Els Arbres d’Alaró
Ametler o Ametller (Prunus amygdalus Batsch)
Ametler o Ametller (Prunus amygdalus Batsch)
Deu fer una dotzena d’anys que en Gori Negre de Santa Maria me va donar un grapat d’ametlles silvestres que va portar de Grècia. Eren una mena d’ametlles de clovella i llavor idèntiques a les que nosaltres coneixem per aquí, però molt més petites. Em va dir que les havia agafades d’un arbust semblant a un roser. Quasi em vaig emocionar. Potser trobau que exager, però heu de pensar que a mi també amb els arbres em passa igual que al Darwin amb els ocells: “ Ja d’al·lot gaudia observant el costum dels ocells... En la meva ingenuïtat em sorprenia que no tothom fos ornitòleg” o amant dels arbres. Tenia, doncs, a les meves mans el fruit de l’ametller silvestre, l’autentica planta mare de tantes varietats d’ametllers.
L’ametler creix silvestre i forma part de comunitats vegetals climàciques del sud-oest d’ Àsia i Àsia Central, des de Turquia i Síria fins al Càucas. És a dir, al cau primerenc de la civilització mediterrània. Segons la informació que he trobat i en base a la literatura bíblica, la introducció de l’ametller com a arbre de cultiu agrícola, domèstic (Prunus amygdalus var. dulcis ) pot haver passat a l’any 2000 A. de C.. A Egipte sembla que no se’n cultivà fins al temps dels romans. A Grècia hi va ser portat al voltant del 200 a 300 abans de Crist, i de manera gradual assolí tota la conca del Mediterrani.
He trobat a Internet molta bona informació quan a l’ametller. Articles i estudis sobre pol·linització, elecció de les varietats, intercompatibilitats, resistències a la sequera o a les gelades, etc. que poden servir molt a l’hora de preveure les futures produccions.
A Alaró sabem molt bé el que significa anar a espolsar ametlles, en especial els qui érem nins dels anys setanta per avall. Personalment vaig anar cada any a tomar i a collir ametlles fins als vint i cinc anys i des del nou. Formava part de la quadrilla d’en Joan “Campanater”. Encara record quan no s’empraven teles i eren els estols o colles de dones i nins qui collien les ametlles d’en terra mentre els homes les tomaven enfilats i en bon equilibri sobre als arbres. Empràvem vergues d’ullastre que solien durar ben be tot l’estiu si la sabien manejar. De vegades, a segones quines propietats, no se tractava gairebé a les collidores o als tomadors, existien males paraules per no res i fins i tot qualque cinglada de tanyada fina d’ametller per les anques. Aviat, però, el tracte i els mètodes canviaren. Ens especialitzàrem també en saber manejar les teles, que solien ser de color verd. Començaren a aparèixer les màquines peladores que encara s’empren i que escampa una pols que s’aferra i rapinya la pell.
Fa molts anys també, als setanta, record que els ametllers eren alts i estirats, podats perquè tirassin cap amunt i no amples i rodons com ara. La raó era que calia que molta llum arribés a terra per a fer germinar i créixer el farratge, cereals i lleguminoses que s’hi sembrava. He trobat una fotografia dels anys vint del segle passat que ho corrobora un poc. A Alacant, però, on vaig viatjar de nin amb mon pare hi vaig veure els primers ametllers podats per fer-los rodons i de soca baixa.
Molts bells records infantils van lligats a la tasca i al temps de collir ametlles. Les famílies solien reunir-se amb aquesta finalitat. A Alaró és a partir del dilluns de Sant Roc, passat festes, que comença la temporada. El sol és molt calent, les figueres fan bona ombra, el poal de llauna conserva amb un bon tros de gel l’aigua fresca. Temps de figues, de molons i de síndries. També de qualque cop d’ametlla a l’ull, de molta suor i de polls que s’aferren a la pell.
Qui ho canta molt més be que jo, el temps de collir ametlles, és na Maria Antònia Salvà:
Temps de metles
(fragment)
Les figues van a qüerns
i les metles a barcella:
cada cullita novella
minva fredor als hiverns.
Quan el blat és dins la sitja
i la civada als graners,
dins el camp dels ametlers
bell estol s’hi regositja.
Qui espolsa no pega fluix,
i els d’abaix cullint s’acoten,
que les metles hi reboten
ploguent com a calabruix.
