dissabte, 15 de maig de 2010

La riquesa ambiental dels boscos madurs

Es publica ‘Boscos madurs. Riquesa ambiental'

Amb l'objectiu de divulgar els valors ecològics i culturals dels boscos madurs de les comarques gironines, l'Àrea de Medi Ambient i Territori de la Diputació de Girona acaba de publicar Boscos madurs. Riquesa ambiental, amb la col·laboració de la Fundació Caixa Girona. La publicació, en forma d'opuscle, explica què és un bosc madur i quina és la seva importància i les seves funcions, en mostra la fauna associada, i n'apunta algunes amenaces. La publicació també reserva un espai al final per a un mapa sobre la situació de les reserves forestals de les comarques gironines afavoridores dels boscos madurs. Boscos madurs. Riquesa ambiental forma part del Programa Selvans de protecció i conservació de boscos vells i singulars, que ha portat la Diputació a signar fins a febrer d'enguany 54 convenis destinats a protegir fins a 563 hectàrees de finques.

· Quadern divulgatiu: Boscos madurs, riquesa ambiental : [Arxiu Pdf 4.3 Mb]

Protegeixen 563 hectàrees de boscos antics pel gran valor natural que tenen
La Diputació de Girona ha firmat 54 convenis amb propietaris i ajuntaments per compensar-los les pèrdues econòmiques

Mapa de les comarques gironines amb la situació dels boscos madurs que formen part de la xarxa que ha creat la Diputació

La creació de la xarxa de reserves forestals de boscos madurs, per part de la Diputació de Girona, ha rebut un important impuls en els últims dos anys. Després que es va començar amb dues finques al Montseny el 2005 i el 2006, ara per ara ja s'han signat 54 convenis que permetran protegir finques que ocupen 563 hectàrees. Els convenis amb els propietaris dels boscos – tant públics com privats– tenen com a principal característica que estableixen una compensació econòmica perquè durant 25 anys no hi hagi cap tipus d'aprofitament forestal. Els boscos madurs es consideren uns dels hàbitats amb més interès natural, perquè són d'arbres centenaris. Això ha donat lloc a un ecosistema propi molt ric que s'ha anat desenvolupant sense que hi hagi influït la mà de l'home.
Tot i que la gestió forestal travessa un moment crític, la tradicional explotació dels boscos ha fet que sigui difícil trobar rodals que compleixin les característiques de bosc madur. Per això la protecció dels pocs que queden ha centrat una de les línies més importants de l'àrea de Medi Ambient i Territori de la Diputació, a través del programa Selvans i amb la col·laboració de la Fundació Caixa Girona. Aquests boscos es consideren d'alta qualitat, amb una estructura equilibrada amb arbres de grans diàmetres, arbres vells i arbres morts. Això permet abrigar una àmplia biodiversitat, amb un ecosistema propi que inclou tot tipus de líquens, fongs, plantes, vertebrats i invertebrats, lligats a l'evolució del bosc. En aquest sentit, la presència de fusta morta és vital, perquè dóna refugi a moltes espècies d'invertebrats i permet la proliferació de fongs i el desenvolupament d'una cadena tròfica diferent de la que hi ha a la resta de boscos. Tot plegat també ho aprofiten ocells protegits, com ara el mussol pirinenc, el picot i les ratapinyades, que utilitzen les cavitats de la fusta com a nius. De fet, boscos d'aquesta mena han permès descobrir espècies d'escarabat o de ratapinyada que es consideraven extingides al país.

Diversitat d'hàbitats
La protecció de boscos madurs és habitual sobretot al centre i el nord d'Europa. En tot cas, a les comarques gironines s'ha intentat desenvolupar un mosaic que representi els diversos tipus de bosc –pi nedes de pi roig i negre, rouredes, alzinars i fagedes–, i en diverses parts més del territori. Els rodals de més qualitat, però, s'han identificat sobretot a la Cerdanya, el Ripollès i l'Alta Garrotxa, en zones habitualment inaccessibles. També n'hi ha que d'aquí a pocs anys entraran en estat de maduresa, i en algun cas també s'ha decidit protegir-los per garantir-ne l'evolució i perquè són un bosc o espai natural únic a la zona.
Un dels punts innovadors és la compensació econòmica que es dóna al propietari –tant si és públic com privat–, amb un pagament del valor de mercat que té la fusta del bosc. Això garanteix que durant 25 anys no s'hi podrà fer cap explotació. El diputat Josep Maria Rufí ha destacat l'impuls que ha rebut aquesta iniciativa, si bé la falta de recursos econòmics obligarà ara a ser molt més selectius amb els rodals elegits: «Però molta feina ja està feta, i ara del que es tracta és de desenvolupar-la», ha dit.

