dilluns, 14 d’agost de 2006

Una opinió sobre els incendis de Galícia

Foc i intencionalitat política

Resumesc quatre idees que me ronden aquests dies, per si algú les vol llegir. En la meva opinió, la cosa és així: aquesta gent que crema boscos per Galícia estan pagats, és evident. L'autèntica trama ha d'estar al darrera, me sembla a mi. Escoltes alguns periodistes i tertulians que dedueixen que no hi ha trama per la diversidat i la tipologia de les persones detingudes: gent major, algunes persones alcohòliques, gent jove de famílies desestructurades, etc. Precisament, que és, que aquesta gent no pot ser pagada per altri? No deduïria algú, precisament en base a això, que aquesta és la tipologia de persona que més se presta o és susceptible d'acceptar encàrrecs així?

Hem de pensar que els autèntics responsables són d'una categoria i respectabilitat que per res del món els duria a embrutar-se les mans d'aquesta manera. I si a més a més tenen doblers, què voleu? Que això és una inversió, home !

Hi ha una altra dada significativa: diuen els entesos que pràcticament cap dels detinguts és el típic piròman que pega foc i passa gust de veure cremar.

Altres dades: els focs s'inicien a llocs de difícil accés, o díficils d'atacar, i, a ser possible, aprop de nuclis poblats; i quan ja el tenen apagat, ja hi ha qualcú preparat per tornar a pegar foc. Almanco per aquesta banda, sa mica d'estratègia, hi ha, no?

Total, jo ho veig així: jo crec que al darrera de tot això hi ha la xarxa clientelar d'empreses i negocis, i famílies, interessos, etc., que són, en definitiva, els autèntics amos de Galícia; els amos de sempre, vull dir.

I la façana electoral, o plataforma electoral, d'aquest entramat ja sabem quin nom té. I més encara ho sabem per aquestes illes nostres. Què ens han d'explicar a nosaltres?

Més clar, aigua: aquest és el mateix entramat, a la balear, que va desencadenar aquella onada d'histerisme ("Aquests del Pacte mos mataran a tots de fam amb l'ecotaxa", "són uns dictadors que imposen el català", etc.) i de manipulació informativa en aquells únics quatre anys que s'han vist privats del poder des de la II República (del poder polítíc vull dir; d'altra banda durant la II República ja sabem com s'ho varen fer per llevar-se "els progres de sempre" del damunt. Esperem que no hi tornin.)

Ara, ara sobretot, seria interessant rellegir en Jordi Bayona quan explicava que una de les principals dificultats per treballar que va tenir el Pacte provenia de la mateixa administració, dels acòlits i militants i mantinguts i servils del Partit Popular per parlar clar, amb interessos ben clars per fer caure aquell govern (En concret, és clar, els interessos forts són dels de més amunt, és clar: constructors i hotelers, faltaria més).

D'altra banda, independentment que tenguin èxit o no (tornant a Galícia) t'atures a pensar que són tan banastres que de dedueixes com han raonat: vegent el mal que el Prestige va fer a Fraga, ara han dit ells: "Ja està: a cremar boscos s'ha dit !!, i ara veuràs desastre ecològic, tu, i merda per aquest govern."

En tot cas, amigues i amics, que ens serveixi d'avís a navegants per allò de si algun dia aquestes illes nostres tornen a tenir un govern d'esquerres. Ja ens podem anar preparant des d'ara mateix, per si no ho sabíem: aquesta gent no repara en mitjans.

Jaume Escales i Tous

Ara i sempre

2 comentaris:

mario ha dit...

Este sistema no te remei!
Millor evitar-lo.
I lo dels acòlits .... només volen que els manipulen, a dretes o a esquerres.
Questió de pràctica dictatorial, en el fons.

F. Mas i Castanyer ha dit...

Sempre hi ha qui li agrada fer servir la destrucció, la desgracia, el foc, .. pel seu benefici i per fotre als altres.