dijous, 2 de juliol de 2009

La sèsia i el poll, la processó va per dins

La papallona-vespa

Papallona-vespa Sesia apiformis sobre escoça de poll blanc Populus alba.
Autor: Biel Perelló


Sesia apiformis Cl. És un lepidòpter de la familia Sesiidae que ataca preferentment arbres dels gèneres Populus sp. i en menor mesura a Salzes Salix sp. i Alisos Alnus sp.
Sembla que necessita 2 anys per completar el seu cicle reproductiiu. És a partir del mes de maig que emergeixen els adults des d’un orifici circular situat a la base del tronc o arrels superficials no enterrades dels arbres. De vegades l’exúvia queda enganxada a l’orifici, això és la pell que queda de la pupa o crisàl·lida en emergir l’imago .
L’aspecte extern dels adults de Sesia és el d’una vespa, però les aparences d’aquest “mè amb pell de llop” no ens han d’enganar: és tracta d’un lepidòpter, és una papallona nocturna o arna (heteròcer) inofensiva, no ens picarà.
El mimetisme Batesià (terme creat per Henry Walter Bates) és la qualitat que tenen algunes espècies d’imitar l’aposematisme d’altres espècies. Les espècies aposemàtiques adverteixen a possibles depredadors, amb els seus colors cridaners, del seu mal tast, toxicitat o perillositat (fiblons, mordales i altres armes defensives). És el cas de la vespa del paper Polistes gallicus (insecte himenòpter) que amb la seva combinació de groc i negre penja el cartell de “no molestar”. La papallona-vespa ha sofert una sèrie de modificacions en el seu cos per assemblar-se a una vespa: Imita els colors groc i negre en el seu tòrax i abdomen i ha perdut les escates que recobreixen les ales dels lepidòpters heteròcers, quedant així transparents. El mimetisme (batesià) d’aquesta arna és gairebé perfecte.
A s’Albufera de Mallorca hi podem observar aquesta bella i destructiva espècie. Alguns dels polls Populus alba n’estan infectats i si ens hi fixam bé, a les bases del troncs, podem trobar reunions de forats de sortida de les galeries.

Forats de sortida del lepidòpter. Foto: R.Mas

Escorça de poll jove. Foto: R.Mas

Més informació a:
Oruga Perforadora de Chopos. Dirección General del Medio Natural. Servicio de estudios, Coordinación y defensa Contra Incendios Forestales. Informaciones Técnicas 1/2002. Gobierno de Aragón.

Rafel Mas, Búger 2 de juny de 2009

1 comentari:

jd ha dit...

Molt interesant !
Coneixia Paranthrene però no pas aquesta cuca. Ja m`hi fixaré aviam si per aquí n'hi ha alguna !