· Article publicat a El Punt Maresme el 27.10.2010

Sa Trencada de Pinyons

Sa Trencada de Pinyons de Tots Sants
Diumenge, 31 d'octubre de 2010
a Sant Llorenç de Balàfia (Eivissa)

L’any passat l’Institut d'Estudis Eivissencs es va proposar recuperar una festivitat que en els darrers anys s’ha vist deixada de banda per altres costums aliens a la nostra cultura, com ara Halloween, celebració americana d’origen cèltic que donada la brutal difusió s’ha anat assumint com a pròpia entre els més joves.

Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions, allunyades en la geografia i en el temps, han celebrat, els primers dies del mes... que nosaltres anomenem novembre, una festa dedicada al record i la relació amb els difunts. Les raons d'aquesta coincidència són inherents a la mateixa dinàmica de la majoria de festes del calendari tradicional: el seguiment del cicle natural, el curs vital de la natura i els períodes estacionals de fred/calor, llum/foscor, etc.

Encara que en la nostra societat actual la vida a la ciutat s'allunya i desconnecta dels cicles naturals, la tardor segueix mantenint aquest caire de canvi i d'inici d'un nou cicle: recomencen les activitats culturals i socials, comença el curs escolar, canvia la programació dels mitjans de comunicació... Molta gent retorna, en definitiva, als seus hàbits quotidians després del període "excepcional" de l'estiu.

El dia de Tots Sants els infants dels entorns urbans i rurals de les Pitiüses s’aplegaven entorn de la recollida de fruits secs (pinyons, nous, glans, avellanes, cacauets...) i fruites del temps (magranes, caquis, nesples, serves madures), feta entre familiars i vesins. Donat el sentit religiós de la festa, hi havia un record per les ànimes dels difunts, en la fórmula de petició i recollida:

Què hi ha res, per les ànimes?
Ni res pels cossos.
Mal te caigui el cul a trossos
I tu el recullis a mossos
Per mi ses molles, i per tu els ossos.

Els infants, provistos de bosses, macetes i trencapinyons, una vegada feta la recollida (en la qual es podia incloure algun panellet), es reunien a lloc adient i proper de l’entorn, per tal de compartir fruits. S’amenitzava l’acte amb força de jocs infantils.

Els anys 70 la festa anà decaient, tot i que havia set introduïda amb èxit a bona part de les escoles d’Eivissa. A les darreries del segle XX desaparegué quasi completament.

A les cases, a l’entrada de la nit, es reunien els familiars per resar el rosari comunitari dedicat als difunts. Acabat aquest, es feia la trencada familiar.

Diumenge matí, a Vila, els infants es penjaven els collarets de Tots Sants, regalats pels padrins.

La voluntat de la nostra Entitat és organitzar un acte amb la col·laboració d’associacions, centres educatius, etc., on es puguin trobar tallers per a infants, jocs tradicionals, narració de rondalles, actuacions musicals, etc.

Destinat a públic en general (local, de pas i nouvinguts), esperam reforçar el coneixement de cert costumari que està essent desplaçat per celebracions alienes a la nostra cultura.

Programa
Sa Trencada de Pinyons de Tots Sants
Diumenge, 31 d'octubre, a Sant Llorenç de Balàfia

18.30- 20.30, activitats del CP Torres de Balàfia.
20.30 Contacontes. Bunyolada a càrrec de l'associació de pares del CP Torres de Balàfia.
21.30 Concert del grup Dijous Paella
Tot trencant i menjant tota classe de fruits secs!
També es podrà visitar el Centre d'Interpretació Es Amunts

· Institut d'Estudis Eivissencs · Sa Trencada de Pinyons 2010 ·

Màstic, el xiclet dels sultans

Xiclets de llentiscle

La història de l’illa de Quios, situada al mar Egeu a escassos kilòmetres de la costa turca està estretament lligada a dos factors : els grans magnats naviliers per una banda, i la producció del màstic, ó Mαστιχα, per l’altra.

La seua consistència es més dura que la del xiclet convencional,
amb un gust a resina molt suau.

Durant un llarg període de la seua història, el màstic va ser el motor econòmic de l’illa de Quios. Les primeres referències a aquest producte es remunten a Herodot, al segle V aC. si be es considera que fins l’any 250 dC. no es va començar a cultivar llentiscle per a la obtenció de màstic de manera regular. En l’actualitat, unes 5.000 famílies de la regió coneguda com Mastikhokhoria obtenen part dels seus ingressos gràcies a la producció de màstic, destinat principalment a la exportació als països àrabs.

Però, qué és el màstic? Segons Plini “mastiche lacrima est, quam lentiscus arbor, gummi modo, sudat”, és a dir, bàsicament és la resina de la mata o llentiscle (Pistacia lentiscus L.).

Durant segles, el màstic fa fer de l’illa de Quios objectiu de conquesta, va fer que poblacions com Mesta es convertiran en autèntiques fortaleses defensives, i va dotar a l’illa de nombrosos privilegis durant les ocupacions de genovesos i turcs.

“Alguna cosa té el vi, que el beneeixen”, diuen al meu poble. Què és el que va fer del màstic un producte tan important? El nostre ritme de vida accelerat sovint ens fa oblidar que fins despús-ahir, com qui diu, les plantes, a més d’aliment, constituïen la base de la medecina, de la cosmètica, i de gran part dels objectes d’ús quotidià. Segons el Dr. Pius Font i Quer, la resina del llentiscle té importants usos terapèutics. Es utilitzat en odontologia, per a la preparació de ciments dentaris, i mastegat per tal de perfumar l’alè i enfortir les genives. A l’antiga Grècia, el màstic va ser utilitzat per a blanquejar les dents; a l’època romana es fabricaven escuradents de màstic i era un producte molt utilitzat a l’imperi otomà. Actualment el màstic està present al món de la cosmètica i de la perfumeria (pasta de dents, xampús, encens). Es utilitzat així mateix per a la fabricació de vernissos i productes segellants. El màstic té diversos usos medicinals: prevé l’úlcera d’estòmac, absorbeix el colesterol, combat els bacteris, facilita la digestió i és un excel·lent antisèptic oral. Al món de la cirurgia és utilitzat per tal de produir sutures que siguin assimilables per l’organisme. I com no podia ser d’altra manera al mediterrani, és utilitzat també per a l’obtenció de begudes alcohòliques mitjançant destil·lació; el famós ouzo, que fins i tot ha donat nom a les tavernes tradicionals greges, les ouzeries.

La tècnica utilitzada per a l’obtenció del màstic es coneguda com kendos, una tècnica que exigeix gran quantitat de faena i de ma d’obra durant una temporada que abasta des del mes de juny a finals del mes de setembre. Les faenes d’obtenció de la resina tenen lloc abans de l’eixida del sol. Els troncs de les mates es netegen per a continuació passar-hi un drap humit. La base dels arbrets, prèviament aplanada i neta d’herbes, es cobreix amb un fang blanc durant el procés, conegut com chomatisma per tal que les llàgrimes de resina s’eixuguen més aviat i no s’embruten al caure a terra. Després, mitjançant un martell anomenat kentitiri, es fan al tronc uns talls en forma d’arc de dos quatre centímetres de profunditat. Tot el procés finalitza abans que el sol arribe al seu punt àlgid. Quan les llàgrimes coagulen, s’arrepleguen amb una ferramenta amb un llarg mànec anomenada timitiri. A pobles de la Mastikhokhoria com Mesta, Olympi o Pyrgi, és habitual vore per la vesprada la gent asseguda a la porta de les cases duent a terme la tahtarisma, el procés mitjançant el qual es garbellen i es netegen amb aigua freda i sabó les llàgrimes de màstic, que posteriorment son assecades i polides. Actualment, el 60% de la producció illenca de màstic es destina a la exportació, a mercats d’Europa, Orient mitjà, Amèrica, Àfrica, Australia i Àsia, amb una quantitat anual que ronda les 73 tones.

