Eucaliptus, un monocultiu letal

ArborGen intenta legalitzar eucaliptus transgènics als EUA

Brasil no es queda enrere

“L’eucaliptus és l’arbre neoliberal perfecte perquè creix ràpid, mata tot el que està al seu voltant i genera grans guanys per a molt poca gent”. Jaime Avilés, La Jornada, Mèxic.

ArborGen, líder internacional en investigació i desenvolupament d’arbres genèticament modificats (transgènics), està avançant ràpidament amb els seus plans de comercialitzar els “seus” arbres transgènics tant als EUA com al Brasil. Aquesta empresa, amb seu a Carolina del Sud, Estats Units, ha rebut l’aprovació preliminar del govern d’aquest país per autoritzar la plantació de més d’un quart de milió d’eucaliptus transgènics, tolerants al fred, amb baix contingut de lignina i que fan flors, a set estats del sud-est dels EUA. Sens dubte aquest és una important passa cap a l’autorització no reglamentada de les plantacions a gran escala d’eucaliptus transgènics. ArborGen ja inicià el procés de sol·licitar al govern l’autorització per a comercialitzar les plantacions d’eucaliptus transgènics el 2010. Al Brasil, ArborGen declarà que planeja comercialitzar eucaliptus transgènics a partir de 2012 però, donat l’estat de la tecnologia als EUA, això podria succeir fins i tot abans.

Les plantacions d’eucaliptus transgènics serien utilitzades per a polpa de paper, per els anomenats combustibles cel·lulòsics de “segona generació” per a transport, o per a la producció d’electricitat a partir de fusta. Aquestes plantacions d’eucaliptus transgènics tolerants al fred plantegen una amenaça sense precedents per els boscos, no només als dels EUA, sinó del mon sencer. El tret de tolerància al fred permetrà el desenvolupament de plantacions d’eucaliptus transgènics en zones geogràfiques més àmplies que els territoris on avui assoleixen créixer. Així com els eucaliptus convencionals han significat un desastre ambiental i social per els boscos i les comunitats dependents d’ells a les regions on avui creixen, els eucaliptus transgènics tolerants al fred amenaçaran a comunitats i boscos de regions molt més extenses.

En el sud est dels EUA, un de cada cinc acres reforestats està cobert per monocultius de pins, però els hiverns freds de la zona han fet impossible el creixement dels eucaliptus. Aquestes plantacions de pins podrien ser reemplaçades aviat per eucaliptus, la qual cosa generaria impactes significatius. Per exemple, els eucaliptus utilitzen dues vegades i mitja més aigua que els pins i tenen arrels més profundes, això posarà en perill les reserves d’aigua subterrània d’una regió que ja està sofrint sequeres extremes a moltes zones.

Les grans plantacions d’eucaliptus no transgènics han esgotat la disponibilitat d’aigua dolça per a les comunitats, els boscos i altres ecosistemes. En el districte xilè de Lumaco, per exemple, algunes comunitats indígenes maputxe estan completament rodejades de plantacions d’eucaliptus. Si bé abans tenien accés a l’aigua dolça tot l’any, ara han de portar aigua en camions perquè les plantacions esgotaren les reserves locals. A més, els productes químics utilitzats a les plantacions d’eucaliptus contaminaren l’aigua subterrània, amb la qual cosa augmentà la incidència de malalties a les comunitats maputxe.

Les plantacions d’eucaliptus són també més inflamables que la dels pins. A la primavera de 2007, els incendis que duraren setmanes arrassaren els boscos i les plantacions de pins de Georgia i Florida. Si s’hagués tractat de plantacions d’eucaliptus, el foc hauria estat molt pitjor. Un exemple dramàtic del perill que representen els incendis d’eucaliptus es veié a Austràlia a començament d’enguany. Incendis arrasadors, exacerbats per la sequera, avançaren a 100 kilòmetres per hora, devastant la flora i fauna i cobrant-ne la vida de 173 persones.

Els eucaliptus, altament invasors, també produeixen un compost que inhibeix el creixement d’altres plantes, permetent la formació de monocultius quan s’escapen de les plantacions. Segons el Introduced Species Summary Project de la Universitat de Columbia, “La pèrdua de biodiversitat i d’hàbitats és una gran amenaça per part de (...) els eucaliptus. Aquesta espècie pràcticament crea monocultius i pot apropiar-se ràpidament de zones properes compatibles, canviant completament l’ecosistema”.

L’Eucalyptus grandis, una de les espècies utilitzades a l’híbrid d’eucaliptus transgènic, és també conegut per albergar el Cryptococcus gattii, un fong patògen mortal. Aquest fong pot causar una meningitis fúngica letal en persones i animals que inhalin les seves espores. Abans se’l trobava només als tròpics, però recentment es trobà a Columbia Britànica, Canada i el nord oest dels EUA.

A més d’aquests efectes perillosos, la legalització dels eucaliptus transgènics obriria la porta a l’alliberament comercial d’altres arbres transgènics, entre ells espècies com parents silvestres natius, com els pollancres i els pins que, inevitablement i irreversible, contaminarien els boscos natius amb trets transgènics. Això tindria conseqüències devastadores per els ecosistemes forestals, la fauna i flora silvestres i les comunitats que depenen del bosc. Una vegada que els arbres transgènics escapen, ja no hi ha forma de frenar-los. La única manera d’impedir la contaminació genètica dels boscos natius és prohibir l’alliberament comercial dels arbres transgènics abans que sigui massa tard.

La campanya STOP GE Trees s’està mobilitzant per a combatre aquesta amenaça. Estam reunint expertes en enginyeria genètica, protecció forestal, fauna i flora silvestre, sols, aigua i eucaliptus per a portar a terme una campanya per aturar els plans d’ArborGen. Si coneix experts que puguin ajudar, per favor, contacti’ns!

Necessitem la seva ajuda! Això serà una llarga batalla... ArborGen te en joc milions de dòlars de guanys, i posarà en marxa tot el seu aparell de Relacions Públiques. Per favor ajudi’ns a detenir aquestes mortíferes plantacions d’eucaliptus transgènics.

Si desitja rebre actualitzacions sobre aquesta situació i involucrar-vos en la lluita per aturar els eucaliptus GM, enviau-nos un missatge a

info@globaljusticeecology.org o visiti la nostra web http://www.nogetrees.org

Per Anne Petermann, Global Justice Ecology Project, correu electronic: globalecology@gmavt.net

Si voleu signar la petició: