El sembraren ja gros al parc davant del PAC. Ningú mai l’ha estimat.
Any rere any torna a envestir i es cobreix de fulles, donant ombra a tres bancs de fusta pintarrutxats per subproductes de la ESO.
Els seus noms grafitejats a la fusta nua, i un regruix que lluita per cobrir la nafra que de cada vegada avança més.
Branques tallades per operaris de l’ajuntament ofereixen niu a aus troglodites inexistents.
Les arrels pelades i trepitjades s’arregussen més del normal, escalivades, no gosen fugir lluny del tronc.
Quan era nin d’aquestes bajoques en fèiem bombes fètides.
Una garengola de gespa prou digna per créixer-hi, a una ciutat inhòspita que ni el veu.
Amic arbre t’he volgut fer protagonista abans de que moris de forma indigna.
I per veure’t i retratar-te d’aprop he trepitjat una merda de bulldog francès plantada a l’herbei.
Rafel Mas, Búger 16 de maig de 2011
Entrades
2 comentaris:
Es una vergonya mantenir aquests elements moribunts...Això no es ni jardineria ni testimoni de res...tansols deixadesa.
CGG: si a aquest arbre no el toquessin pus mai més, seguiria viu segurament molts d'anys. Ara, en aquest temps, avui, ja te una ombra ben espesa i fa goig estar-hi a l'estiu a davall. El que em fa vergonya a mi és la mala educació d'alguns. Salut!
Publica un comentari a l'entrada