Els humans som part de la Natura
Allò que afecta a la salut humana, també danya a la Natura. El consum exagerat de carn obstrueix les nostres artèries amb l’excés de colesterol, que pot lesionar-nos el cor o el cervell. A la vegada exigeix la tala d’arbres per a pastures i producció de farratge, que afavoreix la desertització. Allò que fa mal a la Natura ens acaba fent mal. Tot el que necessitam prové de la Natura. Contaminar el medi ambient és enverinar l’aire que respiram i els nostres aliments. (...)
Moltes vegades el cos és capaç de curar-se sòl i els remeis no fan més que destorbar.
És molt poc el que saben els científics si es compara amb tot el que desconeixen. Coneixem tant poc sobre els processos vitals, que quant menys intervinguem a l’ordre natural de les coses, menys ens equivocarem.
Per altra part, la Natura, ha demostrat ser tant sàvia? La mateixa intel·ligència, que durant 3.900 milions d’anys ha cuidat de la vida d’aquest planeta, que ha fet sobreviure a un munt de generacions humanes (unes 237 padrines, segons Atxaga), que tots els dies construeix a partir d’un òvul microscopi la màquina tant complexa i ben pensada que és el nostre cos... és la més indicada per a curar-nos i arreglar les nostres averies. (...)
Els medicaments són substàncies tòxiques
Des de fa molts anys, els humans cercam remeis miraculosos (panacees) per a tots els nostres mals. I s’ha donat poder curatiu a substàncies verinoses (en general de sabor amarg). Es pensa que aquests remeis curen, ja que el cos reacciona contra la substància dolenta. Medicar-se és un acte perillós ja que es tracta d’introduir productes tòxics en un cos ja malalt (cansat i intoxicat). (...)
Reduir el consum de medicaments és una forma més de mostrar respecte per l’equilibri ecològic. Descendiria la producció de la industria farmacològica, reduint el consum d’energia i d’aigua i la contaminació. (...)
Com curar-te tu mateix
El teu cos desitja curar-se. El teu “instint de conservació” ha decidit curar-te abans de que tu fossis conscient de necessitar-lo. Et cuida i cerca el millor per a tu. És el teu amic inseparable. El teu cos sap curar-se. Disposa d’una saviesa ancestral que supera a la de qualsevol equip mèdic. La mateixa intel·ligència que et fabricà està disponible per a realitzar la curació. El teu cos pot curar-se, i és una llàstima desaprofitar aquesta força. Persones desnonades per la medicina sobreviuen gràcies al poder de l’instint de conservació. No cerquis a fora el que portes a dins. No cerquis varetes màgiques. En general, la curació no és un acte miraculós, sinó un esforç que l’organisme ha de realitzar per a tornar a l’equilibri perdut. La curació, com tot treball, comporta un gasto d’energia durant un temps. Quanta més energia guardis per a la curació (manco activitat), més ràpida serà la curació. S’ha de tenir “pau-ciència”, ja que la Natura no pega bots. Voler accelerar la curació amb medicaments, pot portar-tecomplicacions i allargar el procés. (...)
¡Cuídate compa! · Manual para la autogestión de la salutEneko Landaburu · Txalaparta *
1 comentari:
Quin article tan bonic i ben fet...gràcies de nou
Publica un comentari a l'entrada