El gel no crema la flor;
per axò es cull bona anyada:
cada ametler té solada
que a l’amo fa barba d’or.
Ab les metles a pelar
dins la casa hi ha alegria,
i de crits i cantoria
l’hora-baxa és un xalar.
Vénen carros carregats
i xalestes cullidores
que’s tornaran peladores
quan els sacs seran buidats.
Ja al voltant del caramull
s’aplega bella rotlada;
i a la pau de la vetlada
la conversa pren el bull.
Fadrines, bé hi cal anar
la clenxa feta, a les vetles,
que anyada rica de metles
serà anyada de casar.
Maria Antònia Salvà
(Palma, Mallorca, 1869 - Llucmajor, Mallorca, 1958)
(fragment)
Les figues van a qüerns
i les metles a barcella:
cada cullita novella
minva fredor als hiverns.
Quan el blat és dins la sitja
i la civada als graners,
dins el camp dels ametlers
bell estol s’hi regositja.
Qui espolsa no pega fluix,
i els d’abaix cullint s’acoten,
que les metles hi reboten
ploguent com a calabruix.
El gel no crema la flor;
per axò es cull bona anyada:
cada ametler té solada
que a l’amo fa barba d’or.
Ab les metles a pelar
dins la casa hi ha alegria,
i de crits i cantoria
l’hora-baxa és un xalar.
Vénen carros carregats
i xalestes cullidores
que’s tornaran peladores
quan els sacs seran buidats.
Ja al voltant del caramull
s’aplega bella rotlada;
i a la pau de la vetlada
la conversa pren el bull.
Fadrines, bé hi cal anar
la clenxa feta, a les vetles,
que anyada rica de metles
serà anyada de casar.
Maria Antònia Salvà
(Palma, Mallorca, 1869 - Llucmajor, Mallorca, 1958)
~
Els planters d’ametllers de llavor eren molt utilitzats a Alaró i a les Illes. Encara ho és a Iran, Turquia, Afganistan, Grècia o Creta. L’ametller amarg es pot empeltar de moltes varietats d’ametlles: marcona, llargueta, menut, vivot, poteta, verdereta... també és molt bon patró per la prunera o l’albercoquer. A Alaró hi ha i sempre han existit molt bons empeltadors, com l’amo en Colau Vallès, que l’any passat ens va deixar per sempre i se’n va dur molts dels seus sabers.Dels productes que s’elaboren amb l’ametlla en podríem parlar llarga estona, en pastisseria el gató, el torro d’ametlla, de neula, de xixona, el massapà, el gelat d’ametlla, les ametlles crues i torrades o la llet d’ametlla de Santa Maria. Les ametlles són utilitzades també com a base cosmètica. Per altra banda les ametlles tenen alts nivells d’àcids grassos insaturats, el més important és l’àcid oleic. El seu consum freqüent ajuda a disminuir els nivells de colesterol total i colesterol “dolent” o LDL, al mateix temps que augmenten el colesterol “bo” o HDL. Al ser un aliment d’origen vegetal, l’ametlla no conté colesterol. Pel seu alt contingut en vitamina E, l’ametlla proporciona una dosi extra d’antioxidants jugant un paper important en la prevenció de malalties coronàries i càncer. Una ració d’ametlles de 30g. aporta el 50% de la quantitat diària recomanada de vitamina E. També conté vitamina B6, en menor quantitat. L’ametlla és el fruit sec amb major contingut en fibra, que és important per a facilitar i regular el trànsit intestinal, evitant així l’estrenyiment i la prevenció de malalties cardiovasculars. També són una important font de minerals com el calci, el magnesi, el potassi, el coure, el fòsfor i el zinc.
Només per acabar cal recordar la importància de l’ametller en flor en la configuració del paisatge de les Illes, sobretot de Mallorca. Segurament els turistes que ens visiten els agrada més fruir dels ametllerars mallorquins a la velocitat d’un carro per carreteres tranquil·les que el paisatge de barreres que marquen els límits de les autopistes i que tant paisatge han malmès per sempre.
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 9 de gener de 2006.
~
2 comentaris:
Entranyables els escrits dels arbres d’Alaró.
Com ens agafen ganes d’anar a Mallorca, a Alaró, a conèixer i admirar els seus arbres.
Si qualque dia t'hi vols acostar i et vols posar en contacte amb mí, n'estaré content. Una abraçada. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada