L'agricultura també descontamina

Joan Segura: "El pagès neteja el Medi Ambient"

"Si qui contamina paga, fem extensiva la dita a què
qui descontamina, cobra", afirma el vicepresident
de la FCAC, que destaca la gran captació CO2
dels conreus com la vinya

Joan Segura, vicepresident de la Federació de
Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). Foto: FCAC

El sector agrari ha esta criticat de vegades per contaminar el medi ambient amb la utilització de plaguicides i generació d’aigües residuals.Joan Segura, vicepresident de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), afirma que, "de ben segur que, com a activitat econòmica, no genera més residus que la resta d’'activitats industrials i/o comercials o que les persones que integrem la societat i cada dia i contínuament aboquem al medi tota mena d’envasos, olis, aigües residuals, deixalles, fums pel transport, consum..."
Segura diu que la grandesa dels sector agrícola i forestal i part de l'’ecosistema marí "és que som els únics que tenim la capacitat de depurar el medi ambient mitjançant l’'absorció del CO2 de la atmosfera", un dels gasos més estesos d’'efecte hivernacle, principal agent del canvi climàtic. "El cicle vegetatiu de les plantes té la característica de ser un potent consumidor de CO2 i genera, a més d'’aliments, treball i desenvolupament rural, un important benefici ambiental".
El CO2 de l’atmosfera s’emmagatzema temporalment en els arbres (tronc, arrels, rames, fulles i fruits) necessari per a la fotosíntesi i en el sòl (especialment important i de llarga duració). A Catalunya dels 3,2 milions d'’hectàrees disponibles, 2 pertanyen a superfície forestal, a la qual ja se li reconeix el seu benefici ambiental. Però també existeixen prop de 860.000 hectàrees agrícoles "a les que se'ls hi han de reconèixer els mateixos profits per la societat. "Si qui contamina paga, fem extensiva la dita a què qui descontamina, cobra".
Segons la Universitat de Múrcia, un presseguer capta unes 30 tones de CO2 per hectàrea i any; 13 tones, els mandariners i les carxoferes. La capacitat d'’absorció del diòxid de carboni en els cereals de regadiu duplica la de secà. Si apliquem aquests índexs a la superfície que ocupen els cultius a Catalunya, els presseguers consumeixen 0,5 milions de tones de CO2, els mandariners 100.000 tones de CO2 i les carxoferes prop de 18.000 tones, així com també ho fan els olivers, els ametllers i la vinya. "Hi ha algun sector (fàbriques, oficines, transports, construcció, etc.) que tingui aquesta capacitat de regeneració del medi ambient? Algú pot demostrar que “neteja” més que els pagesos?", rebla Segura.
A Catalunya en el 2005 es van generar 57 milions de tones de CO2 equivalent. "La nostra contribució és necessària per a reduir aquestes xifres. Sense l'’activitat agrària es propiciaria en major mesura el canvi climàtic. Moltes normatives es fan sense el coneixement o sense la participació dels actors rurals. Això ha de canviar. L’'agricultura es mereix aquest reconeixement com a depurador del Medi Ambient".

Joan Manel Oller

· Article publicat a Vadevi.cat el 25.05.2011

Les acàcies de la Font del Ferro

Adéu-siau, acàcies

Paratge de la Font del Ferro. Foto de Josep M Cullell

Hi ha plantats molts arbres exòtics, que no són propis de la nostra regió biogeogràfica. Tenir-los a les nostres ciutats té un punt d'interès; com a mínim ens fan adonar de la diversitat de la flora mundial. S'haurà de centrar l'atenció en les espècies exòtiques purament ornamentals que ja han entrat a formar part del nostre paisatge, que ja ens són familiars, com els plàtans, les acàcies, els desmais. Fins aquí és una cita de Joan Vallès Xirau, del Laboratori de Botànica, de la Universitat de Barcelona, i figura en el pròleg d'un inoblidable àlbum de cromos dels arbres de Girona, que l'Ajuntament de la ciutat va editar per Fires de l'any 1987.

Paratge de la Font del Ferro. Foto de Josep M Cullell

Un dels béns patrimonials de Girona és la riquesa vegetal, com un emblema del creixement cívic. La diversitat ornamenta carrers, places i rodalies amb unes presències renovades per la successió del calendari. La gestió del tema arbori és un punt fort per connectar amb les bases populars, sempre sensibles a l'oferta d' estètica dels arbres, en aquella notòria diversitat. Quan coincideixen el criteri polític i el sentiment popular ja poden repicar les campanes de la satisfacció.

Paratge de la Font del Ferro. Foto de Josep Maria Viñolas

Però quan es produeix algun fet que grinyola, la veu institucional s'ha d'explicar bé, perquè el sentiment popular té l'arbrat com una autèntica pertinença. Dissortadament ara toca fer públic que al paratge de la Font del Ferro, Sant Daniel, s'està matant un important grup d'acàcies que donen bona ombra i companyia a l'esplanada del paratge; dic matant perquè així es fa exactament amb una potent càrrega de verí injectat que d'aquí a uns mesos les deixarà seques i després seguirà la tala.

Paratge de la Font del Ferro. Foto de Marc Bota

Sembla ser que la raó de l'extermini de les acàcies és perquè no són autòctones: l'acàcia, efectivament, procedeix de l'Àsia occidental, o del centre dels Estats Units, o de la Xina, segons les seves varietats, i les seves arribades s'enregistren al segle XVIII. És a dir, per bé que "racialment" són de fora ja han entrat a formar part del nostre paisatge, ja ens són familiars, doncs, com diu Joan Vallès. Segons el criteri ecoracista d'eliminar les acàcies perquè no són autòctones, en cas d'anar-se aplicant, canviarà molt el panorama de Girona en la façana arbòria. Fixem-nos, només, en alguns certificats de naixement, que es convertirien en condemnes a mort: el tuliper de Virgínia s'autodenuncia que ve dels Estats Units; la magnòlia també en ve; la mimosa procedeix d'Austràlia; el caqui ve del Japó; la morera és oriünda de la Xina, i el desmai, també; la palmera ve de l'Orient Mitjà. Cal saber que les arrels d'aquestes famílies tenen una antiguitat reconeguda a les nostres terres: per exemple, el cedre va fer el seu primer arrelament aquí l'any 1842, el liquidàmbar el 1681, i la prunera de fulles vermelles el 1880. El concepte d'autòcton, el pura sang, fa una certa incomoditat a la ciutadania que s'estima tots els arbres, vinguin d'on vinguin, com una bona voluntat integradora, cosa ben diferent del que practiquen els responsables de l'anihilament.

Paratge de la Font del Ferro. Foto de Pedres de Girona

Sobta un contrast: per un costat la condemna activa d'uns arbres sans que només són culpables d'"estrangeria"; i per altra banda hi ha la deixadesa barrejada amb por que plana sobre la Devesa, quan els anys que van passant inútilment ajuden a cavar una trista i allargada fosa comuna.
Ens plauria molt de tenir notícies més tranquil·litzadores, interpretant alguna raó, si existeix. Quan el compte enrere de la vida d'uns bons arbres ja corre fatídicament, calen explicacions. Atorguem-nos el benefici del dubte, sempre. I mentrestant, qui en tingui la responsabilitat sàpiga que la ciutadania es mostra molt sensible quan es veu perpetrar una execució com aquesta a la Font del Ferro.

Jordi Dalmau

· Article publicat a Diari de Girona el 26.05.2011
· La font del Ferro

Biciarbres

Guia d'itineraris amb bicicleta
pels espais verds de Barcelona

Una guia per a poder gaudir d'una passejada en bicicleta tot descobrint alguns dels espais verds de la ciutat i els arbres que hi viuen

El Bicicleta Club de Catalunya (BACC) ha editat una guia amb itineraris amb bici pels espais verds de Barcelona.
Es tracta de la nova guia Biciarbres, amb 6 passejades de baixa dificultat, aptes per a tothom, per fer tot l'any i fins i tot, combinables amb el transport públic. Els 6 itineraris estan repartits per tota la ciutat i poden connectar amb la Ronda Verda.
La guia és gratuïta i està disponible a 44 comerços de la ciutat de Barcelona associats al BACC, que ofereixen descomptes als socis de l'entitat. També es pot descarregar la guia en format Pdf aquí : Biciarbres - Arxiu Pdf 3Mb.
La guia presenta unes quantes novetats que faciliten la seva comprensió i practicitat:
. Els itineraris estan detallats sobre el mapa de Barcelona.
. Cada itinerari té una fitxa tècnica que indica els kilòmetres, la dificultat i els tipus de vials que recorren (majoritàriament per carrils bicicleta).
. Cada itinerari comença i acaba a parades de transport públic i bicing.

. Cada itinerari té una breu explicació dels arbrat i espais verds pels quals transcorre el recorregut. A més, el mapa mostra els comerços bicicleta de la ciutat associats al BACC.

Els itineraris amb més gran desnivell es poden fer combinats amb el transport públic:
L'itinerari 5, per Montjuic, està dissenyat per accedir-hi amb el Funicular de Montjuic, per tal de fer-ho més accessible a tota la família.
L'itinerari 6, que s'inicia al Parc del Laberint d'Horta, es pot iniciar arribant amb el metro, ja que després tot és baixada fins el mar.

La guia informa tant dels horaris d'accés amb bicicleta al transport públic com les condicions d'accés als parcs i recomana bibliografia per ampliar la informació sobre els espais verds a visitar.

· Bicicleta Club de Catalunya (BACC) · Guia Biciarbres - Arxiu Pdf 3Mb ·

Tala d'arbres a Agramunt

Un agricultor denuncia la tala d'arbres en obres del Segarra-Garrigues a Agramunt

En el marc dels treballs per a una conducció secundària d'aigua en aquest municipi de l'Urgell

Castellà mostra alguns dels arbres talats en el marc de les obres a Agramunt.

Un agricultor d'Agramunt, Vicens Castellà, ha denunciat davant dels Mossos d'Esquadra la tala d'un alzinar per les obres d'una conducció secundària del Segarra Garrigues. Segons Castellà, s'han talat una dotzena d'alzines, algunes de les quals eren centenàries. Els fets van tindre lloc divendres passat. Segons l'agricultor, abans que es portés a terme la tala de les alzines havia demanat als responsables de les obres que s'estudiés el trasllat de la canonada uns metres perquè no afectés de "forma directa i frontal" l'alzinar, ja que "a més de ser un lloc habitual de passeig a prop d'Agramunt, és una reserva natural d'alzines entre altres espècies que configuren l'ecosistema de la zona".

Després de la tala, l'agricultor va denunciar els fets davant dels Mossos i també va informar el Seprona, que està previst que durant aquesta setmana es traslladi a Agramunt per constatar els danys. Castellà ha manifestat que està disposat a presentar una demanda contra Regsega, ja que no és la primera vegada que les obres afecten l'entorn de les obres. Així, el passat mes de novembre el mateix agricultor ja va denunciar els treballs de la reparcel·lació. Llavors la denúncia va ser per la destrucció del pas d'una carrerada en una zona pròxima al pilar d'Almenara. Aquesta carrerada, d'uns 8 quilòmetres de longitud, comença a la carretera de Tàrrega i acaba a la carretera de Castellserà. Segons Castellà, la destrucció de la carrerada va afectar de forma greu elements de l'arquitectura popular i diversos boscos. El nou camí projectat suposava substituir la carrerada de 4 metres d'ample per una via agrícola de 14 metres. Finalment, les obres van quedar paralitzades i fins i tot estan pendents de resoldre.

Per la seua part, fonts de Regsega, l'empresa de la Generalitat que s'ocupa de la xarxa de reg del Segarra Garrigues, van manifestar ahir que encara estan a l'espera de rebre la denúncia per poder fer una valoració dels danys. Les mateixes fonts van afirmar que Regsega disposa dels permisos necessaris per executar les obres i que els treballs també inclouen la possibilitat de talar arbres, d'acord amb el disseny tècnic del projecte.

X. Santesmasses

· Article publicat a Segre.com el 24.05.2011

Curs sobre l'estructura dinàmica dels arbres

Les bases de l’arboricultura

L’Associació Balear de l’arbre organitza pels propers dies 9 i 10 de juny a Palma de Mallorca el curs “L’estructura dinàmica dels arbres - Les bases de l’arboricultura” impartit pel biòleg Gerard Passola.

Aquest curs proporciona totes les bases per poder comprendre el funcionament dels arbres, i d'aquesta manera poder actuar d'una manera més precisa i efectiva.

Gerard Passola, biòleg de referència dins l’arboricultura, és una persona amb uns coneixements impressionants, amant dels arbres i coneixedor de primera mà del món de l'arboricultura, però el millor de Passola és la capacitat de posar en pràctica els coneixements tècnics i la seva forma de transmetre.

L’estructura dinàmica dels arbres

Les bases de l’arboricultura

Imparteix: Gerard Passola (Biòleg i arboricultor)
Temari:
- Principis de biologia: fotosíntesis i respiració: la dualitat fulles arrels
- El procés d’estructuració de l’arbre: fases de joventut, maduresa i vellesa, la funció de les auxines en el control de l’estructura.
- El procés d’estructuració radicular, variables que dissenyen el creixement, la distribució i el volum radicular.
- La relació capçada - arrels - altura.
Dates : 9 i 10 de juny
Horari : Dia 09 de 14:30 a 21:00 i Dia 10 de 14:30 a 19:3o
Lloc: a la seu de CAEB, carrer Aragó, 215 2on. Palma de Mallorca.
Preu : 150€ - Socis ABA o col•laboradors* 110€
Contacte : aba@arbrebalear.info - Toni 619105626
Les places són limitades.
Organitza : Associació Balear de l’arbre

Planta un arbre al Montgó

Planta un arbre i cuida'n mil

T'agradaria conèixer més sobre el Parc Natural del Montgó?
T'agradaria saber-ne més sobre les espècies que hi habiten?
T'agradaria participar en la conservació d'aquest patrimoni natural?
Aleshores participa amb Xàbia Viva en el projecte Planta un arbre, cuida'n mil. El proper 29 de maig en el centre d'interpretació del Parc Natural del Montgó es farà una jornada educativa, mitjançant dinàmiques de grup i jocs es pretén ensenyar la muntanya mediterrània, una jornada per a que els xiquets i les xiquetes aprenguen a estimar el Montgó i conscienciar-se de la necessitat de protegir aquesta muntanya sagrada que ha estat present en la vida dels xabiencs i les xabienques des de l'alba dels temps.
L'acte es realitzarà el 29 de maig a les 11 del matí, al centre d'interpretació del Parc Natural del Montgó, finca Bosc de Diana 1, Camí Sant Joan, Dénia.

Xàbia Viva

. Publicat a Xàbia Viva el 21.05.2011

Varietats noves de fruita de Lleida

Les primeres varietats pròpies de fruita de Lleida, previstes per al 2012

Fruit Futur calcula que l'any que ve tindrà arbres per a plantacions comercials

Descàrrega dels primers préssecs recollits ahir en una finca de Massalcoreig.

L'ambiciós projecte d'investigació per aconseguir varietats noves i pròpies de fruita de Lleida està a punt de donar els seus primers resultats comercials. Està previst que l'any que ve ja es disposi dels primers arbres per a plantacions comercials per part de Fruit Futur, que va néixer l'any 2003 amb l'objectiu d'aconseguir varietats adaptades especialment a Lleida i al gust dels consumidors. Fruit Future està participada per Fruits de Ponent, Actel, Nufri, Poma de Girona i l'IRTA.
El programa de millora genètica va començar a caminar a l'hivern de l'any 2004 i ha treballat amb milers de llavors per anar analitzant resultats i decantant-se per les varietats més aptes de fruita de pinyol i de llavor.
En l'actualitat, compta amb una primera selecció de varietats de préssec, nectarines, paraguaians i platerines, segons ha fet públic Fruits de Ponent, el director general del qual, Jordi Dolcet, presidirà l'empresa en els dos pròxims anys. D'aquestes, tretze són del que Fruits de Ponent qualifica com a categoria d'elit, amb les quals s'ha iniciat la propagació vegetativa. Així, preveu que el 2012 es disposi ja d'arbres per a plantacions comercials.

Inici de la campanya

Mentrestant, aquests últims dies han començat a recollir-se els primers préssecs de finques de les zones primerenques de Lleida, com el cas de Massalcoreig. El sector confia a poder aconseguir unes cotitzacions dignes després d'unes campanyes difícils i amb uns costos de producció a l'alça.
Les primeres estimacions de la nova collita de fruita de pinyol apunten que Lleida produirà 351.900 tones de préssec, nectarina i pavia, cosa que suposa un 12% més que l'any passat, un 11% més a tot Catalunya, segons les dades fetes públiques per Agricultura i Afrucat.

· Article publicat a Segre.com el 21.05.2011

El Rosselló cultiva préssecs a Tunísia

Estratègia inèdita de la cooperativa La Melba de Bulaternera
El Rosselló cultiva 400 tones de préssecs a Tunísia

Foto : © La Clau

Enguany, la cooperativa agrícola nord-catalana "La Melba" llança la seua primera collita de 400 tones de préssecs tunisians. Després d'haver comprat terres en aquest país, l'empresa ha obtingut una primera producció, introduïda des del mes d'abril al mercat francès, per oposar-se a la competència espanyola. La història de l'agricultura obre nova pàgina.

El desenvolupament de les produccions fora del territori no concerneix pas únicament les indústries clàssiques, que es beneficien d'aquesta manera d'avantatges a nivell de costos. A la Catalunya del Nord, la cooperativa fruitera La Melba és especialitzada des de 1944 en la producció de fruites, per majoria préssecs de la zona geogràfica de Bulaternera, Illa del Riberal i rodalia. Però d'ara endavant, la direcció d'aquesta important empresa del territori aposta per Tunísia, on va adquirir uns terrenys el 2008. Comptant amb la precocitat del préssec tunisià, La Melba competeix així amb la producció espanyola, després d'haver posat al mercat, des del 19 d'abril passat, les primeres fruites de l'Àfrica del Nord, que seria impossible d'obtenir a la mateixa temporada al territori francès.
La primera producció introduïda en aquest circuit, després d'una plantació a la ciutat d'Al-Miknassi (Maknassy), al centre de Tunísia, i la posada a profit d'una experiència reconeguda en matèria de distribució, afecta 400 tones de préssecs. S'afegeix, amb costos menors, a les 8000 tones produïdes pels 25 cooperadors catalans, establerts en 200 hectàrees, que proveeixen préssecs entre els mesos de juny i setembre. La Catalunya del Nord continua sent la base de treball de l'empresa, però aquesta ja ambiciona produir albercocs i de carxofes a Tunísia. En relació amb les préssecs, les vendes concerneixen França en un 70%, integralment a grans i mitjanes superfícies, mentre que el 30% sobrant viatja cap a Suïssa, Bèlgica i Alemanya. L'horta tunisiana de la marca catalana podria assegurar una producció de 1500 tones anuals a partir de 2014, en una evolució sorprenent dels intercanvis econòmics, que posa de manifest els nous desafiaments agrícoles. La Melba posa el seu segell als préssecs tunisians, indica clarament llur procedència, i els fa aprofitar un circuit directe, en remolcs refrigerats, des de Tunísia fins al port de Marsella.

· Article publicat a La Clau el 15.05.2011

A Sant Cugat talen un arbre singular

Unes obres finalitzen amb la tala d'un magnolier que pot ser centenari

Al no ser un arbre amb un grau de protecció i estar en una parcel·la privada el magnolier podia ser tallat, segons recull el dret urbanístic.

Parcel·la on es trobava el magnolier. Foto: A. Ribera

Sant Cugat ha perdut un arbre singular aquesta setmana. Tot i que l’exemplar no formava part del catàleg d’arbres protegits del municipi, es calcula que podria rondar els 100 anys. Les obres que s’estan fent en un terreny situat a la cruïlla entre els carrers de Sant Eduard i el de Sant Salvador, al barri de l’eixample sud, han fet que s’acabés talant aquest gran magnolier. Segons han exposat fonts de l’Ajuntament, al no ser un arbre amb un grau de protecció i estar en una parcel·la privada el magnolier podia ser tallat, segons recull el dret urbanístic.

Tot i això, diversos residents del barri s’han mostrat contra aquesta tala. En aquest sentit, Jordi Robirosa, veí de la zona, no va dubtar en denunciar aquesta situació i reclamar una explicació dels fets: “La tala d’arbres és un tema greu. S’ha d’arribar fins a les últimes conseqüències”.

· Article publicat a Tot Sant cugat el 19.05.2011

Dia Internacional de la Diversitat Biològica

22 de maig de 2011
Dia Internacional de la Diversitat Biològica
La diversitat biològica forestal
El tresor vivent de la Terra

Les Nacions Unides van proclamar el 22 de maig com el Dia Internacional de la Diversitat Biològica per promoure un major enteniment i coneixement de les qüestions de la diversitat biològica. El tema del Dia Internacional de 2011 per la Diversitat Biològica és la diversitat biològica forestal. Al llarg del 22 de maig s'organitzaran activitats i esdeveniments per augmentar la consciència pública, demostrar les bones pràctiques i inspirar més mesures per a la conservació de la diversitat biològica forestal.
Els boscos contenen alguns dels ecosistemes més vibrants del nostre planeta. Són vitals per al conjunt de les espècies de fauna i de flora, i per a la salut i benestar de les persones. Tanmateix, els boscos es troben en sobreexplotació, tot i que la deforestació s'ha vist minvada al llarg dels anys, es veu traduïda en una continua pérdua de diversitat biològica.
Es per això que les Nacions Unides van declarar el 2011 com a l'Any Internacional dels Boscos. En aquest any especial, el Fòrum de les Nacions Unides sobre els Boscos (FNUB) i la Secretaria del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) estan treballant junts per poder donar importància a la diversitat biològica dels boscos per a la humanitat.
El lema del 2011 és "Boscos per la gent", que celebra el paper central de les persones en la gestió, la conservació i el desenvolupament sostenible dels boscos del nostre món. L'objectiu principal és crear consciència sobre les amenaces i els reptes que enfronten els boscos i promoure els esforços per a la conservació i l'ordenació forestal sostenible. Mantenint la rica diversitat biològica forestal del món, ens ajudarà a combatre la crisi climàtica, alleujar la pobresa, donar suport a la salut humana, i deixar als nostres fills i néts el llegat abundant i bell de boscos vius plens de vida que gaudim avui en dia.

· Més informació:
· La diversitat biològica forestal. El tresor vivent de la Terra [Pdf 4,66 Mb]
· Web oficial del Dia Internacional de la Diversitat Biològica

El descloscat arbre del parc

Qui dia passa, any empeny

El sembraren ja gros al parc davant del PAC. Ningú mai l’ha estimat.

Any rere any torna a envestir i es cobreix de fulles, donant ombra a tres bancs de fusta pintarrutxats per subproductes de la ESO.

Els seus noms grafitejats a la fusta nua, i un regruix que lluita per cobrir la nafra que de cada vegada avança més.

Branques tallades per operaris de l’ajuntament ofereixen niu a aus troglodites inexistents.

Les arrels pelades i trepitjades s’arregussen més del normal, escalivades, no gosen fugir lluny del tronc.

Quan era nin d’aquestes bajoques en fèiem bombes fètides.

Una garengola de gespa prou digna per créixer-hi, a una ciutat inhòspita que ni el veu.

Amic arbre t’he volgut fer protagonista abans de que moris de forma indigna.

I per veure’t i retratar-te d’aprop he trepitjat una merda de bulldog francès plantada a l’herbei.

