“L'espectacle fon el meu cor dins del pit. Amb prou faenes et veig així un instant, em quede sense veu. Se'm trava la llengua. Un foc penetrant flueix de seguida per baix de la meua pell. No veuen gens els meus ulls i comencen a brunzir-me els oits. Em cau a dolls la suor. Tremola el meu cos sencer [...] Quede defallida i és tot el meu aspecte el d'una morta...” son paraules de la poetessa Safo de Mitilene fa més de 2.500 anys; i encara que el poema estava segurament dedicat a alguna de les seues amants, be podria haver estat dedicat a la sort que varen córrer uns arbres que, sense saber-ho, Safo va tindre ben prop.
Lesbos, la terra natal de la poetessa, es una illa plena de diversitat. Des dels extensos camps de tarongers al sud de la capital (la importància econòmica dels quals queda ben palesa a la zona coneguda com Kampos, la zona residencial on els magnats de la taronja erigien les seues residències d’estiu, autèntiques mansions algunes de les quals encara conserven un marcat aire otomà) passant pels extensos oliverars (que ocupen el 40% de la superfície de l’illa) els alzinars i pinars o les impressionants extensions volcàniques de l’oest de l’illa. Precisament a esta darrera zona, erma i desarbrada en la seua major part és on trobem una de les joies botàniques més impressionants de la mediterrània: el bosc petrificat de Lesbos, que abasta una superfície d’uns 15.000 ha.
Deixant de banda la seua extensió, el ben cert és que aquest bosc fòssil, declarat Monument Nacional Protegit el 1985 alberga exemplars petrificats tant de gimnospermes com d’angiospermes de fins a 22 metres de longitud, així com el tronc fossilitzat més alt que s’ha mai trobat dret a Europa, ni més ni manco que un exemplar de Taxodioxylon albertense (Penhal.), l’avantpassat de les actuals sequoies, de 7,02 metres d’alçària i un perímetre de 8,58 metres.
Son diversos els jaciments paleobotànics que han estat trobats dins esta extensa zona. La seua formació està directament relacionada amb la intensa activitat volcànica que va tindre lloc a la part oriental de l’Egeu durant el fí de l’Oligocé i la meitat del Miocé, que va donar com a resultat una fossilització perfecta que va conservar tant les característiques morfològiques com la estructura interna de la fusta.
La petrificació és un procés què es produeix una vegada el bosc ha quedat soterrat baix els sediments; l’aigua rica en minerals que va filtrant-se diposita els minerals dins les cèl·lules de la planta formant un motllo de l’arbre quan la lignina i la cel·lulosa es descomponen, es a dir, es substitueix el material orgànic per minerals, la majoria de les vegades silicats. Així, en absència d’oxigen, la estructura de la fusta queda intacta, fins i tot a nivell microscòpic. Diferents elements presents als sediments, com el ferro, el manganès o el coure, aporten impureses que donen al quars (incolor en estat pur) diverses tonalitats.
Així, de la mateixa manera que al poema de Safo, després de les erupcions volcàniques que els varen soterrar, els arbres del bosc petrificat de Lesbos varen quedar-se sense veu, morts i soterrats, encara que hui en dia els treballs realitzats els han tornat la veu i ens poden explicar moltes coses del nostre passat.
A la zona trobem distintes alternatives a visitar, el Parc del Bosc Petrificat, amb una extensió total de 28,6 ha i una concentració d’arbres petrificats, drets i caiguts, única al planeta; podem visitar també el parc de Plaka, el parc de Sigri, l’illa de Megalonisi o l’impressionant museu de Sigri, on a les seues diverses sales trobem des d’una exposició que ens mostra la evolució de la vida vegetal des de l’aparició dels primers organismes unicel·lulars fa 3,5 milions d’anys, passant per una extensa col·lecció de restes vegetals petrificades (troncs, branques, fulles, fruits, arraïls) procedents tant de l’illa com de distints llocs del mon i mostres de minerals, fins una exposició dels diferents processos geològics associats a la creació del bosc petrificat i a la història geològica de la conca de l’Egeu.
El bosc petrificat de Lesbos forma part de European Geoparcs, una xarxa de 37 parcs on a més de l’interès geològic, és potencien els valors culturals i socials així com el desenvolupament sostenible de la gent que hi viu.
Per a més informació: EuropeanGeoparks.org
1 comentari:
Fa ganes anar a veure aquestes meravelles antediluvianes. Gràcies per compartir aquest article tan interessant. Joan
Publica un comentari a l'entrada