Alaró a 30 de juliol de 2011
dimecres, 31 d’agost del 2011
Un estiu de lluita contra focs intencionats
Alaró a 30 de juliol de 2011
Matar un arbre


diumenge, 28 d’agost del 2011
Un passeig de plàtans a Reus
Platanus hybrida x hispanica






dijous, 25 d’agost del 2011
Volen fer un camp de golf a la marjal de Gandia


La Marjal de Gandia i l'alqueria del Duc
La marjal de Xeresa i l’Ahuir
Al Facebook s’ha creat el grup Salvem la marjal de Gandia
dimecres, 24 d’agost del 2011
Els incendis es combaten ara
Les figues a la cultura popular


Emili Casademont i Comas
· Article publicat al bloc de Emili Casademont i Comas el 19.08.2011
dimarts, 23 d’agost del 2011
Els ametlers de Calonge
L’Associació d’Amics de la Tercera Edat de Calonge enguany, per Sant Miquel, vàrem organitzar una mostra de varietats d’ametles. La idea ja va sortir l’any passat, però veient que el temps ens seria just, ho posposàrem per aquest any. En la recerca hi han participat molts dels pagesos del poble, i totes les ametles han estat recollides a sementers de calongins.
L’ametla és sens dubte el fruit més important dels nostres camps, i encara que per a molta gent totes les ametles pareixen iguals, no és així. En quant a la forma i mida, unes són grosses, altres petites; unes són rodones i altres llargueres; unes són llises, i altres tenen marques. El gust també varia segons la modalitat. La rendibilitat també és diferent d’unes races a altres. Unes són més primerenques i altres més tardanes. Hi ha races d’ametlers que es fan més bons en uns terrenys que a altres, i mentre alguns creixen més per amunt, altres es fan més cap als costats.
Dels noms de les diverses varietats d’ametles, se’n saben més de dos-cents, però és ben segur que molts són repetits; vol dir que a una mateixa casta, a un poble li diuen un nom, i a un altre l’anomenen d’una altra manera. Per exemple, l’ametla que a Calonge anomenam d’en Verro, a altres pobles li diuen d’en Pou.
Nosaltres vàrem arreplegar cent vint castes diferents d’ametles, de les quals en vàrem exposar només noranta-dues. Les que descartàrem va ser perquè, en no saber-ne el nom, dubtàvem si podrien ser semblants a altres de conegudes, i altres podria ser que fossin d’ametlers bords.
De les varietats que vàrem mostrar, n’hi havia 33 que no en sabíem el nom. Per ventura el nom s’ha perdut i els joves ja no la coneixem; altres races eren d’arbres forasters. A la mostra, les varietats que eren de nom desconegut els vàrem posar el nom de la finca on s’havien recollit.
Les varietats que coneixíem el nom són les següents:
- d’en Verro / d’en Pou
- Totsolet
- de na Burguera / de Son Durí
- de la Canal
- Superior
- Clau de Verro
- de s’Ullastre / d’en Fulla
- d’en Punta
- Mollana (3 races diferents)
- Gararany
- de Sac
- de sa Tancassa
- de Pinyol de Préssec
- de Casta Grossa
- Pere Xina
- d’en Verro petita
- de Son Perdut
- d’en Verd / d’en Capó / d’en Mungí
- Primerenca
- d’en Vetla
- de sa Trutja
- Berga
- Tardana
- Verdereta
- d’en Jordi
- d’en Puig / de l’Engany
- d’en Rotxet
- Rebeldes
- Llargueta
- Vivot
- Texas
- de na Solera
- Guara
- Berga d’en Pau des Cup
- Glorieta
- de sa Figuereta
- des Milà / Milana
- Llorencina
- Maria Mel
- Marcona
- de ca na Pau
- d’en Roig
- Cardell
- Bassa, petit
- Bassetes / Bassa
- d’en Nyoc
- Pep Ferrer
- de la Mare de Déu
- Crestai
- de Cresta
- Galerí
- de na Cosme
- d’en Serral
- des Fidever
Els nostres padrins venien les ametles a “estòlits”, una mesura de volum, i per això cercaven ametlers que fessin moltes ametles i grosses, molt d’embalum. A hores d’ara les ametles es venen a la prova, és a dir, cerquen el percentatge de pes de bessó per establir el preu. Unes varietats són molt més rendibles que les altres.
Segons dades de la Conselleria d’Agricultura, l’ametla d’en Jordi, dóna un rendiment de bessó del 26 – 29 %, el que significa que per cada quilo d’ametles, en surten entre 260 i 290 grams de bessó.
La Pere Xina, el percentatge és del 28 – 36 %;
La Marcona, entre 24 – 26 %,
La Guara, entre el 30 – 34 %,
Per altra banda, nosaltres hem fetes algunes proves.
Pere Xina, 33.4 %
Berga, 33.0 %
D’en Verro, 27.4 %
D’en Jordi, 27.2 %
Capó / Verd, 26.2 %
Llorencina, 23.1 %
De la Canal, 23.0 %
Bassa / Bassetes 22.6 %
Milà / Milana, 21.6 %
Vetla, 20.3 %
Cardell, 21.4 %
Maria Mel, 18.2 %
Marc Vallbona, Calonge 2010
Article aparegut a la revista Dies i Coses en el número 134 (gener-febrer 2010).
Agraïments: A Catalina Vallbona per facilitar aquesta informació i fotografies per ser publicada a Amics Arbres · Arbres Amics
dilluns, 22 d’agost del 2011
Enric Valor també era amic dels arbres

En els 100 anys del seu naixement

Aquest volum curt és una recopilació de cinc rondalles valencianes per Enric Valor. Cada rondalla és una història curta, però contada des d’una dinàmica entretinguda que de vegades pot inclús posar-te en la pell del personatge, i, encara que moltes vegades amb un final molt previsible, cada una molt interessant a la seua manera.
La rondalla que més m’ha agradat és la rondalla de L’amor de les tres taronges.
Aquesta rondalla conta la història d’un príncep malaltís que era fill únic, així que el seu pare pren la decisió d’instal·lar una bassa d’oli al palau per a que els pobres pogueren obtindre oli sempre que volgueren sense haver de pagar res, i així el seu fill podria entretindre’s observant a la gent.
Un dia, quan a penes quedava oli a la bassa i el jove príncep es sentia molt millor, va anar una velleta a omplir el setrill, i el príncep li llançà unes nous, amb la mala sort de que trencà el setrill. La velleta es va enfadar molt, però quan el príncep li demanà perdó i li donà un setrill nou amb oli, li va contar el secret de l’amor de les Tres taronges, que segons ella era el que el príncep necessitava per a millorar-se. Així, després de passar per moltes difícils proves, el príncep per fi arriba al palau que hi havia al mig del desert per a collir tres taronges, de les quals al partir-les eixia una princesa que li demanava una pinta per a pentinar-se, aigua per a rentar-se i pólvores per empolvar-se. Quan, per fi, a la tercera princesa, aconsegueix donar-li-ho tot, decideixen casar-se.
Malauradament, una bruixa li clava una agulla a la princesa, que es transforma en papallona, i es transforma en ella.
Sense que el príncep ho sabés, es casa amb la bruixa, fins que, fixant-se en la bellíssima papallona que no deixava de volar al seu voltant, descobreix l’agulla i li la lleva, trencant l’encanteri.
Finalment la bruixa va ser morta i cremada i el príncep i la princesa pogueren casar-se i viure una vida feliços.
Aquest llibre de rondalles m’ha agradat perquè, encara que puga semblar infantil i molts finals siguen previsibles, cada rondalla conté una xicoteta ensenyança que et fa apreciar valors com l’amor o la sinceritat, i fa que pugues reflexionar sobre algunes coses.
Paula Vázquez Bueno

