dijous, 27 de gener de 2011

La savina i les cases de beies

Una volta per l'etnobotànica d’Eivissa III


Corria l’any 1988, jo contava amb 14 anys i en un viatge familiar a Eivissa, un cosí de mu mare, el tio Miquel, em va mostrar les cases d’abelles a dins d’un pinar. No record on era, però vaig quedar tan impressionat per aquelles construccions humanes que vaig voler que m’hi retratassin devora. Una altra fotografia que guard d’aquesta eixida és la de un pi ver (Pinus pinea) que em va sorprendre per la seva forma de paraigües perfecte i perquè no tenia vista l’espècie.

Potser pensareu que la fotografia no aporta informació alguna, i de fet vaig pensar que no tenia cap sentit posar-la aquí. El que passa és que van haver de passar 22 anys fins que em tornàs a retrobar amb aquestes cases d’abelles i em va fer molta de gràcia. Aquest passat mes de novembre, mentre realitzàvem una excursió amb l’amic Oliver, les poguérem gaudir de nou. Jo tenia en ment la fotografia que m’havien fet i recordava el mal estat en que estava la casera que havia vist fa 22 anys, per tant la meva sorpresa va ser immensa quan vaig veure que en quedaven de senceres i amb molt bon estat de conservació.

Prop de es Camp Vell (Sant Mateu d’Aubarca), per dins del pinar, es distribueixen aquestes “cases de beies”, cases d’abelles o caeres (que en deim a Mallorca). Però n’hi ha a altres bandes de l’Illa i sembla que són més freqüents a la banda de Cala Sant Vicenç.

Sant Mateu, novembre 2010

Eivissa, 1988

Restes de pedres de casera d'abelles (vista frontal)

Restes de pedres de casera d'abelles (vista lateral)

Pel que es veu ja els àrabs dugueren caseres a Eivissa i en feien un bon aprofitament. A alguna banda he llegit que aquestes construccions que trobam avui en dia poden tenir fins a 200 anys. El secret és que estan construïdes amb material duradors: lloses de pedra viva, branquillons i branquetes de savina (Juniperus phoenicea), argila i l’alga dels vidriers (Posidonia oceanica). Les caseres estan composades d’una estructura tubular feta d’un entrellaçat de branquetes i branquillons de savina a mode de cistell (com aquestes proteccions fetes de canya que avui en dia venen com a protector pels arbres joves). A continuació una capa d’argila recobreix aquesta estructura per la part interna i per la més externa, quedant la fusta de savina englobada dins aquesta massa d’argila. Aquest tub es recobria d’una capa de terra i alga de vidrier (Posidonia) i a continuació es col·locaven lloses llargues als laterals i al sòtil i una de més petita a la part posterior. Pel que he observat sobre la llosa del sòtil es tornava a posar una capa d’alga per fer-lo més aïllant i una altra llosa per a rematar el conjunt. Tot això quedava precintat amb argila o argamassa.

La savina es podreix molt poc a poc estant fins i tot a l’intempèrie, idò ara imaginau-vos si queda “precintada” dins totes aquestes capes de material.

Aquesta modalitat de caseres provocava que a l’hora de recol·lectar la mel es fessin grans destrosses a les bresques i al rusc en general.

Casera amb llosa superior desplaçada deixant l'alga a la vista

Boca d'entrada de la casera

Vista superior de la casera

Lloses de pedra i estructura de savina

Cistell de savina i detall d'un gaufó

Cistell de savina i restes del recobriment de argila

Restes del cistell de savina i primera capa d'alga

Mimetisme de la casera amb l'entorn

Casera mimetitzada a dins del pinar


Totes les fotos: R. Mas; excepte la primera (G.Carrasco), i la segona (J.A.Mas).


Per a més informació i fotografies:

· Patrimoni de Eivissa.Caseres d'abelles

· Patrimoni de Evissa. Caseres

· Eeif. Mel


Rafel Mas, Búger 27 de gener de 2011

4 comentaris:

taula-mostrador ha dit...

FABULOSO lo de las "casas de abejas" en Ibiza. En Mallorca imagino que también habrá.
Lo hemos "colgado" (linkeado) en nuestro blog de MARGE:
http://pedrasecamallorca.blogspot.com/

Un saludo y gracias. (pedropablo)

Rafel Mas ha dit...

PedroPablo, ben content de que vos hagi agradat i de que ho hagueu enllaçat al vostre Blog. Molt interessant per cert, ànim per seguir així!
No conec l'existència d'aquestes caeres a Mallorca, al manco no d'aquest tipus, a l'actual parc Natural de la Península de Llevant hi ha restes d'unes caeres antigues que devien estar fetes de canya o matèria vegetal ja que només en resten les tapes fetes de marès, els Fonells. Les caeres les duien allà els ermitans de Betlem.
Salut!

co2arquitectura ha dit...

Hola Rafel,
som en Carles Oliver, un arquitecte de s'associació de sa pedra seca mallorca. He de fer una xerradeta la setmana que vé a eivissa, i m'agradaria emprar dues imatges d'aquestes caeres, per introduir un projecte d'unes cases aïllades amb posidònia que feim a Formentera.
Gràcies.

Carles
http://local16arquitectes.blogspot.com.es/

Rafel Mas ha dit...

Hola Carles,
me pareix perfecte que empris les fotos pel que necessites, me conform en que diguis on les has trobat. Fes-nos un poc de publicitat del Blog.
salut!