divendres, 28 de gener de 2011

Any 2011: gent i boscos


Sobre l'Any Internacional dels Boscos

Aquest Any Internacional dels Boscos, declarat per las Nacions Unides amb abast mundial, lluny de convertir-se en una celebració alegre, s'està convertint en una vertadera lluita per posar les coses al seu lloc pel que fa al ser, l'estat i el futur dels boscos. Que un tema tan important per a la mateixa supervivència del món no resti banalitzat, fins i tot amb mort d'èxit, ja implica una gran lluita. En pocs dies he intervengut, com amics dels arbres, en dos programes radiofònics a Mallorca per a parlar d'arbres i boscos. Si qualque cosa he constatat és que una visió bucòlica i poc consistent del bosc és la que domina en l'opinió pública. El bosc de la Blanca Neus, la Caperutxeta Vermella, els patufets i gnomos... amb tota la seva sensació d'irrealitat i fantasia sembla arrelada a les ments de la majoria de la població del món occidental. I si això fos així en un món com el de fa molt temps, ja estaria bé, tampoc cal anar a cercar allà on no hi volem anar. Un bosc fet a mida dels somnis, un bosc viscut des de dins la llar, perquè el bosc sempre ha estat a pesar de tot, un lloc ingrat on una persona s'hi pot perdre i hi pot fins i tot perdre la vida, per això es contaven aquells contes antics.

Però, si els realitzadors del programa pretenen trobar uns coneixements més amplis pel que fa a la realitat dels boscos, cerquen persones que hi són properes, que en saben, que poden explicar moltes coses. Ocorre sovint llavors que amb els boscos passa encara avui allò que sempre s'ha esdevingut entre l'home i la natura: una voluntat antròpica d'intervenció, de gestió o d'explotació, fins i tot ben impregnada de bona fe, es practica cap al que ha de ser o no un bosc. Fa només deu mil anys que l'home va començar a sembrar, a plantar, a tancar ramats.... El bosc no ens necessitava per a res i nosaltres hi vivíem. Avui tot són experts amb dret d'intervenir i de gestionar com i què ha de ser un bosc. Potser el primer que hauríem de fer és, com el pensador de Rodin, reflexionar-hi

El mal és que potser no el podríem tornar a aixecar més al cap. Hem arribat massa lluny, ens hem perdut i encara pensam que seguim en el camí correcte. Però ara resulta que als boscos, els maltractats i destruïts boscos, els necessitam per a sobreviure i el món encara no ho sap.

Però bé, enguany acaba de començar i cal creure i pensar que l'oportunitat de parlar dels boscos ens pot ajudar a començar a aclarir les idees. En tornarem a parlar, segur.

Ara només vos vull donar un tast d'aquest text que he traduït i que encara no es pot trobar al butlletí Número 162 del WRM (Moviment Mundial per els Boscos Tropicals). Cal llegir-ho amb atenció.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró 28 de gener de 2011



Moviment Mundial per els Boscos Tropicals – Número 162 – Gener 2011.

Els canvis necessaris per a celebrar realment l'Any Internacional dels Boscos.

L'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) declarà l'any 2011 com l'Any Internacional dels Boscos, això va motivar al Moviment Mundial per els Boscos Tropicals (WRM), dedicar el seu primer butlletí de l'any a tal fet rellevant. Mitjançant aquesta declaració l'ONU afirmà que cerca promoure “la gestió sostenible, la conservació i el desenvolupament sostenible de tots els tipus de boscos”.

El lema de l'Any és “celebrant els boscos per a la gent”. Segons l'ONU, 300 milions de persones viuen en els boscos, principalment als països del Sud, mentre que la supervivència de 1.600 milions de persones en el món depèn d'ells. A més, els boscos cobreixen el 30% del total de la superfície terrestre. Però a pesar de la importància que es concedeix al paper dels pobles dels boscos en la conservació dels mateixos, tenen, ells, realment motius per a “celebrar”? Cóm es troben els boscos actualment?

