dimecres, 11 de maig de 2011

L'olivera de Cort


L'olivera de cort és molt guapa: no l'espenyem

Llegesc esparverat, en bon diumenge, un senyor amb una destralejalera incontenible, que es vol afuar a l´olivera de Cort i a no sé que més. M´he perdut. Els arbres mai no necessiten poda. Mai vol dir mai. Els arbres vivien la mar de bé milions d´anys abans d´aparèixer els primers homínids. El leitmotiv original de la poda és artificial, una qüestió d´economia hortofrutícola: qui té la necessitat de poda és l´amo de les peres, no és la perera. No sé si vos sona: "que culpa tiene el tomate..." La translació d´aquest fenomen als arbres ornamentals és el principal càncer que impedeix que la jardineria sigui una activitat amb la dignitat que es mereix. Després (a la terra dels tarats tots són metges) apareixen els gurús sense cap base científica, i així tenim tot un monstruari d´arbres mutilats ens les formes més grotesques: poda de debilitació (c. Salvador Dalí), poda de l´ocho (c. Sant Vicenç de Paül) poda de cul rebentat (c. Nuredduna) entre d´altres encara més incomprensibles. Podeu fer comptes, els turistes que la setmana passada passejaven sota els plàtans de Londres, quina cara posaran. Cubista. Quina promoció desestacionalitzadora vos pareix que ens faran? Una altra història, que té poc a veure amb tot això, i res amb el que la gent normal veu pel carrer, és que amb estudis, professió, sensibilitat i pressupost, es podria aplicar una poda benigna als arbres; però això, a la pràctica, és excepcional i, malauradament, una discussió amb pocs interlocutors potencials. La prova del nou: els ullastres de sa Dragonera, precisament perquè no hi ha podadors ni cabres, són rodons, quasi esfèrics. Veiam quin espavil·lat donarà una lliçó a la natura millorant l´esfera.
Pere Llofriu

2 comentaris:

exonautes ha dit...

D'entrada vull reconeixer que hi ha podadors eixelebrats, com els malalts mentals que poden les oliveres com si fossin arbres d'Alicia al pais de les meravelles (vegeu els que hi ha a la rotonda de davora el festival Park, o les que es venen davora la benzinera anant a Son Ferrer/el Toro, que semblen canitxes.

També vull reconèixer que un ullastre no necessita ningú per ser un ullastre, com un excursionista no necessita guia si sap on anar i -duit a l'extrem, els amics arbres no necessiten de gent que parli d'ells a blogs a internet per ser arbres.

Però dit això, crec que en algun moment, a l'olivera de Cort -com a totes- li caldrà una poda digna, que serà menys perceptible com mes lleugera, frequent i amorosa sigui.

Cada olivera, en general, és el fruit de la caparrudesa d'un esser humà,amb nom i llinatges, que va decidir a jugar a ser Deu, o a guanyar-se les olives, tant se val, empeltant un brot d'olivera damunt un ullastre. Fent això va assumir el compromís de mantenir a ratlla els rebrots d'ullastre que amb el seu vigor poden deixar sense saba l'intrús d'olivera, i també va decidir que podaria l'olivera de tant en tant, perque si es fa massa alta es trenca amb el vent amb molta mes facilitat que l'ullastre.

Oliveres aixi engegades han passat de generació en generació i alguns custodis les han cuidat, i d'altres les han deixat morir.

A mi m'agrada prendre el testimoni d'aquells que varen posar la seva ilusió en aquell petit brot empeltat. I això inclou en molts de casos, cometre pecat de poda.

Aniré a l'infern, Pare Pere?

;-)

Anònim ha dit...

L'olivera de Cort és molt guapa perquè només té funció ornamental. Els milers d'oliveres d'exonautes caparruts són artificials i son amo té dret a donar-les una pallissa de mort.
Al César el que és del César, i a Déu el que és de Déu.

Maria Magdalena