La lletrera arbustiva
(Euphorbia dendroides)
(Euphorbia dendroides)
També anomenada lleterassa, mula o lleteresa arbòria, no és un arbre, sinó una planta que en esqueixar-li un tros de fulla o de tronc, segrega un líquid blanquinós anomenat euforbina com a defensa. Es tracta d’un suc molt tòxic i irritant a pell i ulls, així com en una improbable ingestió. No es tracta d’un arbre i de fet, és difícil explicar la seva presència a llocs on aquest li faci ombra.
Deixant per enllaços més indicats en l’explicació de les seves característiques. Només apuntar que es tracta d’una planta de distribució mediterrània meridional i pel que fa a casa nostra, present a Girona i a totes les grans illes Balears i Pitiüses.
També assenyalar un tret que crida molt l’atenció, i que si ve al cas més endavant aportaré fotografies de la mateixa població que avui present en aquest reportatge, consistent en el canvi de coloració de les fulles, del verd groguenc a un marró rogenc, abans de la seva posterior caiguda allà pel mes de maig o juny. Aquesta característica entenc que ens indica ben a les clares la seva morfologia mediterrània. És a dir, es desprèn de totes les fulles abans de l’estiu.
Efectivament és una característica de la vegetació mediterrània perdre les fulles abans o durant l’estiu. Durant la travessa del desert. Estius eixuts i secs, combinació letal per a qui no s’hi sàpiga adaptar. Alzines, llentrisques, aladerns, ullastres, garrovers, estepes, esparregueres... tot déu es desprèn d’allò que no pot sostenir (n’haurien d’aprendre). En el cas de la lletrera arbustiva però, és un fet espectacular, torn a repetir que miraré d’aportar fotos en el seu moment.
Ara i aquí vos aporto un senzill reportatge fotogràfic d’una parcel•la de vegetació mediterrània on aquesta planta hi està instal•lada. Curiosament no record altra lloc en tot el terme d’Alaró, que conec prou be, amb la seva presència. Curiosament també, qualsevol veïnat d’Alaró o de la comarca, fàcilment i durant anys hauria pogut contemplar, com jo faig gairebé cada any, aquesta població, ben a la vista des de molts indrets del terme i clarament visible quan tenyeix de groc el seu bocí de paisatge.
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 31 de març de 2012.
Fotos JV28març12
Entrades
4 comentaris:
Bon día, Joan Vicenç: Unes fotos magnífiques, espectaculars. Vaja quins paisatges més paradisiacs. Et felicit.
Salut: Joan
Gràcies Joan, sovint desconeixem allò tan bell i extraordinari que tenim davant els ulls.
De la mateixa manera que si tu demanes als alumnes d'una escola que dibuixin una representació de la tardor, molts ho faran amb un arbre al que li cauen les fulles. Aquesta no és la nostra tardor, és, com bé saps la d'altres latituds.
La nostra vegetació perd les fulles just abans i durant l'estiu, a la tardor els nostres arbres estan esplèndids de brots nous gràcies a les esperades pluges després d'un estiu mediterrani rigorós, sec i eixut.
Bona nit amic meu, gràcies per obrir aquesta finestra !Fins al Penedès arriva l' olor de la vegetació i quasi sembla que les plantes es puguin tocar !
Una aferrada forta.
Ibèria.
Caminant per Cabestany, prop de Perpinyà, m'agrada força també veure a les lletreres.
Moltes bones fotos. Saluts!
Publica un comentari a l'entrada