Això era i no era.
Que faci bon viatge la cadernera!
Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.
-L'amor de les tres taronges,
no sabríeu per on cau?
-Set gegants diuen que el guarden
ben tancat amb pany i clau.
De nit, quan la fosca entrava,
veu un llumeneret blau;
com més va, més lluny el veia...
-Hi arribaré, si a Déu plau.
Ai, ai! El gegant remuga:
-Sent olor de carn humana.
La geganta l'ha amagat,
que el gegant té tanta gana
que se'l voldria menjar
dins la mateixa setmana.
La nit és fosca, el gegant
ronca com la tramuntana.
Pel sementer de formigues
escampa tres sacs de blat.
per aconhortar les feres
ha comprat tot un ramat.
La serp de set caps alçava
set boques de fil puat
i al punt la llet de set gerres
els set caps ha doblegat.
Ja és de nit quan arribava
a la porta, el jovencell.
Tot d'una endevina l'arbre:
n'és el taronger més bell.
Tres taronges hi flamegen,
totes tres fan un ramell.
Al cap cimal d'aquell arbre
ha fruitat l'amor per a ell.
Els gegants dormen tranquils,
-dormen amb un ull obert-.
Collí l'amor en Bernadet
i, abans, que fos descobert,
reprèn el camí del vent,
peus falaguers, cor despert.
Cada cabell li tremola.
Ai, que la nit l'ha encobert!
Ai, ai! que tot set l'encalcen.
La terra crida: endavant!
Els llança cintes de seda,
flocs de colors que, a l'instant,
omplen aquells camps d'espines,
de ganivets i d'espant,
de foc, que al punt ja no resta
ni l'ombra d'un sol gegant.
De la primera taronja
una al•lota ben garrida
n'ha sortit, tan bella i blanca,
que potser el sol l'ha ferida.
Ai, ai, que de la segona
surt una jove esmortida!
Ambdues han mort de set,
tan prest han colat la vida.
No l'obrissis, la tercera,
Bernadet, car ni amb diner
no compraries la vida
que ha brostat del taronger.
Arran del brocal d'un pou,
-n'és aquest el fruit darrer-
en obrir l'altra taronja
floreix l'amor venturer.
Lletra de Gabriel Janer Manila i mùsica de Luis Delgado
Cançó cantada per Maria del Mar Bonet
·
Tras os montes, "A Terra fria Transmontana"
El districte de Bragança es divideix en la "Terra fria transmontana" a la qual hi ha situada la ciutat de Bragança, i la "Terra quente transmontana", amb un clima notablement més càlid. El nom de "Terra fria" és degut a que es tracta de la zona més freda de Portugal. A Bragança s'hi arriba a través d'una carretera que uneix la ciutat amb Zamora (no s'hi accedeix per tren i amb bus és car, uns 30 euros per una hora de trajecte). A mesura que ens acostem a la frontera podem observar el riu Douro (Duero en Castellà), imponent barrera natural que fa de frontera durant un bon tros amb Portugal i per tant a una banda del riu es veu la part espanyola i a l'altre la portuguesa. En general a la frontera no hi ha res ni ningú i si us paren els policies portuguesos no patiu, son encantadors.
Cidade de Bragança: Una vegada arribats a Bragança i travessant l'actual centre de Bragança, podem observar el seu castell (S. XIII si no recordo malament) situat en un petit turó. En realitat el castell era un palau que pertanyia als Ducs de Bragança, els quals varen ser els més importants del regne. El palau es troba enmitg d'unes muralles on també hi ha el casc antic de Bragança, força ben conservat, amb cases tradicionalment petites i blanques, situades enmitg de carrers estrets de llambordes, com si d'una ciutat medieval es tractés. Actualment el palau és un museu militar on s'hi troben les armes utilitzades antigament. Cal dir però, que és un museu relativament petits. De la ciutat cal destacar també el "Domus municipalis", suposadament utilitzat al S. XII per a la recollida d'aigues pluvials i/o emmagatzemar aigua. Prop del castell observem també el "Museu Iberico da Mascara e do traje", on hi ha recollits els vestits tradicionals de la zona.