D'acord a un informe d'avaluació de la FAO de 2010 sobre els recursos forestals ( FRA2010 Report_1oct2010. Arxiu Pdf 3.3Mb) , el món va perdre entre els anys 2000 i 2010, aproximadament 130 milions d'hectàrees de boscos dels que més de 40 milions eren boscos primaris. Les pèrdues més importants varen tenir lloc a Amèrica Llatina i a Àfrica. La ONU també recordà que a la dècada anterior, de 1990 a 2000, es va destruir una superfície encara més gran, d'aproximadament 160 milions d'hectàrees. A pesar de la reducció global, si comparam les darreres dues dècades, la pèrdua d'àrees de boscos segueix essent, segons afirma la pròpia FAO, “altament alarmant”. Cap destacar que la contínua destrucció dels boscos ha causat greus impactes negatius a la vida de milions de persones que sobreviuen i vivien d'ells.

Segons la FAO, pèrdua en el període 2000-2010 fou “menor” en funció de l'augment de la superfície de “boscos plantats” mundialment en aquest període, l'equivalent a 50 milions d'hectàrees. Les plantacions d'arbres conformen actualment al voltant del 7% de totes les àrees forestals del món. Tan mateix, s'ha de considerar que les plantacions no són boscos, allò que ben be saben tots els pobles als quals l'ONU està dedicant aquest Any Internacional. Però aquesta comprensió prou òbvia, encara no és acceptada per la FAO, un organisme de la pròpia ONU. A més de camuflar les seves dades, la FAO acaba prestant, una vegada més, un servei a alguns centenars de corporacions que promouen i lucren amb les plantacions de monocultius d'arbres, donant valor només als arbres i no als centenars de milions de persones en el món que viuen dels múltiples beneficis dels boscos.

El “motor” rere de la destrucció de les àrees boscoses en el món segueix essent un model global de producció i consum que està inserit en una economia capitalista, globalitzada, que considera als recursos naturals, fins i tot als boscos, com a fonts d'explotació i lucre. En el cas dels boscos, l'explotació de fusta, sobretot per a ús industrial, segueix sent el principal producte explotat, promovent la destrucció dels boscos i beneficiant la industria de la fusta. Segons la FAO, entre 2003 i 2007 foren 3400 milions els metres cúbics de fusta extreta dels boscos, això equival a més de 100.000 milions de dòlars per any.

De manera addicional, el suport i foment dels governs nacionals, institucions i bancs financers nacionals i internacionals a projectes de “desenvolupament” venen reforçant el procés de destrucció dels boscos, principalment als països del Sud, impactant greument sobre la vida de les comunitats locals, en particular de les dones. Els exemples més coneguts són les obres d'infraestructura, com la construcció de carreteres, vies de ferro i hidrovies; l'expansió dels monocultius agrícoles i de pastures; la cria industrial de crustacis en els manglars de zones costeres; les hidroelèctriques; l'explotació de petroli i la mineria. El conjunt d'aquestes intervencions generalment està dirigit a l'exportació cap als països de més consum, en especial, del Nord.

Cap destacar també el paper de les noves tendències que estan influint cada vegada més en el procés de destrucció aquesta darrera dècada. L'ús de fusta com a font d'energia “renovable” a gran escala per a “combatre” el canvi climàtic i l'ús de fusta per etanol cel·lulòsic tendeixen a reforçar encara més l'explotació de fusta i, com a conseqüència, a perpetuar el procés de destrucció dels boscos. A més, hi ha les plantacions de cultius destinades a la producció d'agrocombustibles, com el monocultiu de la palma oliera i el propi canvi climàtic que afecta de forma negativa l'estat present i futur dels boscos, provocant, per exemple, més incendis forestals.

Si els boscos es consideren cada vegada més fonamentals per a la supervivència de la vida en el planeta en les seves diverses dimensions, quines foren les mesures emprades per a frenar aquest procés continuat de destrucció? Constatam que les polítiques estatals de protecció dels boscos en el món segueixen sent insuficients, i recordam que, segons la FAO, al voltant del 80% de les zones de boscos del món són públiques, o sigui, dels estats nacionals. Encara així, el nombre de funcionaris d'institucions forestals públiques en el món es va reduir en un 1'2% anual des de 2000. A pesar d'un augment a les àrees baix gestió forestal en el món, l'organització admet que això no és necessàriament un “indicador adequat” per a saber quina és l'àrea que està baix una gestió forestal “sostenible”, o sigui una gestió que asseguri la protecció dels boscos. Dita situació es torna preocupant quan la FAO afirma també que hi ha un augment a les àrees forestals baix control de particulars, fins i tot d'empreses privades.

