divendres, 11 d’agost de 2006

Per tenir uns boscos millors

Article // La lluita contra els incendis

Saber cuidar el bosc

• Les nostres masses forestals
estan poblades d'espècies
inapropiades per defensar-se del foc
Imatge: Silvia Alcoba

El doctor Erich Bauer, al seu llibre Los montes de España en la historia diu així: "En temps de Ferran VI, cap al 1763, al Corregiment de Girona hi ha 241 boscos formats per només distingeix arbres adults o per a fusta, 38.069 roures, 1.007 alzines, 897 nogueres, 1.732 pins, 1.647 àlbers, 1.085 pollancres, 288 freixes, cosa que suma un total de 44.724 arbres. ... Disten del mar 7 llegües, carretera bona". Això ens pot donar una idea del que eren els boscos de Girona cap a mitjans del segle XVIII.
Aquest estiu hem de lamentar novament la crema de les nostres masses forestals, tant a Catalunya com a Galícia i Portugal. La falta o absència gairebé total de pluges a la primavera i els cada vegada menys freqüents ruixats d'estiu fan que els nostres arbres estiguin en un estat hídric alarmant, quasi catastròfic. Pels boscos del Pallars es veuen rodals d'arbres morts per la gran sequera. I el canvi climàtic es comença a deixar notar cada vegada més. Tot i que l'Administració ha multiplicat esforços a tot l'Estat i especialment a Catalunya, amb plans d'emergència per a la prevenció i extinció de focs forestals, dotant de més mitjans aeris i humans (bombers, agents forestals, agrupacions de defensa forestal), els nostres boscos segueixen patint la desfeta del foc.
Els incendis de l'Alt Empordà tenen tot el caire de ser intencionats. El fort vent i la sequera han fet la resta. Per acabar-ho d'adobar, la proximitat de nuclis habitats complica les tasques d'extinció. Ara que sembla que la situació torna a la calma, agents rurals i mossos intenten esbrinar les causes examinant minuciosament els punts d'inici. És una tasca pesada i difícil, que no sempre dóna resultats del tot concloents. El més segur és que siguin provocats, però saber-ho amb exactitud és difícil. Si el piròman o incendiari ha ruixat uns matolls amb benzina o un altre líquid inflamable i després hi ha calat foc, poca cosa s'hi podrà trobar. Per altra banda, si és una guspira produïda pel que sigui, poca cosa més. S'haurà d'esperar el dictamen d'agents rurals i mossos. El que és segur és que si ningú identifica un responsable vist in situ en el punt d'inici produint l'incendi, no tenim res.
Ara bé, podríem fer alguna cosa més per evitar la propagació de focs forestals: treballar més el bosc durant la tardor i hivern. És a dir, donar pas als que cuiden el bosc, els silvicultors: els propietaris forestals i altres òrgans de gestors del bosc, com el Centre de la Propietat Forestal. Cal incentivar i remunerar més els propietaris forestals si volem boscos en millors condicions.
D'AQUÍ ve la menció al doctor Bauer. Actualment, tenim unes masses forestals poblades d'espècies que no són les que toquen. Així, on abans hi havia roures i alzines, ara hi ha pins. Això té un doble efecte negatiu, perquè els pins acidifiquen i empobreixen el sòl, cosa que fa canviar el seu pH. Els nostres boscos, els catalans i també els gallecs, estaven molt ben poblats per frondoses masses compostes per roures, alzines, faigs, castanyers, avellaners, etcètera, arbres tots de fulla caduca, menys el roure que la té marcent. Tenen l'avantatge que el sotabosc és molt més clar i net. Un exemple ben clar són els boscos cremats amb pinasses de la Noguera, en què majoritàriament han rebrotat roures. El roure, a diferència del pi, no té reïna i a l'estiu no es crema tan fàcilment. Per altra banda, els roures, com totes les frondoses, poden rebrotar després d'un incendi; en canvi un bosc de pins cremats és un bosc d'esquelets.
S'ha d'afavorir els boscos d'es- pècies de fulla caduca, implantant novament una silvicultura adequada. D'aquesta manera podem tenir uns boscos més nets, ja que per si sols ja ho són, i molt menys piròfits i inflamables. Però tot això val diners i segurament toparà amb interessos de més d'un. A més a més, no es fa en quatre dies. Però ens hi hauríem de posar ja, si no volem simples brolles arbrades sense cuidar que poden cremar qualsevol dia.
Vegem l'exemple gallec. On hi havia roures centenaris ara s'hi fan eucaliptus (que serveixen per fer pasta de paper). Els boscos de roures hi són des de mil.lennis, i són autèntics boscos, santuaris on viuen animalons petits i grans que en la seva frondositat tenen la seva vida i el seu refugi. Els eucaliptus són tan sols plantacions arbrades que creixen ràpidament, que canvien radicalment l'estructura del sòl i que cremen ràpidament i faciliten la seva propagació.
CADA BOSC cremat incrementa notablement la producció de CO2 en l'atmosfera i influeix negativament en el canvi climàtic. D'altra banda, si en el terreny cremat es produeixen pluges torrencials, s'afavoreix notablement l'erosió. Amb aquest plantejament no vull dir que ens quedem sense pins, però sí que apostem per les espècies de creixement lent com alzines i roures, i d'altres com el faig, el freixe o el castanyer, un xic oblidades. Si afavorim aquestes espècies tindrem un sòl amb molta més matèria orgànica en descomposició i per tant amb més l'humitat i més fèrtil. Val a dir que les faixes de castanyers són excel.lents tallafocs naturals arbrats. Una menció a part es mereix el pi pinyer que, a diferència d'altres espècies de pins, és molt bo i resistent per fixar dunes, i amb un tronc alt i recte sense branques que el fa més resistent als incendis, excepte aquells on el foc va per les capçades dels arbres.
Hem avançat molt en prevenció i extinció, però tot i que encara ens queda la tasca més dura de totes, hem de lluitar per tenir uns boscos millors, més naturals i cuidats. I no tan sols l'Administració hi ha de posar més de la seva part, sinó que tots els ciutadans hi podem col.laborar d'alguna manera.
Carles Vivé
Tècnic forestal
El Periódico. Opinió. 11.08.2006
· Article publicat a El Periódico el 11.08.2006 ·
*

