Però què és això?

Uns pins-granera amb escàtils

Poda en altura. Quin professional de la poda en altura fa aquest desastre? Jo crec que cap. I si no és un professional del grimpar, com punyetes s’ha enfilat aquest tipo? M’estim més no haver-lo vist perquè havia d’escarrufar ferm.

Quin sentit tenia aquesta poda? Rejovenir? Potser l’ingenu podador pensa que un pi blanc rebrotarà amb més força...Vaja unes graneres que ha deixat!

I aquests escàtils que fan mal a la vista! On s’ha vist mai això!, aquesta grollerada! Si una branca es talla, al manco que es talli arran...

ESCÀTIL m. (Diccionari Català –Valencià –Balear)
|| 1. Ullal o dent llarga i punxaguda que surt pel costat de la boca d'un porc, elefant, o altre animal (Mall., Men.); cast. colmillo. Pendreu lo palanquejador e metreu-lo entre lo comello e la pala e començareu a palanquejar... e quant haureu tret la hun escàstill [sic] començau a desencarnar la pala... metreu la punta del coltell entre la pala e la repala... axí com haueu fet en lo escàtill, Dieç Menesc. ii, 100. Sols li dexan ets escàtils per trist conhort, Ignor. 48.
|| 2. per ext., Dent molt llarga d'una persona (Men.); cast. colmillo.
|| 3. Regruix o rebrot d'un garrot, en sentit oblic a la línia d'aquest (Mall.); cast. nudo. Loc.—a) Tenir escàtils: esser capaç, desxondit, difícil d'enganar (Mall.).—b) Mostrar ets escàtils: donar mostres de fortalesa, d'esser temible (Mall.). Fon.: əskátiɫ (Mall., Men.). Intens.:—a) Augm.: escatilàs, escatilarro, escatilot.—b) Dim.: escatilet, escatiletxo, escatileu, escatiló. Sinòn.: clau, ullal. Etim.: desconeguda. Tal vegada de l'àrab vulgar kátil, ‘matador, punyal’.

Però què és això?

Rafel Mas, Búger, 10 de març de 2012

Dedicat al meu amic coral Guillem Morlà, a en Thomas Debionne, a en Guillem Nicolàs i Larruy i a tots els que grimpau arbres tant bé com els podau. Salut!