Dignitat per el territori i el paisatge
Per a que hi hagi corruptes són necessaris els corruptors i per a que hi hagi representants polítics corruptes hi ha d´haver gent que les vota i mitjans de propaganda i comunicació que mantenen l´engany. El territori, o més ben dit, les figures legals del territori i el seu canvis han estat una font essencial per a aquesta corrupció.
Si volem que el territori, que és el substrat d´un país i un paisatge i el principal actiu turístic que tenim, deixi d´esser un lloc on congriar la corrupció és necessari deixar les retxes clares sobre els mapes de l´ordenació del territori i és necessari eliminar del pla territorial la visió del creixement il·limitat. Els partits, que tan si les hem votat o no ens han enfangat dins aquest desprestigi de la corrupció, ja comencen els moviments per continuar amb el mateix sistema de depredació del territori.
L´escampada desproporcionada de l´asfalt de l´era de la corrupció ha deixat el territori preparat per a continuar la devastació i les normatives continuen igual, o sigui amb uns valors aproximats d´un 27,13% del territori no edificable, 6,75% edificable dins 7 quarterades, 2,04% edificable dins 4 quarterades i un 64,8% edificable amb 2 quarterades. Si realment es vol aturar la devastació ètica i estètica d´aquest país haurem de fer una llei del sòl valenta que inclogui el compromís de la Carta Europea del Paisatge i unes conseqüents correccions més enllà de l´ortografia al PTMa.
Algunes persones que ens implicarem en la redacció del Pla Territorial de Mallorca i que amablement ens convidaren a deixar-ho, vérem clarament un insuficient nivell de protecció contra la nova construcció, manca de la incorporació de noves pautes d´ordenació, com estructures lineals de protecció compensatòries de la insensibilitat de Carreteres, dificultats per el reciclatge i la restauració i unes facilitats ben premeditades per a la confusió, derivades d´una lectura, del tot adulterada, de la idea inicial de les Àrees de Reconversió Territorial.
No estic defensant la idea de fer un nou PTMa, tan sols estic sol·licitant la revisió profunda de temes com: que els sòl que està sotmès a risc d´inundació, esllavissament o incendi sigui no edificable o amb un grau de inedificabilitat proporcionat al perill, també dins sòl urbà. Que els corredors rurals (estructures lineals de protecció agrosilvopastoral), que estan publicats a la revista d´urbanisme del Col·legi Oficial d´Arquitectes de Catalunya, tenguin un tractament semblant al d´ARIP o de sol rústic -bosc, o que sigui edificable agrícola sobre parcel·les prou grosses com per a que pugi viure una unitat familiar, és a dir, bastant més de dues quarterades. Que les Àrees d´Interès Agrari quedin ben definides sota dues variants: com a agrari d´alta fertilitat, per a que no tornem a perdre sòl d´alta qualitat a favor de l´sprawl, com s´ha fet, per exemple, a Son Llàtzer, Son Oms, al Campus de la UIB, Marratxilandia i tota l´horta de Palma, i per altra banda com a sol extensiu d´interès agrari, o sigui pastures arbrades de garrovers, oliveres, alzines, etc. estructures en mosaic, zones embardissades, riberes de torrents rurals, etc. en general zones rurals de producció diversificada i extensiva que ofereixen serveis ambientals i estètics com a externalitats positives.
El sòl rústic comú actual, amb un aproximat 65% del territori, representa una macrourbanització a llocs molt parcel·lats, propers als pobles, mentre a altres llocs un poc més allunyats representa una potencial urbanització que es pot materialitzar en el moment que es permeti la segregació de les finques grans. Aquesta situació elimina el valor agrícola de la terra a favor del seu valor residencial i afavoreix el consum d´una terra que haurem de menester molt més del que ens pensem; mai s´havia tudat estúpidament tanta terra fèrtil com ara. El fet que al PTMa tan sols trobessin un 3% aproximat de sol amb interès agrari ja demostra que l´agricultura no es considera un sector estratègic. Aquesta macrourbanitzció del sòl rústic comú te les autopistes preparades per a desenvolupar-se de nou i caracteritza l´era de la corrupció.
Entre la crisi financera actual i la crisi de recursos que es veu venir és possible que hi hagi uns anys per a retornar a la devastació i la devastació sols servirà per a que les properes crisis siguin pitjors. Si els partits que ens han enfangat es volguessin renovar i reconvertir amb un poc de credibilitat haurien d´eliminar totes les possibilitats de continuar dins la mateixa grosseria, valorar el poc que han deixat amb una certa qualitat paisatgística i obrir-se a un pacte valent i intel·ligent per a l´agricultura estratègica, el territori, l´urbanisme i el paisatge del futur.
