dijous, 23 de juliol de 2009

Els boscos estan de dol

El país està de dol


Dramàtic incendi al parc natural dels Ports
Continua sense control l'incendi que crema al parc natural dels Ports (Horta de Sant Joan). Segons dades provisionals del Cos d'Agents Rurals, hi ha mil cent quaranta hectàrees cremades.
El passat dimarts dia 21 de juliol van morir 4 bombers en aquest l'incendi i dos més van resultar ferits de gravetat.


Incendi a la Marina
Un incendi crema sense control a la Vall d'Alcalà i a la Vall de Gallinera de la Marina Alta, al País Valencià, des d'ahir. Hi ha més de dues-centes hectàrees cremades.

L'incendi d'Agramunt
L'incendi d'Agramunt del passat 17 de juliol va afectar diversos municipis de les comarques de l'Urgell, la Noguera i la Segarra. La caiguda d'un pal elèctric és la principal hipòtesi d'origen de l’incendi. El foc arrasa 5.000 hectàrees, 3.700 hectàrees de vegetació agrícola i la resta de superfície cremada és de vegetació forestal (1.108 hectàrees de matoll i 247 de massa arbrada). L’incendi va causar la mort d’un veí de Guissona.

Tots estem de dol
·

6 comentaris:

Cristina ha dit...

M'afegeixo al dol. És la por i el terror de l'estiu.

Anònim ha dit...

Josep (Benaguasil).

Jo també m'afegeixc al dol. Quan arriba juliol i els incendis pateixc molt. No comprenc els psicópates capaços de pegar foc a la muntanya. No comprenc la seva manca de consciència. Per mí hauríen de patir els efectes de l'incendi al seu propi cos. Digue'm animal, però és el que desitge. Cal una legislació més dura per aquests terroristes i uns usosmés restrictius i prohibitius dels boscos i muntanyes. L'ésser humà no hi fà res de profit al bosc.

jd ha dit...

No hi ha cap bosc que valgui la vida d'una sola persona.
Amb els medis que hi han actualment costa d'acceptar que hagi passat una desgràcia com aquesta.
Cal una reflexió molt seriosa sobre aquests fets i averiguar què és allò que ha passat. Sense mandangues polítiques ni voler culpabilitzar ningú. Ni que sigui per a que mai més torni a passar.

Anònim ha dit...

Josep (Benaguasil).

jd, ens passem la vida reflexionant i cada any tenim més del mateix. El piróman i aquells qui paguen per calar foc no reflexionen. Cal una legislació penal més dura per aquests terroristes i un ús més restrictiu i fins i tot prohibitiu dels nostres boscos i paratges. Si l'ésser humà no està preparat per anar al bosc que no hi vaja fins que no n'aprenga. Estic fart de veure incendis i abocadors il·legals. El que no pot ser és que un piróman pague amb 5 anys de presó.

Joan Vicenç ha dit...

La causa principal crec, al meu entendre, que cal cercar-la en l'ús fàcil que es fa del foc com a eina de "neteja", d'eliminació de matèria vegetal d'hort, de rostoll, de branques, de residus vegetals en definitiva. Aquest tipus d'eliminació mitjançant el foc és permés, es pot autoritzar en època de perill i no necessita autorització fora d'aquesta època. L'eliminació d'altres tipus de residus, plàstics, papers, fustes amb pintura etc. estan directament prohibits.

El que cal doncs és limitar molt més l'ús del foc.

Quan als boscos són els que són els que tenim, no tenen culpa de res, no necessiten "netejar-se", la vegetació és densa o clara, més arbustiva o arbrada, herbàcia o lianoide, depèn de molts factors.

N'hem parlat a bastament a aquest ablog de tot això. En tot cas calen accessos per intervencions en extinció de foc en forma de faixes de defensa, amb extracció de molta vegetació a banda i banda de camins.

Sovint, i ho dic per pròpia experiència, els problemes de mobilitat enfront d'una situació perillosa es donen a causa de construccions humaness... parets, xerxes de ferro, construccions.

Participar en un incendi sempre comporta un risc, el que cal és minvar-ho tant com sigui possible, ara bé ho repeteixo, les situacions de perill sempre són presents en l'extinció d'un incendi.

Cal anar preparats.

Gratitud a les persones que lluiten contra el foc i de manera molt especial als qui han donat la vida per salvar la vida.

ErrareHumanumEst ha dit...

És curiós, els agents rurals no tenen cap dubte que el culpable va ser un llamp, de fet, aquest juliol hem tingut uns dies de vàries tempestes elèctriques.

La feina que han fet el GRAF és per treure's el barret. Van començar al 1998 quan els bombers encara anaven amb sabates de carrer a apagar focs forestals, quan encara no es coneixia ni els pulasky, ni l'atac paral·lel, ni la crema prescrita. Sincerament, calia algú que no cregués en les tècniques de cromanyó per apagar focs i aquest varen ser els GRAF. Des d'aleshores, l'extinció d'incendis s'ha planificat en base a un coneixement cartografic, analític, científic i tècnic.

Aquest grup de suport utilitza eines cartogràfiques, programes especialitzats que simulen el comportament de l'incendi segons les condicions de la zona.
Un dia vaig quedar al·lucinat al veure un agent del GRAF fent un contrafoc. Primer va baixar d'un helicòpter, es va recorrer la muntanya en paral·lel al front d'avanç del foc mentre anava calant foc per on passava. El foc pràcticament va quedar extingit. Sens dubte, d'això se'n diu professionalitat.

Conec bé aquest grup i sé per experiència que són molt professionals, els veus en fòrums, en congressos, arreu del món... Ells més que ningú saben que el foc és perillós i imprevisible.

Entenc el comportament dels habitants de l'Horta de Sant joan però no el justifico de cap de les maneres. Entenc que estiguéssin preocupats pels seus habitatges però el victimisme i les acusacions als bombers sobraven. Crec que no tenien dret a acusar als bombers com ho van fer i menys quan ells de molt bén segur són desconeixedors del risc que comporta el foc. Cap ajuntament es preocupa dels boscos, al contrari,a gairebé tots els municipis de catalunya hem aconseguit complicar la feina dels bombers construïnt tot de 2es residències, prioritat 1 a "salvar" pels bombers mentre el bosc es crema.

Era un parc natural però més del mateix, com passa arreu, la vegetació no era la potencial sinó més aviat es trobava en el típic estadi caòtic d'acumulació de biomassa, arbres i fusta que caracteritza els boscos catalans després de segles de forta explotació i abandó sobtat. Ni molt menys, en molts casos aquests estadis representen l'estat natural del bosc, el desequilibri d'edats, d'espècie i d'espai en són proves clau.

Tot el meu recolzament al cos del GRAF