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Al·legacions al Pla General de Política Forestal
de Catalunya 2007-2016


GEPEC-EdC considera que l'anterior Pla de Política Forestal de Catalunya de 1994-2004 ha originat una sèrie de mancances i despropòsits que el Nou Pla de Política Forestal reconeix obertament i que NO ESMENA. Fruit d’aquesta manca de rigor en l’execució de l’anterior Pla és l’estat actual dels boscos catalans, que no responen a cap tipus de planificació forestal, i que únicament s’han gestionat en base a interessos econòmics particulars, sense tenir en compte consideracions ecològiques i de sostenibilitat:

El bosc no és una unitat aïllada de propietat forestal, sinó que forma una unitat ecològica i paisatgística que cal gestionar de forma integrada, i no en base a actuacions particulars dels propietaris forestals. Les actuacions previstes en el nou Pla basades en subvencions per a aprofitaments fustaners, restauració de terrenys incendiats, neteja de sotabosc i prevenció passiva de riscs d’incendi, no contemplen un benefici conjunt per als boscos i els organismes que hi viuen, sinó que cronifiquen els errors que s’han fet en el passat i que han originat una pèrdua de biodiversitat, de connectivitat i de paisatges en mosaic.

El Nou Pla ha de contemplar mesures efectives per afavorir les actuacions forestals que condueixin a la recuperació de les espècies més pròpies del nostre territori (alzina, roure, alzina surera, i altres planifolis) i que són les que poden arribar a un estadi de maduresa que ajudi a la funció acumuladora de carboni. Ans al contrari, els aprofitaments forestals silvícoles intensius, exceptuant alguns aprofitaments tradicionals sostenibles com el de l’alzina surera, condueixen a que els boscos del nostre país es converteixin en plantacions regulars d’espècies oportunistes, com el pi blanc o l’eucaliptus, que mai arriben a assolir un estadi madur degut a les tales, aclarides i incendis que hi tenen lloc periòdicament.

