Per tal que els lectors d’Amics arbres · Arbres amics’ puguin saber amb més coneixement del que parlàvem, hem cregut que estaria bé reproduir l’article que ha iniciat aquesta polèmica.
Sa Capelleta, de Sóller, abans envoltada d’oliveres i ara de pins.
El cinquè genet de l’Apocalipsi
Aquest petit monestir que es pot veure a la magnífica fotografia d’Óscar Pipkin em fa sofrir massa. Quan m’aixec als matins a la meva casa de Sóller, veig el bell edifici construït com a lloc de recolliment i d’oració a instàncies del prevere de Sóller, mossèn Ripoll, de can Gordo, iniciativa que li va resultar molt costosa. Ara és habitat per tres monges.
Contemplar-lo m’omple d’alegria i d’assossec, però acte seguit em formul l’eterna pregunta: Fins quan podrem admirar-lo? Fins quan els pins, aquests voraços arbres que no pertanyen al principi de la història de Mallorca, el respectaran? Ben segur que acabaran per devorar-lo, com devoren els oliverars, els alzinars i tot el que s’hi posa per davant.
El pi, per mi, és el cinquè genet de l’Apocalipsi per al camp mallorquí i el causant que Mallorca perdi les característiques i la bellesa que l’han feta famosa arreu del món.
Quan els pins s’hagin fet seves les muntanyes i les valls arribarà el temut incendi i dominarà del tot el cinquè genet. Aquest edifici, que ja només es pot veure a mitges, fa deu anys es podia contemplar ben bé des de molts de llocs de la ciutat de Sóller. Ara, des de ca meva, encara puc admirar una part de l’edifici. Fins quan?
Deia que fa deu anys es podia veure envoltat d’olivars, entre els quals el conegut des Fenàs. Ara, per cada olivera hi ha deu pins.
Però no tot ha de ser pessimisme. Una nota optimista: he vist que darrerament alguns olivars de les muntanyes solleriques s’estan arreglant i s’hi estan talant els pins que ofeguen les oliveres. És una magnífica notícia. En aquest sentit, la resurrecció de l’olivar de sa Salrana n’és un excel·lent exemple, i no n’és l’únic. Algun dia seria interessant analitzar aquests olivars que ara estan recobrant la seva importància com a productors del bon oli.
Contemplar-lo m’omple d’alegria i d’assossec, però acte seguit em formul l’eterna pregunta: Fins quan podrem admirar-lo? Fins quan els pins, aquests voraços arbres que no pertanyen al principi de la història de Mallorca, el respectaran? Ben segur que acabaran per devorar-lo, com devoren els oliverars, els alzinars i tot el que s’hi posa per davant.
El pi, per mi, és el cinquè genet de l’Apocalipsi per al camp mallorquí i el causant que Mallorca perdi les característiques i la bellesa que l’han feta famosa arreu del món.
Quan els pins s’hagin fet seves les muntanyes i les valls arribarà el temut incendi i dominarà del tot el cinquè genet. Aquest edifici, que ja només es pot veure a mitges, fa deu anys es podia contemplar ben bé des de molts de llocs de la ciutat de Sóller. Ara, des de ca meva, encara puc admirar una part de l’edifici. Fins quan?
Deia que fa deu anys es podia veure envoltat d’olivars, entre els quals el conegut des Fenàs. Ara, per cada olivera hi ha deu pins.
Però no tot ha de ser pessimisme. Una nota optimista: he vist que darrerament alguns olivars de les muntanyes solleriques s’estan arreglant i s’hi estan talant els pins que ofeguen les oliveres. És una magnífica notícia. En aquest sentit, la resurrecció de l’olivar de sa Salrana n’és un excel·lent exemple, i no n’és l’únic. Algun dia seria interessant analitzar aquests olivars que ara estan recobrant la seva importància com a productors del bon oli.
Pere A. Serra
President-editor del Grup Serra
· Article [ pdf 421K ] publicat a Diari de Balears el 26.07.2008
·
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada