diumenge, 31 d’agost de 2008

Els violins surten dels arbres

Nous Stradivarius gràcies als fongs?

Fa uns dies llegia a Amics arbres · Arbres amics, l'amenaça de mort sobtada que plana sobre l'alzina i altres arbres i arbusts per causa del fong Phitophthora ramorum, que ja ha originat grans destrosses en alguns ecosistemes, especialment a Califòrnia. I avui, a través del bloc de Moselio Schaechter (Elio, per a amics i amigues), m'assabento que els fongs podrien ajudar els luthiers a obtenir instruments de corda de l'excepcional qualitat dels Stradivarius de Cremona, que Antonio Stradivari i els seus fills van fabricar a finals del segle XVII i començament del segle XVIII.
Moselio Schaechter és un microbiòleg nord-americà d'origen italià-polonès i arrels també equatorianes. A més de ser un destacat investigador en el seu camp (és una de les persones que més saben sobre Escherichia coli, que potser sigui el bacteri més famós que es coneix avui dia), és un gran aficionat als fongs: li agrada collir-los, cuinar-los i menjar-los i s'interessa per tot el que té relació amb aquests organisme, ja sigui des del punt de vista de la biologia, de l'etnologia o l'art. Jubilat des de fa alguns anys i instal·lat a Califòrnia, per a Schaechter la jubilació no ha significat deixar de banda i oblidar el que havia estat el centre de la seva vida professional: els microbis. Al contrari, ara s'hi pot dedicar amb més entusiasme. I una prova del seu entusiasme és el blog Small things considered, dedicat a la microbiologia.
Aquesta setmana, el bloc de Schaechter està dedicat als fongs, per celebrar la propera estació boletaire. Encara que no ho sembli, la inclusió dels fongs encaixa bé en un bloc de microbiologia. Per una banda, hi ha molts fongs microscòpics (els llevats, per exemple) i per una altra, fins i tot els fongs que millor coneixem, que són els que formen els bolets, tenen una estructura que permet encabir-ne l'estudi dins de la microbiologia.
La dendrocronologia ha permès saber que els Stradivarius estan fets amb fusta de pícea de Noruega (arbre semblant als abets) d'una època en què Europa va patir hiverns molt freds i es coneix com la "petita edat de gel". Amb les temperatures tan baixes, els anells anuals de creixement dels arbres eren molt estrets. Això produeix canvis en la qualitat de la fusta i podria explicar la sonoritat i timbre excepcionals dels Stradivarius. Amb tècniques més sofisticades, com ara la tomografia computada i amb l'ajut de programari per al procés d'imatges desenvolupat especialment per a aquesta finalitat, s'ha pogut filar encara més prim pel que fa a les diferències entre els Stradivarius i els violins moderns.
Schaechter comenta la recerca feta per uns investigadors suïssos per intentar obtenir fusta amb què poder fabricar els Stradivarius del sigle XXI. Van incubar peces de fusta de pícea noruega (Picea abies) i de fals plàtan (Acer pseudoplatanus) preparades per a construir caixes de ressonància amb espècies de fongs que en atacar la fusta en redueixen la densitat però no poden degradar-la completament. L'estudi microscòpic de les peces de fusta i la mesura de cinc propietats físiques (densitat, elasticitat, i velocitat, taxa de radiació i factor d'esmorteïment del so) va revelar que, en les dues espècies sotmeses a l'atac dels fongs, la densitat de la fusta era menor, i la velocitat de transmissió del so havia canviat una mica. En conclusió, la qualitat de la fusta havia millorat i podia comparar-se a l'obtinguda d'arbres que creixen en zones de clima fred.
Stradivari representat en el llibre What We Hear in Music
Anne S. Faulkner, 1913 (Wikimedia Commons)


· Article de Mercè Piqueras publicat a La lectora corrent el 28.08.2008 ·
·