Actualment, el màstic es un producte protegit per la Unió Europea.

Plantació de llentiscle als afores d’Olympi.

Presentació tradicional del màstic per al seu consum.

Marcos Soriano Lleó, Sant Jordi, octubre de 2010

Com presentar una denúncia forestal

Defenguem els nostres boscos
Com presentar una denúncia forestal
Cal reaccionar per fer front a les actuacions agressives de l’administració contra les nostres muntanyes

Malauradament estem observant últimament a les nostres serres i boscos massa actuacions agressives contra els ecosistemes forestals. Moltes vegades, estos atacs a les nostres muntanyes han sigut efectuats o impulsats per la pròpia administració sota el nom de zones d’actuació urgent (ZAU), tallafocs, neteges vegetals, franges auxiliars, silvicultura preventiva, aclarides...

Des de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró volem donar l’alerta sobre l’impacte negatiu que tenen a les nostres muntanyes totes estes intervencions i demanar-vos a tots i totes que reaccioneu amb immediatesa contra estes mesures tan perjudicials per als nostres boscos. Per això, vos emplacem a actuar i denunciar tota actuació agressiva contra els ecosistemes forestals, ja siga realitzada per l’administració o per un particular. Davant d’un atac a les nostres muntanyes, cal seguir els següents passos.

En primer lloc, cal recopilar una sèrie de dades bàsiques, per exemple amb fotografies o vídeos, que mostren les accions més punyents, les espècies vegetals afectades, els danys al sòl, el valor de l’ecosistema degradat, la seua ubicació, la data aproximada de les malifetes i tot allò que trobeu rellevant.

Una vegada tinguem tota esta informació (que posteriorment podrem completar amb una investigació més exhaustiva), redactarem i enviarem un comunicat de premsa per criticar i alertar d’estes actuacions i informar així a la ciutadania dels atacs que patixen les nostres muntanyes.

Acció contra Iberdrola a la Canyada.

També, cal denunciar al SEPRONA i a la Fiscalia de Medi Ambient estes actuacions que posen en perill les nostres masses forestals. Per a fer-ho podeu posar-vos en contacte amb la Comissió Forestal d’AE-Agró, que vos podrà assessorar i a més a més recopilarà tota la informació dels fets per preparar altres iniciatives més globals i generals.

En tot cas, cal presentar una denúncia a la conselleria de Medi Ambient, encara que siga la pròpia conselleria la responsable dels fets que volem denunciar. Quan fem la denúncia, cal presentar-la amb registre d’entrada i guardar una còpia. Envieu també esta còpia a la Comissió Forestal d’AE-Agró per afegir-la al nostre registre de denúncies, amb el qual podrem demostrar que venim denunciant estos fets sense èxit des de fa temps. Amb tota esta documentació podrem realitzar accions a un altre nivell mentres busquem l’assessorament d’advocats per explorar altres vies més potents.

Com redactar la denúncia

La denúncia davant la conselleria de Medi Ambient pot ser molt simple, curta i no compromet a res. La pot fer una persona o un col·lectiu. Si pel motiu que siga no voleu signar-la vosaltres, la pot signar AE-Agró. Us expliquem breument el que ha de dir la denúncia:

Ha d’estar adreçada al Sr. Conseller i/o Director General de Medi Natural en termes respectuosos, ben escrita, sense errades i sense atacar verbalment.

Ha de resumir breument els fets, per exemple: "Hem pogut observar al terme municipal de XXXX, en la partida XXXX, en el paratge XXXX, les següents actuacions XXXX". Cal ser el més concret que es puga. Si no és possible, cal indicar les dades més aproximades.

