Forns de pega, pins i teia

Una volta per l'etnobotànica d’Eivissa

Aquesta tardor hem estat voltant pels Amunts d’Eivissa i en una de les ocasions, acompanyats per l’amic Oliver poguérem observar les restes de la indústria de la fabricació de la pega a l’illa. Lluny dels nuclis turístics, endinsats a dins del pinar resten els vestigis d’un aprofitament del bosc i del pi blanc (Pinus halepensis) que va ser importantíssim en altre temps.

Seguint el camí de pujada a la talaia de es Camp Vell (Sant Mateu d’Aubarca), ens trobarem amb alguns imponents exemplars de pins que es destinaren no fa molt (uns 60 anys) a l’obtenció de pega. El visitant profà ha de parar esment si vol endevinar-hi avui en dia l’acció humana. Els arbres que s’han salvat d’aquest aprofitament són ara ben imponents, potser amb un excessiu port i exagerats brancams i cimals, això si, sempre mancats del cimal o ull principal.

Pi privat del seu ull principal, escimerolat

Procés d’extracció de les teies

Aquests pins que trobam mutilats des de ben antic, són els que es seleccionaven degut a la seva bona gruixa. La selecció d’un pi ben gruixat es feia perquè això volia dir que concentraria molta reïna. L’eliminació del cimerol (escimerolar) es feia entre 3 i 4 anys abans d’emprar les seves teies per a l’encesa del forn. D’aquesta manera, l’arbre concentrava molta reïna a la part del tronc.

Passats aquests anys es realitzava un tall ben gros i es llevava l’escorça d’un costat, no de tot el rodó de l’arbre, fins que es deixaven al descobert les primeres capes de fusta. Això es deia deixar els arbres parats, es a dir, a punt per extreure’n les teies. La franja d’extracció de les teies quedava emmarcada entre dos resalts anomenats corona (el de la part superior) i sola (el de la part inferior).

En aquesta part del tronc es realitzava l’extracció de les teies, les parts interiors saturades de reïna. Les ferides provocades a l’arbre feien que encara produís més reïna i per això les teies s’apilaven a la base per a que s’impregnessin de la reïna que regalimava de les ferides.

Pi escimerolat i amb la ferida de l'extracció de teies gairebé tancada

Pi escimerolat i amb tall d'extracció de teies gairebé clos

Pi amb gran ferida a la pell, el que vendria a ser quan l'arbre estava parat

Forns de quitrà o de pega

Aquests forns, del que se’n pot observar un de ben conservat a ses Marrades de Corona (Terme municipal de Sant Antoni de Portmany), ben a ran de la carretera, eren els enginys emprats per a l’extracció de la pega o quitrà. La pega s’emprava en multitud de aplicacions: en la construcció de vaixells per a conseguir la impermeabilització dels casc, operació anomenada calafatejat (precisament feta omplint els buits i forats entre fustes amb fulles de fasser); per a la impermeabilització de les soles de les sabates o espardenyes; per a la fabricació de poals de pega; o com a màstic per empeltar i tapar ferides d’arbres.

Passat l’estiu, en aquests forns s’apilaven les teies de forma vertical fins a omplir-lo i es calava foc a la part de dalt. L’escalfament de les teies de la part superior provocava la destil·lació de la reïna de les teies inferiors donant un producte negre. Aquest líquid sortia per un orifici de la part inferior del forn i era abocat a un dipòsit annex al forn anomenat l’olla.

Part superior i boca del forn de pega

Boca d'entrada de les teies al forn de pega

Vista lateral del forn de pega

Part posterior del forn de pega i l'olla, dipòsit de recollida de la pega

Dins del municipi de Calvià, a Mallorca tenim la localitat de Peguera. Aquest topònim ja insinua l’ús que es devia fer dels pinars de la zona, avui engolits pel desordre urbanístic i la voracitat depredadora d’hotels i xalets. Desconec l’existència d’aquests forns a la zona. Joan Miralles i Montserrat a Estudis d’Onomàstica així ho indica i també afegeix que li consta que hi havia diversos forns de pega vora la platja, del pinar i de l’antic camí de ferradura. On ha pegat tot això avui?

Rafel Mas, Búger 1 de gener de 2011

(Part d’aquesta valuosa informació ha estat extreta duna unitat didàctica d’interpretació dels Amunts, de la qual en són autors Cristòfol Guerau d'Arellano Tur i Marí i Carmen Campo Guerras.)