Rafel Mas, Búger 16 de maig de 2011

L'olivera de Cort

L'olivera de cort és molt guapa: no l'espenyem

Llegesc esparverat, en bon diumenge, un senyor amb una destralejalera incontenible, que es vol afuar a l´olivera de Cort i a no sé que més. M´he perdut. Els arbres mai no necessiten poda. Mai vol dir mai. Els arbres vivien la mar de bé milions d´anys abans d´aparèixer els primers homínids. El leitmotiv original de la poda és artificial, una qüestió d´economia hortofrutícola: qui té la necessitat de poda és l´amo de les peres, no és la perera. No sé si vos sona: "que culpa tiene el tomate..." La translació d´aquest fenomen als arbres ornamentals és el principal càncer que impedeix que la jardineria sigui una activitat amb la dignitat que es mereix. Després (a la terra dels tarats tots són metges) apareixen els gurús sense cap base científica, i així tenim tot un monstruari d´arbres mutilats ens les formes més grotesques: poda de debilitació (c. Salvador Dalí), poda de l´ocho (c. Sant Vicenç de Paül) poda de cul rebentat (c. Nuredduna) entre d´altres encara més incomprensibles. Podeu fer comptes, els turistes que la setmana passada passejaven sota els plàtans de Londres, quina cara posaran. Cubista. Quina promoció desestacionalitzadora vos pareix que ens faran? Una altra història, que té poc a veure amb tot això, i res amb el que la gent normal veu pel carrer, és que amb estudis, professió, sensibilitat i pressupost, es podria aplicar una poda benigna als arbres; però això, a la pràctica, és excepcional i, malauradament, una discussió amb pocs interlocutors potencials. La prova del nou: els ullastres de sa Dragonera, precisament perquè no hi ha podadors ni cabres, són rodons, quasi esfèrics. Veiam quin espavil·lat donarà una lliçó a la natura millorant l´esfera.

Pere Llofriu

Poesia sota les Alzines a Masquefa

Poesia sota els arbres
"Poesia sota les Alzines"
- amb poetes de Masquefa -

Masquefa
Diumenge 8 de maig del 2011

A 2/4 d’11 del matí :
Trobada a la Plaça de l’Estació
per anar passejant cap el bosc de l’Alzinar.

A l’Alzinar, mentre s’esmorza o es fa una mossada,
asseguts sota els arbres:

Recital de poesia sota les alzines
a càrrec dels poetes :
Jordi Muntané, Rosa M. Isart i Esteve Miralles
i amb la poesia de Josep Gibernau

Està previst que cap a les 12 del migdia
es tornarà passejant cap a casa.

· Cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada i alguna beguda.
· Com que allà no hi ha lloc per seure, els assistents que ho vulguin es poden portar una estora, catifa, coixí o sac de plàstic per seure a terra o cadiretes plegables..
· A les 2 del migdia es farà un dinar amb els participants i tothom que hi vulgui estar, reserva i compra de tiquets pel dinar a les oficines de L’Alzinar (Tel. 93 772 68 61).
· A l’acte es podrà comprar un recull de poemes dels autors del recital.

"L'alzina, l'alzinar"

Antigament, en moltes cultures, l’alzina i l’alzinar es consideraven arbres i boscos sagrats, arbres i boscos que s’havien de preservar. Pels pobles de pastors els alzinars eren uns santuaris naturals. L’alzina ha estat considerada com un arbre feliç i diví. Símbol de justícia i força, de poder, de constància i fidelitat. Al ser un arbre de fulla perenne també representa la longevitat i la immortalitat. L’alzina també és un arbre totèmic, generador de vida i símbol de l’anima dels pobles. Arbre dedicat al Sol. Arbre consagrat als déus del llamp, el tro i el cel, Zeus, Júpiter, Thor, Donar. L’alzina era la mitjancera en el oracles divins, els déus s’hi comunicaven amb la remor de les fulles de les alzines sagrades i per això li deien l’arbre parlador, l’arbre loquaç, l’arbre que parla molt. Sota una alzina fou criat Zeus de petit i per això se’l coronava amb branques d’alzina. Les corones de fulles d’alzina també eren el distintiu dels governants de l’antiga Roma.

"Poesia sota les alzines amb poetes de Masquefa"

Per a la gent de Masquefa, de gairebé sempre, l’alzina és un dels arbres que més ens identifica com a poble i ens apropa a la natura. L’alzina i l’alzinar és per a la gent de Masquefa un arbre i un bosc estimat que cal preservar. És per això que quant es va parlar de fer una vetllada de poesia sota els arbres amb poetes de Masquefa, ens va semblar que havia de ser sota les alzines. Vetllada que, com totes les altres, estem segurs que serà força plaent. Hi està tothom convidat.

Organitza: Amics arbres · Arbres amics – L’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural
Amb la col•laboració de: Can Massana - Família Gibernau - Els Poetes