Cal detallar els impactes sobre fauna, vegetació, paisatge, sòl... amb la màxima contundència. Si es pot, quantificarem l’extensió, la quantitat d’arbres i les espècies afectades, la longitud... Així com els dies de l’actuació que volem denunciar o al menys si han sigut recents o estan encara en marxa. També és important indicar el nom de la persona, empresa o organisme responsable dels fets.

Cal mencionar tots els fets que suposen un agreujament: espècies protegides, època de cria i nidificació, espais protegits o valuosos, MUP...

La petjada de Vaersa a la Serra Calderona.

Finalment, cal acabar mencionant que els fets poden suposar una infracció de les lleis vigents, segons la gravetat de les actuacions. No importa que les actuacions hagen estat fetes per l’administració o amb bona fe. Si el resultat és negatiu, cal dir-ho.

Cal recordar que la llei forestal té uns objectius proteccionistes i que entre les infraccions preu els danys greus a la vegetació i la fauna, els danys al sòl... Si es coneixen, es convenient citar les normes legals i els articles concrets que poden haver estat afectats. Les normes d’ús i gestió dels parcs i paratges naturals també solen tindre un caràcter protector. Les zones ZEPA, IBA, LIC... també poden suposar una forma de protecció i normatives específiques a considerar.

Per acabar la denúncia, hem de demanar unes coses bàsiques:

- Que es donen per assabentats dels fets.

- Que s’investigue la magnitud dels impactes i que es determine el o els responsables i que siguen sancionats, si és pertinent.

- Que cessen quan abans les actuacions i que es restaure en la mesura del possible.

- Ser informats de les diligències que acabe fent l’administració al respecte (brindant-se, si es vol, a aportar més dades, fotografies... si poden ser d’utilitat).

Finalment, cal saber a la premsa que s’ha cursat la denúncia, fent un comunicat de premsa que resumisca els fets i adjuntant la denúncia.

Com a complement a tota esta informació, teniu dos documents adjunts sobre legislació forestal i sobre la silvicultura destructiva, que vos poden ajudar com a orientació.

Carles Arnal

Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró

· CitacionsForestals [arxiu doc 25Kb] · ValoracióLleiForestal [arxiu doc 25Kb] ·
· Article publicat a Acció Ecologista-Agró el 22.10.2010

Arbres monumentals dels entorns de Ripoll

Arbres monumentals del Ripollès:
Entorns de Ripoll

Entorns de la vila de Ripoll

Els entorns de la vila de Ripoll tenen també un conjunt d’arbres, que malgrat no estar catalogats, si que apareixen referenciats en l’”Estudi del Medi físic i natural” del Pla d’ordenació urbanística municipal de Ripoll (2005).

El termini municipal de Ripoll, que era molt petit abans de l'annexió del municipi rural de Parròquia de Ripoll el 1975, va guanyar també un conjunt d'arbres que cal considerar monumentals per les seves característiques, encara que no gaudeixen d'una protecció legal.

Lledoner del Puig dels Brucs

El lledoner dels Brucs

Hi ha un exemplar molt interessant situat al veïnat dels Brucs, a l’antiga parròquia de Ripoll. Es tracta del Lledoner (Celtis australis) d’El Puig dels Brucs, que és un dels mes grossos i vells de Catalunya.

El lledoner és un arbre del país, utilitzat abastament com a arbre monumental a jardins, parcs i places i, antigament, per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc., aprofitant la seva flexibilitat i duració. Estem davant un tipus d’arbre que pot viure entre 500 i 600 anys i tenir una alçada de 25 metres.

El lledoner dels Puig del Brucs, com he dit, no està catalogat. Si que ho estant, a Catalunya, exemplars d'aquesta espècie com el Lledoner de l'Estació de Rajadell, el del Mas del Lledoner de Cervelló, el de Castellnou d'Oluges de Cervera o el de l'Esparra de Riudarenes. Cal dir que tampoc està catalogat un altre exemplar magnífic, el lledoner del Comú d’Hostalets de Pierola.

Roure de La Barricona

El roure del Mir, d'Estaulella, a can Noguera, de la Barricona i d'El Guixer de Caganell
Al costat del Puig dels Brucs, hi ha el Roure (Quercus humilis) del Mir, també mencionat en el Pla d’ordenació urbanística municipal de Ripoll (2005).

En aquest repàs d’arbres monumentals ripollesos no catalogats però citats a l’”Estudi del Medi físic i natural” del Pla d’ordenació urbanística municipal de Ripoll (2005) cal afegir tres roures (Quercus humilis) dels entorns de Ripoll: el roure d’Estiulella, a can Noguera, i el de La Barricona.

El roure de La Barricona, donat que és en una casa de pagès on hi ha un restaurant, a la carretera de Sant Joan de les Abadesses, és un exemplar fàcilment visualitzable.

I no mencionat en aquest document públic, però igualment interessant, cal mencionar el roure d'El Guixer, a la vall del Caganell, a la carretera de Vallfogona, quasi dalt del coll de la Creu.

Roure d'El Guixer, a la vall del Caganell

Com podem veure, en el cas de Ripoll no estem pas davant un desert en quan a arbres monumentals, sols davant una manca de consideració i d’atenció a un conjunt d’arbres que mereixerien tenir una especial consideració.

El Noguer de Can Buelo

A aquest exemplars, coníferes plantades a l’entrada de Ripoll per la carretera de Barcelona, cal sumar-hi un arbre que presideix el cim de la costa de la Teia. Es tracta del noguer can Buelo, que alça la seva copa de manera molt preclara per sobre dels pins i faigs de la zona.

Antoni Llagostera Fernández

· Article publicat a Scriptorium ripollès el 08.03.2010

Un descans a un lloc molt adequat

Dos corbs marins sobre les ales d'un vell molí

Ja ho sé que això és un blog d'arbres. Tanmateix ja ho saben els meus companys del blog que sovint parlo del que em ve de gust. Avui també ho faré. Val a dir que no sé de quina fusta estan fetes les ales d'aquest vell molí. Serà tema per un altra estudi. Avui vos vull contar el que m'ha passat, però com que vosaltres ja sabeu molt bé que en aquest món revolucionat que duim, que no revolucionari, cada cop tenim menys temps per contar tranquil·lament les coses, senzillament copiaré el que he publicat a un fòrum d'aus, que tanmateix val la pena també que conegueu. Gràcies.

Fòrum del GOB:

"Res me feia passar més pena que destorbar el descans d'aquests dos corbs marins. Anava conduint i eren devers les dotze i mitja quan he vist volar una au molt negra que no podia acabar de definir. No he deixat d'observar-la fins que s'ha posat. Ho ha fet entre les ales desballestades d'un antic molí de Santa Maria, al Raiguer. Era un corb marí que s'ha posat on l'esperava un altra. No m'hi he volgut acostar més i he pogut realitzar aquestes fotografies. No sé quan de rar és veure aquestes aus tan enfora de la mar... parlam de Mallorca. Potser és una actitud indicadora de que respectam més als animals salvatges i per tant ens poden honorar amb més freqüència amb la seva presència? Voldria creure que també pot ser per això."

Fotos JV20oct10

Arbres “Matemàgics”

Mandelbrot i la geometria fractal

“Els núvols no són esferes, les muntanyes no són cons, les costes no són cercles, i les escorces dels arbres no són llises, ni els llamps viatgen en una línia recta”. Mandelbrot, del seu llibre Introduction to The Fractal Geometry of Nature (Introducció a la Geometria Fractal de la Natura).