Les característiques socio-econòmiques del districte de Bragança: A mesura que vius a Bragança t'adones de la necessitat de conèixer l'entorn. Tanmateix, al cap de poc temps pots arribar a pensar que després de Bragança no hi ha res, o això sembla en un principi.
En primer lloc, cal dir que l'entorn de Bragança està caracteritzat per petits turons (i no tan petits), alguns arbrats i d'altres on hi predominen brucs que periòdicament es cremen, segons els habitants de la zona. La falta d'un servei d'extinció eficaç fa que en molts casos els incendis no es puguin controlar amb facilitat. A part del paisatge predominant de brucs, també s'observen repoblacions de diferents espècies de pi i formacions notablement madures de roure reboll, sobretot al Parc Natural de Montesinho.
En general doncs, el districte de Bragança es caracteritza pel seu caràcter rural, amb petites poblacions (aldeias) que sovint no deuen superar ni els 100 habitants (almenys moltes de les que casualment i amb l'intenció vaig acabar visitant). En molts d'aquests pobles Transmontans encara es conserva l'estructura i organització tradicional dels pobles, on al centre de la plaça hi havia un pilar i aquest era el centre de reunió dels vilatans, a més de ser el lloc on es prenien les decisions més importants que afectaven al poble. En les viles més petites, els únics habitants que es poden observar acostumen a reunir-se doncs en aquestes plaçes, segurament també al ser els llocs més assolellats. Cal destacar també que l'estructura d'edat en moltes d'aquestes petites poblacions es caracteritza per un alt nivell d'envelliment de la població, amb la preocupació que això ha generat al districte per varis motius, entre ells el conseqüent abandonament però també la complicada cobertura de la sanitat d'aquestes petites poblacions. En algunes viles també era freqüent observar dones vestides totalment de negre, més endavant vaig saber que en molts pobles Portuguesos aquestes dones vesteixen de negre tota la vida després de quedar-se viudes i no només un temps com acostuma a passar en d'altres indrets.
En general els portuguesos de les viles o dels pobles més grans de la zona consideren com a germans als espanyols, per una banda molts vilatans comptaven a punys els repúblicans de la guerra civil que creuaven la frontera i s'amagaven o els amagaven un cop perduda la batalla. També es va donar el cas que a la frontera, pobles espanyols van oferir cobertura mèdica a molts vilatans de la zona que, per falta d'un hospital, no podien ser atesos. Per aquesta i altres raons, podriem explicar aquesta bona relació.
L'excelent sopa portuguesa
Plaça de la vila de Gostei
Parc Natural de Montesinho
Un lloc interessant per visitar és el Parc Natural de Montesinho, considerat el més salvatge de Portugal. Pot ser interessant fer una ruta en bicicleta, visitant les viles o bé molts dels boscos, llacs i rius que hi abunden. La vegetació no és molt diferent a la dels voltants, castanyers, rebolls, boscos de ribera, formacions de ginestes etc... Aquesta diversitat de formacions es plasma en el paisatge, força variat. L'interès paisatgístic també és degut a l'harmonia total de l'activitat humana rural amb la natura, cosa que sovint es troba a faltar a les nostres contrades, on cada vegada és més difícil trobar un paisatge on el ciment convisqui en certa manera amb l'entorn. L'alt valor de la zona també es deu a la seva gran diversitat faunística, amb immensitat d'aus nidificants i amb nombrosos rèptils i amfibis endèmics. De la fauna en destacarem també la presència de llúdrigues, gats salvatges i com no, el llop ibèric que per sort o desgràcia no vaig poder veure en estat salvatge. En total, el parc està constituït per unes 74.000 hectàries on la població que hi habita no arriba als 9000 habitants, tots ells repartits en viles. El poble referència del parc és Montesinho.