Avui, dimecres dia 21 de març del 2007,
a les 01:07 hores, s’acaba l'hivern i arriba la primavera
·
a les 01:07 hores, s’acaba l'hivern i arriba la primavera
·
Codonyer i cotorreta
Tot passejant per la Ciutadella...
·
Tot passejant per la Ciutadella...
·
·
Minyona, ve l'abril
Minyona, ve l'abril. A cada pas que hom fa
hom encerta un arbret blanc-florit que enamora.
L’aigua juga amb el sol i mig riu i mig plora.
I la guilla amb el llop ja se volen casar.
No hi ha flor com la flor del cirerer salvatge.
Sa rama estesa i nuvial sol blanquejar.
Damunt de la canal i lluny de tot mirar
preserva sense nosa el temps del donzellatge.
No hi ha flor com la flor del codonyer tot verd.
Quan escampa entre els brancs el calze mig obert,
rica d’un fruit pesant, és la més vergonyosa.
Minyona, i què direm del presseguer mollar,
tan rosa en el conreu on el bou ve a llaurar ?
No hi ha flor com la flor d’una boca amorosa.
Josep Sebastià Pons
(Illa del Riberal, Rosselló, 1886-1962)
·
Minyona, ve l'abril
Minyona, ve l'abril. A cada pas que hom fa
hom encerta un arbret blanc-florit que enamora.
L’aigua juga amb el sol i mig riu i mig plora.
I la guilla amb el llop ja se volen casar.
No hi ha flor com la flor del cirerer salvatge.
Sa rama estesa i nuvial sol blanquejar.
Damunt de la canal i lluny de tot mirar
preserva sense nosa el temps del donzellatge.
No hi ha flor com la flor del codonyer tot verd.
Quan escampa entre els brancs el calze mig obert,
rica d’un fruit pesant, és la més vergonyosa.
Minyona, i què direm del presseguer mollar,
tan rosa en el conreu on el bou ve a llaurar ?
No hi ha flor com la flor d’una boca amorosa.
Josep Sebastià Pons
(Illa del Riberal, Rosselló, 1886-1962)
·
·
*
A la primavera, els codonyers
regats pels corrents
dels rius –on hi ha un jardí de les Verges
no trepitjat- i els raïms
creixent sota dels pàmpols ombrívols
floreixen; mes per a mi, l’amolr
no té cap temps de descans,
sinó que, com el traci Bòreas encès pel llamp,
precipitant-se de casa de Cipris
amb abrusadores follies, obscur, intrèpid,
poderosament, des dels fons (agita)
els meus sentits.
*
No és possible als qui moren trobar ja un remei de vida.
Íbic
(Poeta grec. Segle VI ac)
(Trad. Maria Rosa Llabrés)
·
*
A la primavera, els codonyers
regats pels corrents
dels rius –on hi ha un jardí de les Verges
no trepitjat- i els raïms
creixent sota dels pàmpols ombrívols
floreixen; mes per a mi, l’amolr
no té cap temps de descans,
sinó que, com el traci Bòreas encès pel llamp,
precipitant-se de casa de Cipris
amb abrusadores follies, obscur, intrèpid,
poderosament, des dels fons (agita)
els meus sentits.
*
No és possible als qui moren trobar ja un remei de vida.
Íbic
(Poeta grec. Segle VI ac)
(Trad. Maria Rosa Llabrés)
·
2 comentaris:
Los famosos loros de Barna. Fotografié unos cuantos cerca del Arc del triunfo. Son curiosos, auqnue se han convertido en una plaga como las palomas segun me cuentan amigos de la ciudad.
Saludos
Efectivament, es tracta d'una espècie invasora que ocupa i fa fugir a les espècies pròpies d'aquí com puguin ser els xoriguers o els trencapinyons.
Publica un comentari a l'entrada