Si observem atentament qualsevol arbre veurem que la seva estructura no deixa de ser una reiteració de formes que es repeteixen a diferents escales. La manera de créixer que té cada arbre, reproduint aquestes formes, origina el port característic de cada espècie.

Així com un paisatgista treballa amb arbres, Mandelbrot treballant amb funcions va desenvolupar tot un paisatgisme matemàtic per il·lustrar fenòmens de la natura numèricament.

Tronc, braç, branca, brot i fulla estan relacionats per una determinada proporció, amb una subtil harmonia que només las natura ens pot oferir. Reconèixer aquest delicat equilibri és necessari per a poder fer una bona intervenció en un arbre.

Si voleu experimentar amb arbres virtuals en aquest enllaç hi trobareu uns quants exemples de com crear arbres fractals: Arbre Fractal

El programa Maple (Acer en anglès) es pot trobar a internet. Els estudiants de mates de l’ESAB saben que és una eina magnífica... aprendre és una qüestió de temps.

Al bloc d’en Ricard hi trobareu un text molt entenedor acompanyat d’unes imatges i una música sublim: Els objectes fractals i la natura

En Benoît Mandelbrot ens ha deixat, però ens queda el seu treball científic. El seu esperit sempre estarà viu gràcies a la geometria fractal que - amb una aparent simplicitat- interpreta la complexitat de la vida, de la natura, dels arbres...

J.D. Fernàndez i Brusi

En record de Benoît Mandelbrot

Dins del cocó d’una alzina

Un micro-ecosistema llacuna
i els virons dolç-aqüícoles

La recerca de bolets és, de vegades, infructuosa en aquestes nostres contrades, on poques vegades es troben esplets de fongs i si grans hordes de gent trescadora i restes de fems. Però el bon naturalista i afectat de la micologia ha de sabre endur-se’n alguna imatge o aprenentatge cap a casa, malgrat el paner torni buit o mig ple. Mai es torna de buit, sempre s’aprèn alguna cosa, es capta una visió, una olor o un aroma que enriquirà la base de dades de la nostra cervellera.

L’alzinar estava en repòs, a l’espera de la gran rebentada de fongs, era un alzinar de baix port, els arbres no eren més que el producte del rebroll d’alzines tallades fa uns anys. De cada alzina tallada a mata-rasa, havien brostat tres, quatre, o cinc peus, que conformaven alzines arbustives amb rebrots de ja certa importància.

Aquesta alzina-ecosistema de les fotografies formava un cocó, una piqueta estanca on l’aigua havia quedat retinguda agafant un coloret entre taronja i vermell. Aquest color, degut segurament als tanins de l’alzina, era molt atractiu. Jugant amb l’enfocament dels ulls, es podia veure-hi reflectit el sostre de branques i fulles de l’alzinar.

A dins d’un “pam cúbic” alguna espècie de mosca havia dipositat els seus ous per a tancar el seu cicle vital. Les larves es disposaven a la vorera de la llacuneta on era més fàcil “fer peu” i arribar amb el seu espiracle a la superfície, des d’on prendre l’aire necessari per respirar. Totes arrenglerades i immòbils, sense bategar-se, creixent, desenvolupant-se. Una larva insurrecta nedava en la superfície de l’aigua agitant-se i ondulant el seu cos fusiforme, deixant a darrera el seu espiracle com si d’un gegantí espermatozou es tractés.

Les preguntes que em va sorgir, va ser: Quina espècie de mosca ha confiat el seus ous i les seves larves a aquest micro-ecosistema temporal? Quina és la funció d’aquesta espècie de mosca dins de l’ecosistema de l’alzinar? Deu col·laborar en la dispersió d’espores d’algun fong o polinitzant plantes?

Constantment es fan citacions d’espècies d’insectes noves per a la ciència o noves per a Balears, els cicles vitals de les quals són autèntics misteris. Potser aquesta n’és una.

