Àfrica estimada

Àfrica, la meva Àfrica!

Àfrica és un gran continent. La seva massa terrestre cobreix 31 milions de quilòmetres quadrats i representa un 20% de la terra. És el segon del món en extensió i té una població al voltant de 900 milions de persones, o sigui que està menys poblat que la Índia i Xina.

Àfrica és una de les regions més riques en recursos naturals i diversitat cultural. La benedicció dels seus recursos naturals ha estat qualificada de maledicció, però un recurs només pot convertir-se en maledicció per obra del ser humà. Els experts en estadística sostenen que el 41% o més dels africans viu amb menys de 1 dòlar per dia. Nosaltres, no obstant això, diem que la qualitat de la vida d'una persona no està donada per la quantitat de dòlars nord-americans que té en el banc. El nostre medi ambient és la nostra vida!

Àfrica és el centre del món. És el bressol de la raça humana i conserva molta de la humanitat que s'ha perdut en tants llocs del món. La seva força radica en la seva diversitat biològica i cultural i en el seu ric patrimoni de coneixements i saviesa. Aquest butlletí desplega davant els nostres ulls les moltes i contínues agressions que especuladors cobejosos, empreses extractives transnacionals i institucions financeres internacionals infligeixen al continent. La seva diversitat ha de ser defensada i protegida.

Àfrica va estar una vegada coberta per exuberants boscos tropicals i banyada per aigües netes, i albergava una enorme quantitat d'espècies, algunes de les quals encara no estan documentades. La perllongada explotació indiscriminada ha provocat una desforestació massiva i el consegüent desplaçament de pobles.

Anys de colonialisme van empènyer als governs africans cap a l'agricultura de plantació amb l'objectiu de proveir de matèries primeres a Europa i Nord Amèrica. La divisió internacional del treball requeria que la mà d'obra especialitzada estigués a la metròpolis i el personal subaltern a les colònies, i, com va resumir l'erudit Walter Rodney en el seu llibre “Com Europa subdesenvolupà a Àfrica”: “l'evidència més convincent de la superficialitat dels comentaris sobre que el colonialisme ‘va modernitzar’ a Àfrica, és que la gran majoria dels africans van entrar al colonialisme amb una aixada i van sortir d'ella amb una aixada.”

El colonialisme i les actuals relacions neocolonialistes aconsegueixen que les terres que haurien servit per a produir aliments per al continent siguin transformades en plantacions els productes de les quals estan destinades principalment a l'exportació. Les terres que s'usaven per a la producció de mandioca, nyame i altres aliments bàsics locals, es van convertir en plantacions de te, cautxú, palma d’oli, cotó, cafè, sucre, cacau i maní. Avui dia, enormes franges de terra estan sent convertides en plantacions d’agrocombustibles, simplement per a alimentar les màquines en el Nord i afermar la situació de dependència dels africans. D’una manera irritant, algunes de les nostres terres són etiquetades com a terres marginals i reservades per a cultius com la jatropha. Aquesta classificació de les terres no és més que un artifici lingüístic per a marginalitzar i desplaçar a les comunitats pobres en benefici dels acaparadors de terres.

El fet que Àfrica sigui rica en recursos minerals ha engendrat conflictes greus i violents. Aquests conflictes no són només els que es manifesten amb guerres; hi ha diversos casos més sobre els quals hi ha poca informació, que ocorren quan operadors irresponsables de la indústria extractiva solquen el continent arrabassant tot el que poden, deixant la terra coberta de cicatrius i a la gent a la misèria. Recordem els conflictes recents que van posar a Libèria i Sierra Leone de genolls, els conflictes que van devastar la regió del Congo i la situació actual en els jaciments petrolífers del delta del Níger, a Nigèria.

Parlar del delta ens fa recordar la destrucció dels bells manglars que vorejaven les costes tropicals del continent, oferint llocs aptes per a la posta d’ous de diverses espècies aquàtiques i protegint la terra contra les ones devastadores i l'erosió costanera. Avui dia, les activitats de la indústria petroliera i la cria industrial de gambetes representen una greu amenaça.

El canvi climàtic és un tema de drets humans i així ho han reconegut les Nacions Unides. Ningú discuteix el fet que és injust que les nacions industrialitzades continuïn amb les seves enormes emissions de carboni mentre suggereixen accions als països menys industrialitzats d'Àfrica i la resta del Sud per a compensar el seu inacció a casa. La justícia exigeix que els països del Nord prenguin mesures fortes per a contenir les emissions de carboni en el seu lloc d'origen, i així donar proves d'alguna serietat per a afrontar les manifestacions reals de la crisi climàtica que amenaça la supervivència de molts pobles i nacions.

Una de les falles principals del protocol de Kyoto és que no va atribuir en forma inequívoca als hidrocarburs la culpa del problema. Per tant, els plans per a manejar el problema van ser fonamentalment erronis. La saviesa popular ens ensenya a atacar l'arrel dels problemes i no només els símptomes, si el que busquem és resoldre'ls de manera radical i duradora. Un volum enorme d'emissions de carboni no pot ser un signe de progrés i desenvolupament.

El protocol de Kyoto es va basar en una ideologia de mercat i això ha bloquejat el camí cap a solucions veritables i justes del canvi climàtic. Fins i tot l'acord arribat a Bali (desembre de 2007) sobre Reducció d'Emissions per Desforestació i Degradació (REDD) gira entorn d'aquesta mateixa ideologia de mercat. Permet als països del Nord finançar projectes forestals utilitzant els fons de carboni del Banc Mundial i reclamar crèdits de carboni que els autoritzen a seguir contaminant a casa. El mecanisme REDD ja està encenent senyals d'alerta roja a tot el Sud, a mesura que les comunitats veuen amb preocupació que els comerciants de carboni i els especuladors prendran el control dels seus boscos i les seves terres, marginant-los d'aquesta manera encara més i posant-los davant pitjors riscos que els generats pel propi caos climàtic.

La marxa destructora de les empreses petrolieres transnacionals d'Orient i Occident ha de ser detinguda. Les petjades d'aquestes empreses poden veure's en el Golf de Guinea i emergeixen cada vegada més a la costa del continent; les empreses petrolieres estan implicades en els violents conflictes que es desenvolupen a Sudan i a la resta del món. Les comunitats d'Àfrica estan començant a reclamar que s'impedeixi qualsevol nou empresa petrolífera a la regió, perquè al món li anirà millor si el carboni roman sota terra. Contar amb el petroli com a font d'enriquiment i com font d'energia per al futur és viure d'il·lusions, atès que es tracta d'un recurs finit, que està disminuint i que ja no té cap futur.

Pots comentar aquest article aquí: