Els arbres mai no necessiten poda
[Nivell 3 (ESO aprox.)]
Adesiara apareixen notícies, freqüentment queixes dels ciutadans que, sens dubte amb bona voluntat, s’avancen als serveis públics i adverteixen que “tal arbre necessita poda”.
Tractant-se quasi sempre d’arbres presumptament ornamentals, la poda seria un luxe: una operació que, en el millor dels casos podria ajudar als arbres a presentar-se, davant nosaltres “amb més bona cara”. Fixem-nos però que els arbres no demanen res, som nosaltres que insistim, anau a saber per què.
És evident però que la realitat crua i quotidiana ens esclafa i, quasi sempre aquests arbres ornamenten poc, la poda és realitza sempre per causes alienes a la fisiologia de l’arbre, fins i tot sembla que hi hagi un complot per a que “el millor dels casos” sigui una entelèquia, els solen podar en el pitjor dels casos i, en conseqüència, els arbres dels carrers se’ns presenten fets un eccehomo. A partir d’aquesta realitat tan evident, ara i aquí, i en 20 línies (per si teníem pocs problemes) l’únic que podem dir és que els arbres, en rigor, mai no necessiten poda.
En cas de litigi “mai” vol dir vol dir en cap cas. Fixem-nos que els arbres han viscut milions d’anys sense nosaltres. Nosaltres sense ells no duraríem gaire. Per poc que analitzen un d’aquests casos pel quals hom demana poda, no és un problema de l’arbre, sinó dels homínids.
Fixem-nos que fins i tot quan exigim unes peres com el puny i amb lluentor metàl·lica, i per això deim que l’arbre necessita poda, és incorrecte. El botiguer, o el client més exigent, necessiten poda. A l’arbre no li feim cap favor, ben al contrari, l’exhaurim a curt termini, fent-li fer tanta pera. Ara pensau que podem fer amb els oms, que tanmateix no en faran cap, de pera.
La poda no fa miracles ni res que s’hi pugui confondre: quan es lleva una branca ens quedam sense: així de clar. Ara per ara, encara, més poda vol dir més nyarro, més ferides obertes i, resumint, complicar tots els problemes que ja teníem, acurçar i complicar la vida dels arbres fins que els haurem de llevar, com ja s’està fent amb molts d’arbres de les avingudes i eixampla, els més “vells” dels quals no arriben a un quart de sa vida (o supervivència llastimosa) potencial. mentre exhaureixen el subsòl.
En rigor, doncs, no és correcte dir “ens comuniquen que tal arbre necessita poda” sinó que hauríem de dir “un que necessita poda diu que tal arbre...” vés a saber.
Tractant-se quasi sempre d’arbres presumptament ornamentals, la poda seria un luxe: una operació que, en el millor dels casos podria ajudar als arbres a presentar-se, davant nosaltres “amb més bona cara”. Fixem-nos però que els arbres no demanen res, som nosaltres que insistim, anau a saber per què.
És evident però que la realitat crua i quotidiana ens esclafa i, quasi sempre aquests arbres ornamenten poc, la poda és realitza sempre per causes alienes a la fisiologia de l’arbre, fins i tot sembla que hi hagi un complot per a que “el millor dels casos” sigui una entelèquia, els solen podar en el pitjor dels casos i, en conseqüència, els arbres dels carrers se’ns presenten fets un eccehomo. A partir d’aquesta realitat tan evident, ara i aquí, i en 20 línies (per si teníem pocs problemes) l’únic que podem dir és que els arbres, en rigor, mai no necessiten poda.
En cas de litigi “mai” vol dir vol dir en cap cas. Fixem-nos que els arbres han viscut milions d’anys sense nosaltres. Nosaltres sense ells no duraríem gaire. Per poc que analitzen un d’aquests casos pel quals hom demana poda, no és un problema de l’arbre, sinó dels homínids.
Fixem-nos que fins i tot quan exigim unes peres com el puny i amb lluentor metàl·lica, i per això deim que l’arbre necessita poda, és incorrecte. El botiguer, o el client més exigent, necessiten poda. A l’arbre no li feim cap favor, ben al contrari, l’exhaurim a curt termini, fent-li fer tanta pera. Ara pensau que podem fer amb els oms, que tanmateix no en faran cap, de pera.
La poda no fa miracles ni res que s’hi pugui confondre: quan es lleva una branca ens quedam sense: així de clar. Ara per ara, encara, més poda vol dir més nyarro, més ferides obertes i, resumint, complicar tots els problemes que ja teníem, acurçar i complicar la vida dels arbres fins que els haurem de llevar, com ja s’està fent amb molts d’arbres de les avingudes i eixampla, els més “vells” dels quals no arriben a un quart de sa vida (o supervivència llastimosa) potencial. mentre exhaureixen el subsòl.
En rigor, doncs, no és correcte dir “ens comuniquen que tal arbre necessita poda” sinó que hauríem de dir “un que necessita poda diu que tal arbre...” vés a saber.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada