dimarts, 18 de maig de 2010

Als arbres només els queda el tronc

Arbres mutilats

A la ciutat de València, fa uns dies que han estat podant arbres. Molts d'aquests, com l'anomenat "Cinamomo" (també conegut com Amelia o Arbre sant) estaven plens de fulles i lluïen uns ramellets de flors menudes d'un rosat suau i de perfum intens. La ciutat resultava més amable amb aquests éssers vius que la protegeixen de contaminacions diverses i l'ornen. Però ja no, no en tots els llocs. En la plaça del Mercat per exemple, la poda, tot i que en molts casos era innecessària, ha sigut discreta. Però hi ha carrers com el d'Erudito Orellana que als arbres només els queda el tronc i unes rametes petites. Aquest carrer, els estius passats era un túnel verd, que resultava fresc i agradós. Jo, l'onze de novembre de 2008 li vaig dedicar una columna en aquesta mateixa pàgina. Era com un petit homenatge, que no sé si podré tornar a fer l'estiu que ve perquè possiblement els arbres no es poblaran com abans. Això si no se'n moren alguns perquè la tala feta és una autèntica mutilació. Des de l'Ajuntament de València diuen que la poda es fa durant tot l'any. Però de tots és sabut que les podes s'han de fer a l'hivern, quan la planta té menys activitat i els agents patògens que pogueren atacar-la romanen passius. Ara, a la primavera, els patògens cobren nova vida i les ferides deixades en els arbres per la tala, són portes d'entrada per als esmentats agents. M'ho han explicat amics relacionats amb el món de la botànica. Diuen que és tan elemental el tema de la poda que no s'expliquen com és que els tècnics de l'ajuntament aproven que es faça tan malament. Des de l'ajuntament argumenten que els veïns demanen les podes-mutilació, que els destorben els arbres. Però, l'ajuntament ¿ha explicat alguna vegada al veïnat els enormes beneficis en la salut de les persones i en el medi ambient, dels arbres ciutadans sans?
Jo tinc un "cinamomo" a tocar del balcó de ma casa. És un bon amic. A l'hivern deixa que hi entre el sol perquè no té fulles, només manté sobre les rames les seues boletes arraïmades. A la primavera i l'estiu, ja poblat, em produeix un poc de foscor dins de casa. A canvi m'omple la finestra de verd i em mostra els penjolls rosats de les floretes, que em perfumen. M'agrada tindre'l a prop i compartir-lo amb els ocells que el visiten.
Carme Miquel
· Article publicat a Levante Emv el 18.05.2010

2 comentaris:

Josep (Benaguasil) ha dit...

En el que respecta als arbres i en especial a la seva poda jo he vist fer barbaritats als "tècnics" i jardiners dels equips municipals, tant a Benaguasil, com a Llíria, a València i altres poblacions pròximes. No hi ha respecte per la vida i el veïnat que se'n queixa és inconscient i jo afegiria que ignorant.

Esperem que els arbres es recuperen bé en uns anys.

Gnom ha dit...

Aquest debat es repeteix constantment. Crec que caldria una reflexió més acurada sobre el tema. Qui erra, qui poda salvatgement? qui planta espècies inapropiades en espais reduïts? Qui dissenya el carrer per als cotxes i els serveis de subministrament?
A mi m'interessaria un debat tranquil i a fons sobre el tema. Si algú proposa una plataforma...
Rebeu una cordial salutació.
Josep M. Pérez