dimecres, 22 de juny del 2011

Cupressus semperbougainvirens?

Una abraçada asfixiant

Hi ha amors que maten: l’acolorida abraçada que suporta el pobre xiprer ja comença a ser asfixiant...
Sembla impossible que un xiprer, tan etern i mediterrani ell, pugui claudicar davant l’exòtica i seductora buguenvíl•lea.
L’encanteri d’aquesta enfiladissa tropical s’argumenta amb bràctees de paper de seda defensades per uns punxots de por. Selvàtica ella s’ha fet domèstica per l’estimació dels jardiners.
Ara bé, aquesta competència per la llum ha estat forçada per algú més interessat per una determinada estètica que no pas per un possible equilibri ecològic. És respectable que cadascú faci allò que cregui més adient a casa seva però un bon disseny contempla molts més aspectes.
La mateixa situació en un altre context (l’enjardinament situat en una zona de jocs infantils, unes runes romanes o un cementiri) ja seria molt més discutible. I definitivament sobrera si parléssim d’una planta que, a més a més d’al•lòctona (forània vull dir) fos invasora i visqués en un medi més aviat natural.
I passa més sovint d’allò que ens poguéssim imaginar que gràcies a la iniciativa privada es contamina el medi natural amb plantes que s’escapen d’una finca pertorbant delicats equilibris de la flora i la vegetació autòctones. Igualment és remarcable l’impacte ambiental d’algunes obres públiques amanit amb una un repertori vegetal que no acompanya massa.
És aleshores quan aquell qui té criteri passa per ser un tabernacle, només pel fet de tenir sentit comú, ésser coherent i no pertànyer al club dels naturalitzats de la Font del Ferro...
Serà potser perquè està en boga el fúcsia de la buguenvíl•lea ?

PS: Aquí disposeu d’un treball imprescindible sobre la flora al•lòctona de Catalunya: Tesis Doctorals en Xarxa: La flora al·lòctona de Catalunya. Moltes gràcies Teresa pel teu ensenyament !
J.D.Fernàndez i Brusi

5 comentaris:

Anònim ha dit...

crec que amb tanta lírica es confonen conceptes.
per un cantó comparar el paisatge de flora autòctona amb el paisatge típic ja és un error i en segon lloc.

El cupressus semperiverns és una planta autoctòctona? els més puristes et diran que no.

a opinió meva, en aquests temes de que tothom en sap tant, millor l'empirisme que la lírica.

Dalva M. Ferreira ha dit...

The road to hell is paved with good intentions. Muchas veces la buena intención de un jardinero sin cultura botanica puede matar toda una floresta.

jd ha dit...

Benvolguda Dalva,
Don't worry ! A la regió mediterrània, que jo sàpiga, no es naturalitza la buguenvíl.lea !
But the boss is the boss, you know ;)!!

jd ha dit...

Anònim, em sap greu que no puguis expressar-te lliurement !
D'altra banda t'he de dir que la lírica en aquest cas és un recurs que em surt sense voler quan he de sublimar la mediocritat amb la que estic obligat a conviure diàriament ( la meva inclosa ). També em serveix per introduir un tema de manera informal.
Quan vaig veure la parella de la foto vaig contraposar un taxó de distribució mediterrània amb un altre d'una regió floral neotropical, amb una mirada cosmopolita i un pèl allunyada de la geobotànica estricta preocupada per l'origen del xiprer. És més que evident que a Barcelona aquests amics no es naturalitzen pas. També t'he de dir que estic més interessat pel paisatge contemporani que en el del Terciari. Empiricament penso que t'ha passat per alt allò essencial del meu escrit: si pel camí vas perdent constants d'integració dificilment ens podrem entendre.
Volia compartir una imatge i unes reflexions. Per a qui estés més interessat en aprofondir aquest tema ja indicava un bon referent acadèmic. I per a les denúncies ja hi ha la fiscalia.
Si vols aclarir conceptes la teva aportació serà molt ben rebuda !

Adam ha dit...

Bona foto, i és curiós aquesta combinació del xiprer i la bouganvilia. El tema de si una planta no es autoctona o no, deixem-ho estar, ja que aixó en dic racisme verd. S'ha de vigilar amb segons quines plantes però no arribar a extrems, ja que el medi ja està molt alterat pels humans, i aixó és greu. I crec que abans s'hauria de mirar de parars segons quins obres, carreteres o pantans que fan un greuge ecològic enorme, a més de matar mils d'animals cada any.Adam.