Els municipis
Reserves de propietat municipal
Campdevànol: 9,25 hectàrees (faig, pi roig i d'altres)
Campelles: 12,5 ha (avet)
Gombrèn: 6,55 ha (faig i pi roig)
Ogassa: 3,1 ha (faig, pi negre i pi roig)
Pardines: 14 ha (pi negre)
Planoles: 3,9 ha (pi roig)
Queralbs: 11,1 ha (pi negre)
Ribes de Freser: 12,9 ha (pi negre i pi roig)
Ripoll: 4,64 ha (faig)
Sant Joan de les Abadesses: 2,81 ha (faig)
Sant Pau de Segúries: 5,16 ha (faig i caducifolis)
Torroella de Montgrí: 55,5 ha (pi blanc)
Toses: 16,48 ha (pi negre)
La Vall d'en Bas: 6,13 ha (mixt de caducifolis i pi roig)
Vallfogona de Ripollès: 6,59 ha (faig i pi roig)
Alp: 9,8 ha (avetosa amb pi roig)
Fontanals de Cerdanya: 12,02 ha (pi negre)
Meranges: 20,5 ha (pi negre)
Puigcerdà: 33 ha (pi negre)
Urús: 36,6 ha (pi negre)
Reserves de propietat privada
Ripoll: 8,7 ha (faig)
Camprodon: 29 ha (roureda)
Espolla: 27 ha (auroneda)
Mieres: 19 ha (alzina i fageda)
Albanyà: 179 ha (roure)
Les Planes d'Hostoles: 11 ha (fageda)
Santa Pau: 2,54 (faig)
Sant Miquel de Campmajor: 7 ha (caducifolis)
Montagut i Oix: 32 ha (alzinar-frondoses)
Sales de Llierca: 17 ha (bosc mixt)
Sant Hilari Sacalm: 4,8 ha (freixeneda i castanyeda)
Arbúcies: 5 ha (fageda)
Riells i Viabrea: 8 ha (alzinar i roureda de fulla gran)
Montagut i Oix: 5,3 ha (alzinar i caducifoli amb bosc de ribera)
Sales de Llierca: 6 ha (alzinar)
Camprodon: 6 ha (roureda de fulla gran)
La Jonquera: 10,3 ha (bosc mix d'alzina, roure, auró negre, faig i ribera)
Camprodon: 8 ha (roureda de martinenc)
Albanyà: 8,7 ha (fageda)

Diversitat d'usos
Amb la creació d'aquesta xarxa de reserves, la Diputació vol complir diversos objectius alhora, segons ha reconegut el diputat Josep Maria Rufí. D'una banda, hi ha un clar interès científic, ja que serviran per estudiar l'evolució natural d'aquests boscos a les comarques gironines, i veure com es desenvolupen les diverses espècies de flora i fauna específiques d'aquests àmbits. També hi ha un interès divulgatiu, ja que amb la xarxa es pretén conscienciar i donar a conèixer les virtuts del bosc, per exemple a les escoles. De fet, la divulgació ambiental és una de les línies específiques de l'àrea de medi ambient de la Diputació. I finalment també hi ha l'interès turístic, ja que alguns dels boscos es volen potenciar com a reclam del creixent turisme ambiental i rural, per oferir més alternatives per al sector, sobretot en les zones de muntanya.

El cas del Montseny
La protecció dels boscos madurs per part de la Diputació va començar al Montseny, en l'àmbit selvatà del parc natural, on es van firmar els primers convenis el 2005 i el 2006. Des d'aleshores s'ha anat fent un seguiment de l'evolució dels boscos, i s'han començat estudis per analitzar-ne la riquesa de flora i fauna i la seva evolució. Destaquen els estudis de producció de virosta, de creixement i competència entre els arbres que configuren el bosc, i els de determinades espècies de flora, coleòpters xilòfags, ocells i ratapinyades que poden actuar com a bioindicadores de la qualitat ambiental de l'espai. Encara no hi ha conclusions, ja que l'evolució lenta del bosc fa que es consideri que encara falten bastants anys perquè es pugui començar a obtenir resultats significatius, així com fer les directrius bàsiques de gestió.

El cas de l'Alt Pirineu
La primera zona de Catalunya que va començar a desenvolupar una xarxa de reserves de boscos madurs va ser l'Alt Pirineu, on a través d'un projecte Life i de patrocini d'entitats van començar el 1998 a gestionar expressament aquests boscos. La creació posterior del Parc Natural de l'Alt Pirineu i el fet que gairebé totes les reserves siguin de propietat municipal no van fer necessària la firma de convenis de compensació, ja que els ajuntaments ja reben les ajudes del parc natural. Marc Garriga, tècnic del parc, ha explicat que tenen unes 20 reserves que ocupen unes 120 hectàrees, i que el mateix pla de gestió del parc ja hi prohibeix l'explotació forestal. A més, Garriga ha afirmat que «cada vegada hi ha més sensibilització, i tothom té bastant assumides les reserves». El gall fer, el mussol pirinenc i el picot són les principals espècies que se'n beneficien.
Oriol Mas
Camprodon
· Article publicat a El Punt el 14.02.2010