dilluns, 16 de maig de 2011

El descloscat arbre del parc

Qui dia passa, any empeny

El sembraren ja gros al parc davant del PAC. Ningú mai l’ha estimat.

Any rere any torna a envestir i es cobreix de fulles, donant ombra a tres bancs de fusta pintarrutxats per subproductes de la ESO.

Els seus noms grafitejats a la fusta nua, i un regruix que lluita per cobrir la nafra que de cada vegada avança més.

Branques tallades per operaris de l’ajuntament ofereixen niu a aus troglodites inexistents.

Les arrels pelades i trepitjades s’arregussen més del normal, escalivades, no gosen fugir lluny del tronc.

Quan era nin d’aquestes bajoques en fèiem bombes fètides.

Una garengola de gespa prou digna per créixer-hi, a una ciutat inhòspita que ni el veu.

Amic arbre t’he volgut fer protagonista abans de que moris de forma indigna.

I per veure’t i retratar-te d’aprop he trepitjat una merda de bulldog francès plantada a l’herbei.

Rafel Mas, Búger 16 de maig de 2011

2 comentaris:

CGG ha dit...

Es una vergonya mantenir aquests elements moribunts...Això no es ni jardineria ni testimoni de res...tansols deixadesa.

Rafel Mas ha dit...

CGG: si a aquest arbre no el toquessin pus mai més, seguiria viu segurament molts d'anys. Ara, en aquest temps, avui, ja te una ombra ben espesa i fa goig estar-hi a l'estiu a davall. El que em fa vergonya a mi és la mala educació d'alguns. Salut!