Al mateix temps, presenciam novament en aquests darrers anys un gran interès per la protecció dels boscos per part dels països del Nord. Aquest interès, que sembla en principi positiu, no existeix en funció d'una major sensibilització d'aquests governs i de les seves grans corporacions per la importància vital i diversa dels boscos, ni en funció d'un reconeixement dels drets del pobles que les habiten. L'interès existeix perquè han descobert que els boscos són grans magatzems de carbono, cosa que va conduir al neixement d'un mecanisme anomenat REDD (Reducció de les Emissions de Desforestació i Degradació de Boscos). A partir del fet que, globalment, el 20% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle provenen de la destrucció dels boscos, els països del Nord, en lloc de reduir la crema excessiva de combustibles fòssils que mantenen el seu model de desenvolupament i els beneficis de les empreses petrolieres, veuen en la reducció de la desforestació una alternativa financera més atractiva per assolir la reducció de les emissions de carbono.

Això no obstant, es tracta d'una falsa solució ja que, entre altres motius, les emissions de carbono de la desforestació “poden ser químicament idèntiques a les que provenen de la crema de combustibles fòssils, però les dues són pel que fa al clima, diferents. El carbono alliberat per la desforestació no augmenta la quantitat total de carbono que és intercanviat entre l'atmosfera, els sòls, els boscos, etc. En canvi, el carbono alliberat per els combustibles fòssils incrementa la quantitat total de carbono present a la biosfera”

La negociació sobre REDD i les seves modalitats fou una de les qüestions o potser la única qüestió que més va avançar des del punt de vista dels seus defensors a la darrera conferència sobre el clima celebrada a Cancun (Mèxic), el desembre de 2010. Es tracta d'una passa més en el camí equivocat del mercantilització i control dels boscos per part de països i corporacions del Nord i en el seu propi benefici, perquè aquests puguin justificar la continuació de les seves emissions excessives de carbono. Si bé la mercantilització de la naturalesa sempre va assegurar lucres a les grans empreses transnacionals, és molt dubtós que, per la seva pròpia lògica, pugui assegurar la protecció dels boscos. Sens dubte, es tracta d'una falsa solució a la crisi climàtica i les seves greus conseqüències.

Per a concloure, constatam que encar hi ha poc motius perquè els pobles dels boscos puguin “celebrar” aquest Any Internacional dels Boscos. Tan mateix, el fet no deixa de ser una oportunitat per aconseguir avanços. Creim que això només és possible si per part dels governs i de la ONU existeix una anàlisi clara sobre allò que de fet causa de forma directa, indirecta o subjacent la contínua destrucció dels boscos en el món, separant plantacions de boscos. Posteriorment, és necessari que les polítiques dels governs i de la ONU estiguin basades en aquesta anàlisi i no en altres interessos com els de les grans corporacions.

Des del seu origen, el WRM ha constatat que els pobles dels boscos són els que, històricament, protegiren més als boscos del món. Tan mateix, encara avui molts d'aquests pobles, amenaçats per diversos projectes de desenvolupament, encara lluiten de maner àrdua per el reconeixement dels drets als seus territoris i a les seves formes de gestió forestal. El procés de reconeixement d'aquests drets avançà molt poc en els darrers 10 anys i, en els casos en que va avançar, els drets conquerits segueixen estan amenaçats.

Els sistemes i propostes de gestió forestal dels pobles dels boscos han de ser reconeguts de forma concreta i efectiva per la ONU i els estats nacionals perquè són la millor forma d'assegurar la supervivència dels boscos en el futur. Però aquests pobles necessiten de molt més suport i atenció perquè puguin millorar i adaptar els seus sistemes i propostes de gestió forestal, fins i tot en funció de les condicions actuals, diferents en molts aspectes de les passades - per exemple, degut als impactes del propi canvi climàtic.

Mentre tant, és necessari frenar aviat els importants finançaments per a subvencionar les accions destructives per part de corporacions que afecten als boscos i als seus pobles. Moltes vegades es tracta de finançaments públics, fins i tot dels bancs internacionals de “desenvolupament”. A la vegada, solucions vertaderes com la reducció del model de consum excessiu i practicat per una minoria de la humanitat han de ser adoptades urgentment. Si no és així, és impossible que els pobles dels boscos facin una vertadera celebració enguany, dedicat a un tema tan fonamental per a la naturalesa i per a la humanitat com un tot.


Fotos JV10-11