diumenge, 24 d’agost de 2008

Un ginjoler molt vell

“Tant costa protegir-los?”

La no-actualització del catàleg d’arbres fa que el seu futur depengui de la voluntat dels propietaris

"Quan vaig arribar al convent i vaig veure que el ginjoler que tenia estava tot acubat, el trespol estava tot encimentat i li arribava fins a la soca, em va pegar l’ànima als peus!", explica sor Catalina Cunill, de la Concepció de Palma.
"Allò primer que vaig fer va ser fer venir els picapedrers perquè li deixassin un bon tros, voltant voltant, de terra perquè en ploure l’aigua li arribàs ben endins", diu la monja, conscient de la relíquia vivent que hi ha al pati d’aquest convent de Ciutat. S’ha de dir que l’Arxiduc, a final del segoe XIX, ja inclogué una il·lustració d’aquest arbre tan cèlebre al Die Balearen.
"Quan l’Arxiduc pintà el ginjoler ja era un arbre fet. Per tant, treis comptes. Jo calcul que aquest arbre ha de tenir prop de dos-cents anys", afirma el naturalista alaroner Joan Vicenç Lillo, col·laborador habitual de la pàgina web www.amicsarbres.blogspot.com, especialitzada en la conservació del patrimoni vegetal.
Si es confirmen els pronòstics de Lillo, es tractaria del ginjoler més vell d’arreu de l’Estat. Títol que, fins ara, ostentava el situat al carrer d’Arimon del barri de Sant Gervasi, a Barcelona.
"Sembla que l’arbre té bona salut. La soca és considerable i la rama hi és abundant", comenta el naturalista. Cosa que confirma sor Catalina. "No! I cada any en fa, de gínjols! Passa, però, que les monges no som enfiladisses i ens hem de menjar els que cauen en terra, que ja són pansits i arrugats", afirma la religiosa agustina.
"Les monges han fet una cosa bona. I és que han deixat a l’arbre una tanyada. Si un dia el ginjoler centenari s’arribàs a morir, la mateixa saba correria per aquesta tanyada", assegura Lillo.
"Allò més trist és que la Conselleria de Medi Ambient no tingui aquest ginjoler catalogat com a arbre singular. La seva protecció depèn de la voluntarietat dels propietaris. El que el Govern hauria de fer és salvaguardar aquest patrimoni genètic —podeu estar segurs que els gínjols que ara es comercialitzen han patit qualque classe de transformació genètica— i repartir bordalls d’aquest arbre per totes les escoles de les Balears. Així els al·lots valorarien el nostre patrimoni vegetal. Tant costa protegir i difondre els valors dels nostres arbres?", es demana l’estudiós.
Fa anys que el catàleg d’arbres de Medi Ambient no s’actualitza. Mentrestant, alguns exemplars s’han perdut per sempre més. En són exemple els estanca-sangs de Santa Maria o els polls que arrabassaren a Sóller fa un poc més d’un mes.
Antoni Mateu | 24/08/2008
Article publicat a Diari de Balears el 24.08.2008.
·

7 comentaris:

matilde ha dit...

He estat fa poc a Portugal i m'ha sorprés la quantitat d'arbres centenaris (o almenys molt grans i saludables) que he vist als parcs visitats: tant de Lisboa com de Porto. També, en general, al carrer i als boscos es nota que cuiden molt més l'entorn, o si més no, el deixen tranquil, que és sovint el millor que es pot fer...
Al Castelo de Sao Jorge hi havia un rètol a devora una olivera (centenària per suposat) que hi dèia:

AO VIANDANTE

TU QUE PASSAS E ERGUES PARA MIM O TEU BRAÇO,
ANTES QUE ME FAÇAS MAL, OLHA ME BEM.
EU SOU O CALOR DO TEU LAR NAS NOITES FRIAS DE INVIERNO.
EU SOU A SOMBRA AMIGA QUE TU ENCONTRAS
QUANDO CAMINHAS SOB O SOL DE AGOSTO
E OS MEUS FRUTOS SAO A FRESCURA APETITOSA
QUE TE SACIA A SEDE NOS CAMINOS.
EU SOU A TRAVE AMIGA DA TUA CASA, A TÁBUA DA TUA MESA,
A CAMA EM QUE DESCANSAS E O LENHO DO TEU BARCO.
EU SOU O CABO DA TUA ENXADA, A PORTA DA TUA MORADA.
A MADEIRA DO TEU BERÇO E DO TEU PROPRIO CAIXAO
EU SOU O PÁO DA BONDADE E A FLOR DA BELEZA
TU QUE PASSAS, OLHA ME BEM E NAO ME FAÇAS MAL.

Idò... això!

zel ha dit...

Voleu explicar-me que és una tanyada? Mai havia sentit aquesta paraula! Salut, amics!

Anònim ha dit...

És una verga, o un bon verdanc, per arruixar per les cuixes a les nenes que no fan bonda

Joan Vicenç ha dit...

També és el mateix que un tany: rebrot que surt a la soca o a les arrels d'un arbre. També verdanc que poden assajar al cul dels nins polissons.

Anònim ha dit...

una tanyada es una reiteració.

joan pops ha dit...

QUINA RELACIÓ TE EL GINJOLER AMB LES SARDANES ?
A la recerca del Ginjoler.
Ja que he entrat al Blog a traves de la porta del Ginjoler voldria explicar una curiositat que per a pocs es coneguda.
Els seus fruits son comestibles i es un arbre que ha anat molt a menys a Catalunya, hauríem de fer algun esforç per recuperar aquesta especia que segles abans era força mes corrent en les nostres contrades que en l' actualitat.
La Fusta del Ginjoler es molt compacte i forta, aquest fet fa que sigui ideal per a tornejar.
Encara avui es fabriquen instruments musicals amb ella com tenores, queden molts pocs artesans que les fabriquin de fet jo mateix sols en conec un a la zona del Berguedà.

Joan Vicenç ha dit...

Gràcies per el teu comentari. Jo crec que el ginjoler s'ha convertit en un arbre popular darrerament. Quan al que parles de les sardanes, record que quan vaig escriure sobre aquest arbre i a la recerca d'informació per internet, hi vaig trobar qualque referència, si no ho recordo malament era de no fa molts anys i es tractava que dansaven al seu voltant, si no crec mal recordar.

Però jo et deia que ha tornat un arbre popular, perquè els darrers anys en veig molts de plantats. Em refereixo als nous jardins. Més difícil es trobar-hi atzaroleres o nespleres, així com una gran varietat d'altres fruits de tota mena, en especial pruneres, albercoquers, figueres que tampoc es planten i que en alguns casos potser s'extingiran.