Si volem que el territori, que és el substrat d´un país i un paisatge i el principal actiu turístic que tenim, deixi d´esser un lloc on congriar la corrupció és necessari deixar les retxes clares sobre els mapes de l´ordenació del territori i és necessari eliminar del pla territorial la visió del creixement il·limitat. Els partits, que tan si les hem votat o no ens han enfangat dins aquest desprestigi de la corrupció, ja comencen els moviments per continuar amb el mateix sistema de depredació del territori.
L´escampada desproporcionada de l´asfalt de l´era de la corrupció ha deixat el territori preparat per a continuar la devastació i les normatives continuen igual, o sigui amb uns valors aproximats d´un 27,13% del territori no edificable, 6,75% edificable dins 7 quarterades, 2,04% edificable dins 4 quarterades i un 64,8% edificable amb 2 quarterades. Si realment es vol aturar la devastació ètica i estètica d´aquest país haurem de fer una llei del sòl valenta que inclogui el compromís de la Carta Europea del Paisatge i unes conseqüents correccions més enllà de l´ortografia al PTMa.
Algunes persones que ens implicarem en la redacció del Pla Territorial de Mallorca i que amablement ens convidaren a deixar-ho, vérem clarament un insuficient nivell de protecció contra la nova construcció, manca de la incorporació de noves pautes d´ordenació, com estructures lineals de protecció compensatòries de la insensibilitat de Carreteres, dificultats per el reciclatge i la restauració i unes facilitats ben premeditades per a la confusió, derivades d´una lectura, del tot adulterada, de la idea inicial de les Àrees de Reconversió Territorial.
No estic defensant la idea de fer un nou PTMa, tan sols estic sol·licitant la revisió profunda de temes com: que els sòl que està sotmès a risc d´inundació, esllavissament o incendi sigui no edificable o amb un grau de inedificabilitat proporcionat al perill, també dins sòl urbà. Que els corredors rurals (estructures lineals de protecció agrosilvopastoral), que estan publicats a la revista d´urbanisme del Col·legi Oficial d´Arquitectes de Catalunya, tenguin un tractament semblant al d´ARIP o de sol rústic -bosc, o que sigui edificable agrícola sobre parcel·les prou grosses com per a que pugi viure una unitat familiar, és a dir, bastant més de dues quarterades. Que les Àrees d´Interès Agrari quedin ben definides sota dues variants: com a agrari d´alta fertilitat, per a que no tornem a perdre sòl d´alta qualitat a favor de l´sprawl, com s´ha fet, per exemple, a Son Llàtzer, Son Oms, al Campus de la UIB, Marratxilandia i tota l´horta de Palma, i per altra banda com a sol extensiu d´interès agrari, o sigui pastures arbrades de garrovers, oliveres, alzines, etc. estructures en mosaic, zones embardissades, riberes de torrents rurals, etc. en general zones rurals de producció diversificada i extensiva que ofereixen serveis ambientals i estètics com a externalitats positives.
El sòl rústic comú actual, amb un aproximat 65% del territori, representa una macrourbanització a llocs molt parcel·lats, propers als pobles, mentre a altres llocs un poc més allunyats representa una potencial urbanització que es pot materialitzar en el moment que es permeti la segregació de les finques grans. Aquesta situació elimina el valor agrícola de la terra a favor del seu valor residencial i afavoreix el consum d´una terra que haurem de menester molt més del que ens pensem; mai s´havia tudat estúpidament tanta terra fèrtil com ara. El fet que al PTMa tan sols trobessin un 3% aproximat de sol amb interès agrari ja demostra que l´agricultura no es considera un sector estratègic. Aquesta macrourbanitzció del sòl rústic comú te les autopistes preparades per a desenvolupar-se de nou i caracteritza l´era de la corrupció.
Entre la crisi financera actual i la crisi de recursos que es veu venir és possible que hi hagi uns anys per a retornar a la devastació i la devastació sols servirà per a que les properes crisis siguin pitjors. Si els partits que ens han enfangat es volguessin renovar i reconvertir amb un poc de credibilitat haurien d´eliminar totes les possibilitats de continuar dins la mateixa grosseria, valorar el poc que han deixat amb una certa qualitat paisatgística i obrir-se a un pacte valent i intel·ligent per a l´agricultura estratègica, el territori, l´urbanisme i el paisatge del futur.
Antoni Martínez Taberner
Professor d´ecologia i de disseny del paisatge a la UIB
· Article publicat a Diario de Mallorca el 09.05.2010
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada