Un ginjoler molt vell

“Tant costa protegir-los?”

La no-actualització del catàleg d’arbres fa que el seu futur depengui de la voluntat dels propietaris

"Quan vaig arribar al convent i vaig veure que el ginjoler que tenia estava tot acubat, el trespol estava tot encimentat i li arribava fins a la soca, em va pegar l’ànima als peus!", explica sor Catalina Cunill, de la Concepció de Palma.

"Allò primer que vaig fer va ser fer venir els picapedrers perquè li deixassin un bon tros, voltant voltant, de terra perquè en ploure l’aigua li arribàs ben endins", diu la monja, conscient de la relíquia vivent que hi ha al pati d’aquest convent de Ciutat. S’ha de dir que l’Arxiduc, a final del segoe XIX, ja inclogué una il·lustració d’aquest arbre tan cèlebre al Die Balearen.

"Quan l’Arxiduc pintà el ginjoler ja era un arbre fet. Per tant, treis comptes. Jo calcul que aquest arbre ha de tenir prop de dos-cents anys", afirma el naturalista alaroner Joan Vicenç Lillo, col·laborador habitual de la pàgina web www.amicsarbres.blogspot.com, especialitzada en la conservació del patrimoni vegetal.

Si es confirmen els pronòstics de Lillo, es tractaria del ginjoler més vell d’arreu de l’Estat. Títol que, fins ara, ostentava el situat al carrer d’Arimon del barri de Sant Gervasi, a Barcelona.

"Sembla que l’arbre té bona salut. La soca és considerable i la rama hi és abundant", comenta el naturalista. Cosa que confirma sor Catalina. "No! I cada any en fa, de gínjols! Passa, però, que les monges no som enfiladisses i ens hem de menjar els que cauen en terra, que ja són pansits i arrugats", afirma la religiosa agustina.

"Les monges han fet una cosa bona. I és que han deixat a l’arbre una tanyada. Si un dia el ginjoler centenari s’arribàs a morir, la mateixa saba correria per aquesta tanyada", assegura Lillo.

"Allò més trist és que la Conselleria de Medi Ambient no tingui aquest ginjoler catalogat com a arbre singular. La seva protecció depèn de la voluntarietat dels propietaris. El que el Govern hauria de fer és salvaguardar aquest patrimoni genètic —podeu estar segurs que els gínjols que ara es comercialitzen han patit qualque classe de transformació genètica— i repartir bordalls d’aquest arbre per totes les escoles de les Balears. Així els al·lots valorarien el nostre patrimoni vegetal. Tant costa protegir i difondre els valors dels nostres arbres?", es demana l’estudiós.

Fa anys que el catàleg d’arbres de Medi Ambient no s’actualitza. Mentrestant, alguns exemplars s’han perdut per sempre més. En són exemple els estanca-sangs de Santa Maria o els polls que arrabassaren a Sóller fa un poc més d’un mes.

Antoni Mateu | 24/08/2008

Article publicat a Diari de Balears el 24.08.2008.

·