La prevenció passiva d’incendis ha de tenir un plantejament sostenible, que passa per la conservació de les espècies de sotabosc que permetin a l’ecosistema assolir la maduresa dels boscos de planifolis propis del territori. Aquests boscos són molt menys inflamables que les pinedes de pi blanc i no depenen del foc per a la seva perpetuació. A més, els boscos madurs, amb unes capçades tancades i un sotabosc ben estructurat que contingui espècies poc inflamables (aladern, boix, arboç, ullastre, llentiscle, etc..), propicien un ambient ombrívol que conserva millor la humitat del sòl i de la mateixa vegetació.

GEPEC-EdC constata que en l’Estudi Ambiental del nou Pla hi ha nombroses mancances metodològiques quant als indicadors que s’han fet servir per al càlcul TEÒRIC dels possibles impactes ambientals que tindrà l’execució del nou Pla. Constatem que els indicadors econòmics són els més ben estudiats, mentre els indicadors ecològics com els de fixació de carboni o impacte de les espècies introduïdes són completament absents.

També hem al·legat sobre el marc legal de referència, donat que en el període d’exposició pública del nou Pla ha entrat en vigor la nova llei 9/2006, d’àmbit estatal, sobre Avaluació Ambiental de Plans i Programes. La redacció del nou Pla contempla una mena de “buit legal” que han mirat de subsanar amb “bons propòsits” a partir de la directriu europea transposada als avantprojectes de llei espanyola i catalana, però que no reflecteixen la llei vigent a dia d’avui, que és la llei 9/2006, de 28 d’abril. L’avantprojecte de llei catalana arriba, com sempre, tard, i casualment s’aprovarà després que s’hagin aprovat els Plans Sectorials d’Energia i Política Forestal........

A Catalunya no s’han d'aplicar els criteris de gestió forestal que tant de mal estan fent a Galícia. El nou Pla ha de gestionar en base a uns principis estrictes de cautela i amb els criteris adequats les plantacions de d'Eucaliptus, pins, xops o altres, per a fer-ne tales intensives. Ja hi ha una normativa que regula i legitima als propietaris forestals per a fer aprofitaments productius del bosc, la llei 6/1998, forestal de Catalunya, mitjançant els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal. El nou Pla ha de prioritzar els aprofitaments forestals dels boscos propis del nostre territori i evitar al màxim els paisatges de fileres geomètriques d'estaques amb poca fulla i molt de tronc, o els boscos altament inflamables dominats per espècies piròfites com el pi blanc.

GEPEC-EdC ha demanat que el nou Pla contempli l’elaboració d’un Mapa d’Àrees Forestals de Protecció Prioritària i d’un Pla de Recuperació del Bosc Mediterrani Autòcton, en aquelles àrees que presentin les condicions propícies per a la recuperació del bosc autòcton sense cap intervenció humana directa i on no s’hi pugui fer cap aprofitament forestal en els propers 50 anys. Les actuacions prioritàries sobre els boscos mediterranis han d’afavorir del creixement d’espècies pròpies del territori que acabin desplaçant i substituint les pinedes monoespecífiques de pi blanc esteses arreu. La intervenció humana només seria justificable en aquells espais degradats o de transició, que no puguin assolir un estadi madur per sí mateixos, i que requereixin repoblacions o tales selectives basades en criteris estrictament científics.

La gestió veritablement sostenible i respectuosa amb els ecosistemes forestals, té lloc mitjançant la mínima intervenció, i assoleix estratègicament redreçar o reorientar un sistema, per a què a llarg termini, acabi sent la mare natura qui manté els seus propis processos. Per contra, una gestió que alteri els processos ecològics i les seves estructures, en sentit invers a la seva evolució natural, caldrà que sia una gestió sempre activa, de per vida; és la domesticació que no podrà obviar mai el manteniment artificiós dels seus individus o comunitats.

El sotabosc no és mai brut, sinó que és la gestió forestal especulativa i mal planificada qui realment embruta els nostres boscos.

F. Mas i Castanyer ha dit...

Gràcies per la vostra informació, GEPEC-EdC.
Si ens voleu enviar alguna cosa per publicar, doncs ja ho sabeu, serà ben rebut.