divendres, 30 de març de 2012

Dolç com l'albercoc

Albercocs. Castellví de la Marca. Foto de Albert.

Els albercocs i les petites collidores

Diu Iris a Mirtila:
- Amiga, jo no sé...
¿Tants d’albercocs li deixes
al vell albercoquer?

- Oh Iris, prou m’agrada
menjar-ne pels camins
fent festa a la dolcesa
que em raja boca endins.

Però l’hivern arriba,
i vora el foc rabent
sentim a la teulada
ballar teules i vent.

I, bell atzar, la mare,
veient-nos entristits,
i com freguem els nassos
i com bufem els dits,

ens porta, riolera,
quan cau la neu a flocs,
un pot amb confitures
de préssecs o albercocs.

Josep Carner
(Barcelona, 9 febrer 1884 - Brussel•les, 4 juny 1970)

Albercoquer ple de flors. Massalfassar, l'Horta. Foto de Paco Mollà.

Improvisant sota un albercoquer

Lluïa com el cel aquell arbre
i de sobte les flors van fer-se estrelles.
El zèfir sobrevolava l'arbre i l'esfullava
pense que amb intencions d'harcar-nos a pedrades.
El cel, és clar, sentí gelosia en veure'l
i induí el vent a despullar-lo.

Ibn Aixa
(Alzira, S. XI)

Albercocs. Foto de Officinalis.com.

Els albercocs no maduren
si hom se'ls mira de prop.

Miquel Bauçà
(Felanitx, 7 febrer 1940 - Barcelona, 3 gener 2005)
Les mirsines (colònia de vacances) (1983)


Albercoquer. Amposta, Montsià. Foto de Manel Zaera.

A la vora del camí

No oblidarem aquella pedra amiga
noble seient posat vora el camí,
ni el bosc esvelt, ni la ufanosa artiga,
ni aquell pi.

Recordarem el prat, la fondalada,
aquell pollanc que té el cimal ardit,
els ginebrons, la lluna enriolada,
l'arç florit.

Direm l'adéu a tota cosa viva
d'aquest paisatge dolç com l'albercoc
i sentirem la melangia aspriva
-devots fidels- d'haver-lo amat tan poc.

Josep Munteis Bracons
(Olot, Garrotxa, 1898 – 1969)

Aubercoquer florit. Riudoms. Foto de blogufotos: la Diana.

Les flors de l'aubercoquer

L'aubercoquer totes ses flors badà:
és d'una pal•lidesa mig rosada,
del color de la noia abandonada
que somia un besar.

'Guerau de Liost'
Jaume Bofill i Mates
(Olot, Garrotxa, 30 agost 1878 - Barcelona, Barcelonès, 2 abril 1933)

Albercocs. Alt Penedès. Foto de Angela LLop.

Maturus fructus

Pell d'albercoc
vermell i groc:
t'estimaré a mossegades.

Carles Bellsolà
(Barcelona, 1972)

Els albercocs verds. Canapost, Baix Empordà. Foto de Rosa Guàrdia

Un enamorat entristit
per una insensible


Enmig de les flors vermelles marcides i
Els albercoquers verds
Les orenetes passen arran de l'aigua maragda
Que rodeja una casa
Les denses i petites fulles del salze voleien a mercè del vent
On damunt la nostra terra no podem trobar el perfum de l'herba?

En el jardí un gronxador
I a l'altre costat del recinte algú que es passeja
Vorejant el camí.
Se sent l'esclat rialler d'una jove.
Que de mica en mica s'esvaeix.
Amorós, el passejant s'afligeix de la insensible.

Su Shi
(Meishan, 8 gener 1037 - Changzhou, 24 agost 1101)
(Traducció de Núria Periago)

Albercoquer en un erm. Foto de Dora Gb.

Cançó de l'albercoquer

Allà baix a l’horta n’hi ha un senyoret
per a regal de sa casa, un albercoquer
tot ple d’albercocs, xicotets, madurets
i algun gros que guardava
per a l’amo i el senyoret.
Els amics que s’enteren, de falsa manya
un ninot li preparen, de roba i palla
molt ben preparat
i li’l deixen a l’arbre penjat
per a que es menejara
i el fulano de lluny el divisara.
Ell que veu un home,
allarga el pas i li diu:
- So pillastre, ahí que fas?
Per fi li dispara i li trenca el fil
i al vore aquell home,
correguent se n’escapava a casa
i li diu a sa muller:
-Veges on m’amagues
que he fet una mort a l’albercoquer.
Veges on m’amagues
que ara vindrà l’alcalde
i se me’n durà a la presó tancat.
Pensà sa muller amagar-lo dins d’un gran femer
Tant a dins estava que amb l’olor del fem s’ofegava.
Li destapà el cap i li’l tapà amb un cabàs
per a que respirara
i perill no haguera de que s’ofegara.
Pensà sa muller lo que faria
i pensà anar-se’n al poble a vore que es deia
i al no dir-se res
pensà anar-se’n a l’albercoquer
a vore aquella mort.
I aleshores reparà que era un ninot
Se’n va sa muller dreta al femer
I li diu al seu home:
- Ix femeter que has fet gran gesta
has mort un ninot de roba i palla
tot ple de sangries
va anar de caguetes
quinze o vint dies.

Cançó popular Valenciana

Albercocs, mercocs. Foto de Joan Grífols.

2 comentaris:

Carme ha dit...

mmmmmm!

quines ganes d'albercocs!

Joan Bibiloni ha dit...

Aquests albercocs vermells fan mengera. Uhmmm!

Salut: Joan