Rafel Mas, Búger 17 d’octubre de 2010

La gírgola de carboner

Gírgola de pinar i també d’alzinar

Avui he anat a trescar una mica a la recerca de Picornells (Cantharellus cibarius). No n’he trobat però en canvi si que he trobat Gírgoles de carboner (Hohenbuehelia geogenia), també dites Gírgoles de pi. El nom de Gírgola de pi dóna lloc a confusió ja que aquesta gírgola també la podem trobar a dins l’alzinar. Anomenant-la així també es pot confondre amb la Gírgola de pi (Paxillus panuoides) que creix sobre branques mortes de pi, de color groguenc, consistència surenca i no comestible. De fet avui he trobat dues colònies, una ran i baix de la soca d’un pi mort i una altra a una rabassa d’alzina morta fa molt de temps.

M’agrada molt aquest bolet per el seu peu que és lateral o molt excèntric (semblen orelles) i pel contrast que fan la part superior del seu capell i les làmines i peu. El tacte i aspecte del capell són avellutats i el seu aroma és fantàstic, tot i que no veig que els experts culinaris la qualifiquin d’excel·lent comestible.

Rafel Mas, 16 d’octubre de 2010, a algun lloc de la Serra de Tramuntana

Portava més de cent anys al meu carrer

L'arbre caigut

• —Rrrrr...rrrrr— la serra elèctrica talla els arbres del carrer.

Un tortosí fa una estoneta que s’ho mira. Quan para un moment, es decideix a preguntar: —Estos arbres los talleu per fer el pàrquing, no?
—Mmmm, sí.—li contesta l’operari que fins allavons no l’havia vist aprofitant per parar un moment.
Ell també aprofita per a fer-li la pregunta que tant havia desitjat fer-li: —Però, lo pi gran, aquell de l’altra punta, no el tallareu, no?
—No, aquell no fa cap nosa.
L’home respira tranquil, li hagués sabut greu que tallessen un pi tan bonic, —Bé, ja m’ho pensava, perquè està en un raconet i no molesta gens.
• I vinga a pegar voltes... I vinga a pegar voltes. Dibuixava un cercle quasi perfecte al voltant del fantasma de lo que havia estat durant tota la seua vida el seu niu. Com era possible? Aquella mateixa nit hi havia dormit, com tantes altres nits i ara havia desaparegut en un tres i no res. La seua visió selectiva escodrinyava una i una altra vegada el lloc on havia d’haver estat. Era incapaç d’entendre res...Volava i volava en cercle, en un ritual sense final...
• Lo iaio es va ficar a plorar. Als seus quasi noranta anys estes coses li afectaven més i darrerament tenia l’aixeta fluixa. Este estiu serà diferent... va pensar. Aquell arbre, majestuós, sempre l’havia acollit al seu ombriu i era el millor refugi per a passar les caloroses tardes. Als seus anys les rutines del dia a dia són tant importants com l’aigua que es beu, i ell hi estava més que acostumat a fer-la petar baix del pi de la plaça del Carrilet. Recordava que de menut, aquell pi ja estava allí, tot crescut, per això dedueix que devia tindre més de cent anys.
• —Xica, has vist que han tallat lo pi de la plaça? Quan ho he vist no m’ho podia creure. Primer hai passat per la vora i hai pensat que em fea falta alguna cosa. Després hai sabut què era... l’olor! Sempre fea una oloreta de pi...
—I tant! I com se’ls hi ha acudit fer un disbarat com este? Que l’ajuntament no té dos dits de front, o què?
—Pos no ho sé, xiqueta, però estos polítics sempre fan igual, per eleccions sempre diuen que mos pregunten les coses i després, durant quatre anys fan lo que volen sense comptar en ningú.
—Ho trobo molt malament, perquè ells poden estar durant quatre anys a la cadira, però este arbre portava més de cent anys al meu carrer..

Núria Menasanch i Martí

· Publicat a La comedianta tortosina el 29.03.2010