dijous, 20 de gener de 2011

Una reflexió sobre els arbres de Nadal

S’han acabat les festes i és hora de
treure de casa l’arbre de Nadal


Cada vegada la majoria de la població està més i més allunyada de la natura. Els habitants de les ciutats, cada vegada més nombrosos, mantenim però en el subconscient el desig i la necessitat de tornar a gaudir dels elements que la artificial vida urbana ens ha pres.
D’aquí ve que els ciutadans vulguem tenir animals de companyia, guarnim les nostres cases amb plantes, reivindiquem els parcs urbans i defensem els arbres de la ciutat en front de la poca sensibilitat que moltes vegades manifesten els responsables dels projectes urbanístics.
Penso que aquesta necessitat de retrobament amb el bosc i la natura, ha contribuït a que el costum de portar a casa un arbre per Nadal s’hagi estès de manera considerable entre nosaltres.
Es tracta d’un costum relativament recent. Fa tan sols uns quaranta o cinquanta anys que s’ha anat introduint a casa nostra, al principi tímidament i després amb força fins ara que ja no es pot considerar una moda fugissera.
Molts conservacionistes i molts amics dels arbres critiquen aquest costum amb l’argument que no val la pena sacrificar un arbre per tenir-lo guarnit a casa durant uns dies. D’altres diuen que es tracta d’una tradició forana que no té res a veure amb la nostra cultura i que s’ha imposat per la publicitat i per la colonització cultural que patim pel cinema i la televisió.
És possible que tinguin raó.
Jo però, no ho trobo malament ans tot el contrari. No veig molta diferència a tallar un avet cultivat durant set o vuit anys, a les plantacions del Montseny amb finalitat ornamental, o en tallar un pollancre de divuit anys, cultivat a les plantacions del Gironès o la Selva amb finalitat industrial.
Pitjor em sembla la utilització d’arbres de plàstic importats de la Xina.Els arbres de Nadal que s’utilitzen al nostre país són quasi exclusivament dels gèneres Abies i Picea, arbres propis de climes freds que es conreen en zones de muntanya majoritàriament al Montseny i les Guilleries
Aquest conreu permet la supervivència d’una agricultura de muntanya que no té gaires alternatives viables econòmicament, i sense el qual els pagesos que el practiquen es veurien forçats a deixar la terra i abandonar les feixes on planten els arbres.
En els darrers anys la competència d’arbres procedents del País Basc i sobre tot de Dinamarca i la creixent implantació dels arbres de plàstic, ha obligat a plegar molts dels pagesos que es dedicaven a aquest conreu a Catalunya.
Espero no obstant que malgrat les dificultats, les plantacions d’arbres de Nadal es pugui mantenir a casa nostra per molts anys, també per la contribució que representen per a una bona gestió mediambiental.Una cosa però sí que em sembla que es podria millorar. Anys endarrere la majoria d’aquests arbres es venien tallats pel tronc i clavats a una rodella de fusta que els servia de base. Avui cada vegada és més freqüent vendre’ls en un test amb un pa de terra, el que representa que cada any s’extreuen milers de metres cúbics d’excel•lent terra dels camps on es conreen els arbres, cosa que representa una erosió considerable.La gran majoria dels arbres de Nadal no es venen per sobreviure, ja que no es repiquen i, tret dels que es venen en vivers convenientment preparats, els tallen les arrels a ran de la soca, i a més com que són arbres de clima fred, la seva pervivència fora del seu hàbitat és força compromesa. És per això que els Ajuntaments recullen els arbres després de les festes per fer-ne compost.
Crec que seria convenient recuperar la venda dels arbres amb la rodella de fusta i evitar el pa de terra.
Antoni Obiols Franquesa
Gener 2011