Tot és crisi
La bombolla s’anava inflant, al·lotetxos amb l’ ESO inacabada cobrant 2.000 euros al mes i passejant amb BMWs importats. Anaves al fuster a encomanar una finestra, i ni tan sols t’agafava l‘adreça. Picapedrers treballant a escarada i encofrats que no es deixaven ni eixugar, i les cases venent-se sobre plànols. Quan les hipoteques es regalaven, urbanitzacions i passeigs marítims florien arreu, i centenars de washingtònies i fassers datilers s’hi ressembraven.
Ajuntem un promotor poc escrupulós i un viverista un poc pirata, movent centenars de palmeres sense certificat sanitari, potser per un preu menor i menys paperassa que si tot fos legal. La plaga del becut vermell originària d’Àsia (on no és plaga), arribà a l’Egipte i des d’allà botà a Europa amb carregaments de palmeres destinades enverdir les voreres d’aquesta bombolla immobiliària. Un amic comentava, veient l’expansió del becut per Mallorca: “Enviarà a l’atur a molta de gent aquest bergant!”...
L'imponent "Fasser de'n Bragues" presidia i fitava bona part del Pla de Campos d’ençà fa més de 100 anys, havia resistit ventades i sequeres. Tot un símbol de la zona. Desenes de nous xalets al seu voltant i nous fassers, portaren l'escarabat que l’ha mort.
El Palmeral d’Elx, patrimoni de la humanitat, es mor. Molts d’artesans de la palma (la que es ven per pasqua) poden quedar sense matèria prima. Centenars de podadors d’altura hiper-especialitzats, ferrers artesans d’eines de poda, petits viveristes,...tothom a l’atur per mor del becut. L’esclat de la bombolla sembla haver afectat a l’economia dels mortals a molt més nivells dels que es pot veure a primer cop d’ull.
L'imponent "Fasser de'n Bragues" presidia i fitava bona part del Pla de Campos d’ençà fa més de 100 anys, havia resistit ventades i sequeres. Tot un símbol de la zona. Desenes de nous xalets al seu voltant i nous fassers, portaren l'escarabat que l’ha mort.
El Palmeral d’Elx, patrimoni de la humanitat, es mor. Molts d’artesans de la palma (la que es ven per pasqua) poden quedar sense matèria prima. Centenars de podadors d’altura hiper-especialitzats, ferrers artesans d’eines de poda, petits viveristes,...tothom a l’atur per mor del becut. L’esclat de la bombolla sembla haver afectat a l’economia dels mortals a molt més nivells dels que es pot veure a primer cop d’ull.
Rafel Mas Ferrer, Búger 26 de gener de 2012Foto Fasser parasitat de becut a la carretera de Manacor: Margalida Vidal Rigo.
Foto becut vermell: R. Mas
Agraïments a Guillem Morlà per facilitar-me l'exemplar de becut.
Entrades
6 comentaris:
Rafel, d'acord en quasi tot, però saps segur que la 'datilera' de Campos va morir de Becut o de vella? Per que feia anys que estava al límit. El becut es plaga a Àsia, pregunta-ho als indis i les plantacions de palmes per oli. El becut menja per on passa i no menja el mateix a l'India, a Egipte i a Espanya. Els horts egipcis de palmeres, infestats de becut poc tenen a veure amb la nostra especulació inmobiliaria. Repeteixo, tens raó en part, la resta es narrativa, des del meu punt de vista personal
Sí tenen a veure les palmeres egipcies infectades amb l'especulació inmobiliaria: les constructores anaven a comprar directament les palmeres a Egipte. A on? Hi havia dos preus i a on eren més barates? A les zones infectades per becut, morrut, Rhynchophorus o com es digui. Els sortia molt més econòmic que no pas comprar-les a un viver, però... ha passat el que ha passat.
Cal recordar que va ser gràcies a una modificació de la llei (pel govern del PP d'aleshores)que es va permetre entrar aquestes palmeres sense control provinents d'Egipte. Palmeres barates per a golfs, urbanitzacions que semblessin tropicals, etc.
Home, si fa malbé als cultius per a produir oli de palma, el bitxo em caurà una mica menys malament.
Mariano
Narrativa ?
Serà que no és prou evident el que ha passat ?
No cal ésser massa espabilat per a veure a on ens ha dut tanta especulació. D’una banda la picaresca ibèrica i d’altra la descurança de l’Administració han fet possible un desastre amb un impacte ecopaisatgístic brutal.
Quan el Ritchie comenci amb el margalló en tornarem a parlar. I després parlarem de la neurologia del sistema i de si l’alcalde és de tal o qual color...
Aquest adversari ha estat per a mi un gran mestre i, ara per ara ara, ens demostra que la situació està fora de control.
Pregunteu-li als jueus si tenen problemes amb el morrut i alguna cosa endevinareu, que allà viuen del dàtil. I aquí mentre hi hagin burrus n’hi hauran que aniran a cavall...
Aquí hi ha la cultura dels quatre engarrapacristos que no saben que és ésser propietari i responsabilitzar-se d’allò que tenen. I moltíssima gent amb responsabilitata ambientals mirant cap un altra banda.
Jo diria que és vital un canvi de paradigma, no pot ésser que el verd sempre, sempre, vagi darrera del totxo.
Hola Salvador,gràcies per les teves observacions.
Lo del fasser den Bragues no ho sé cert, la veritat no sé si algú ha certificat de què va morir. Ho vaig demanar i em digueren que podria haver estat un fong...però veient que la plaga d'escarabat va començar a avançar pel migjorn de Mallorca...me semblà que tenia molts de números de ser becut. Potser hauria d'haver estat més reservat amb les meves afirmacions.
Deman disculpes si he ficat la pota amb lo de que no és plaga a Àsia i de què el focus que tenim aqui provengui d'Egipte. És la informació de la que disposava i la pròxima vegada miraré de documentar-me millor abans de fer una afirmació d'aquestes, però és així com de bona fe, pensava que havia passat.
Ja te dic que no és mala fe, diga-li narrativa o l'explicació que m'he donat a mi mateix de què pot haver passat, coneixent com funcionam, en moltes de coses, a l'arc mediterrani.
Gràcies a la resta per les observacions que heu fet.
Publica un comentari a l'entrada