diumenge, 20 d’agost de 2006

A través de cisellada ogiva

La pineda

Caminàvem pel bosc, com se camina
per una catedral. Nos internàvem
plens de recolliment, plens de misteri
i parlant en veu baixa.

Com a través de cisellada ogiva
la llum de l’alba entre el brancall passava,
i amb ses irisacions les negres soques
xapava d’or i grana.

Al cim de cada soca, que emergia,
com columna arrogant, de la muntanya
s’estremia dels pins la verda mesa,
capitell d’esmeralda.

Ocult entre l’espessa nervadura
del brancall ufanós, dormia un àngel,
nimbada de penombra l’àurea testa
i arraulides les ales.

I ha aparescut el sol. Les flors, obrint-se,
i els rossinyols, cantant, han dit hossanna;
llavores les daurades cabelleres
han sacudit els àngels.

I empunyant amb l’esquerra una viola
i amb la dreta un arquet moll de rosada,
han preludiat l’himne eternal del fiat,
despertador de l’ànima.

I creixent amb la llum, que poderosa
la terra i cel enamorada abraça,
l’himne del bosc solemnement s’eleva
amb accents de pregària.

S’eleva al firmament, i apar al fondre’s
una nota, una veu, una paraula;
paraula començada al primer dia
i no acabada encara.

Apel·les Mestres
(Barcelona, 1854 – 1936)
· Aquests fantàstics pins es troben a Sant Llorenç del Munt ·
· Fotografies de Anna Martí i Guitart ·
~

6 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Aquest arbre no ha volgut renunciar a trobar la llum, la vida.

Kepa ha dit...

curioso arbol.....

Dalva ha dit...

Hola,

No entiendo todas las palabras, pero siento que es un bello poema. "paraula començada al primer dia e non acabada encara"... Queira Deus que a paraula non acabe nunca!

Um abraço desde São Paulo-Brasil

TERESA ha dit...

Precioso blog.
Y..agradable encontrar a alguien,que escriba en catalan por aqui.
Si me lo permite,aun que mi blog no se parece en nada al suyo,me gustaria enlazarlo ,para poder visitarlo asiduamente.

Si no quiere solo tendra que decirmelo.

TERESA(Pineda de mar.Barcelona)

F. Mas i Castanyer ha dit...

Hola Dalva,
Si que és bonic aquest poema de l’Apel·les Mestres.
I sembla que les fotos que ens ha fet arribar l’Anna Martí i Guitart siguin fetes a propòsit per aquest vers.

Hola Teresa,
I tant que pots posar un vincle al teu blog. Serà un plaer.

I gràcies a totes i a tots per llegir-nos.
Salut.

TERESA ha dit...

"ABRAZO AL ARBOL,
COMO QUIEN ABRAZA LA VIDA...
CON MIS PIES DESNUDOS,
TOCANDO SUS RAICES,
Y CON MI CARA PEGADA A SU TRONCO,
SIENTO SU RESPIRACION,
FUNDIRSE CON LA MIA.
SIENTO EN MI SER SU FUERZA,
QUE ASCIENDE DE LA TIERRA,
Y BAJA DESDE EL CIELO"

GRACIAS POR SU VISITA...
TERESA.