dimarts, 4 de maig de 2010

El braç d'un gegant?

Quina pell més suau...

El braç amputat d’aquell gegant restava immòbil sobre les roques. El palmell girat cap al cel mostrant la derrota. Els dits contracturats en el moment de deixar escapar el darrer alè de vida. La pell, polida per l’aigua de la mar, d’un blanc enlluernador. L’al·lota rossa, demostrant compassió, el tocà amb els dits índex i cor i exclamà: “quina pell tan suau!”.


Son Real, 24 d’abril del 2010


Dedicat a l'amic Jack, salut company!

1 comentari:

José Mª Peiró ha dit...

Salut amics!

Bon article, sensibilitat per coses que sembla que a "les autoritats", "gestors" d'ajuntaments costaners, diputacions, lis poden resultar "brutícia" molesta que cal llevar ara que s'apropa l'estiu.

Gràcies per estar ahí, revindicant la bellesa d'allò aparentment inservible, per exemple.