dijous, 2 de desembre del 2010

A la fageda del Retaule

El Faig Pare

La fageda més espectacular, carismàtica i singular al sud de Pirineus es troba al nord del País Valencià, amagada al cor dels Ports: la fageda del Retaule, ubicada a l’ombra de les cingleres que conformen el barranc del mateix nom. El faig és un arbre de latituds fredes i humides, i això és la circumstància que fa tant particular la fageda del Retaule, el ser la més meridional d'Europa. És molt cridaner i característic el fet de trobar-se els exemplars sempre orientats al nord als fons dels barrancs i junt a fortes pendents entre cingleres, buscant el màxim d'humitat, a diferència dels fajos de latituds més fredes que busquen les planeres.

La fageda es troba al nord de la Tinença de Benifassà, la més solitària de les comarques castellonenques, dotada d'una orografia molt complicada i difícil, fet que ha provocat tant el progressiu abandonament dels seus habitants com l'existència d'una variadíssima fauna i flora. Compartit per Castelló, Tarragona i Terol, a la Tinença de Benifassà es troba un extraordinari massís calcari, el Parc Natural dels Ports, on predominen el verd dels pins, boixos, teixos, fajos i avellaners. A banda de l’esmentada fageda, destaquen els boscos de pi negre, boix, auró o grèvol. Volant per damunt dels arbres trobem espècies com les àguiles reial, perdiguera o calçada, falcons, el duc o el voltor; per dins del bosc correteja el porc senglar, muflons i sobre tot la cabra muntesa, l’animal més emblemàtic de la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Beseit.
El Faig Pare

El Faig Pare
Però entre tanta meravella natural destaca un arbre entre la resta, un faig, el més antic del bosc, un arbre monumental d'uns 250 anys, 25 metres d'alçada i quatre metres de perímetre, conegut con el Faig Pare. Com eixit d'un conte de fades, presenta l'arrel descoberta i plena de formes capritxoses que el converteixen en l'arbre més bell de la reserva natural de la Fageda dels Ports. El Faig és l'emblema del parc i es troba al paratge del Retaule, baix del Catinell, quasi a la frontera entre Tarragona i Castelló. El nom de Retaule potser s'originà perquè la naturalesa va fer d'aquest racó el més bell homenatge a la natura.
El Pi Gros
Molt a prop es troba el Pi Gros, un pi negre centenari amb 33 metres d'alçada i 4'8 metres de circumferència considerat com el pi més gros de Catalunya i possiblement de la Península. Se li calcula una edat de més de 700 anys. Tant el Faig Pare com el Pi Gros foren declarats el 1992 arbres monumentals per la Generalitat de Catalunya. Des del Faig Pare el camí connecta amb un monumental teix conegut com el Teixet. Encara que durant pràcticament tot l'any és aconsellable la seua visita, potser siga la tardor la millor opció per l'espectacular cromàtica que ens aportarà. L'accés es pot realitzar tant des de Castelló, a Fredes, com des de la Sénia pel pantà d'Ulldecona.
El Pi Gros

Accés pel Mas del Frare


L'accés més directe a la fageda es realitza des del Mas del Frare, per una ruta circular d'unes 3 hores. Al mas podem accedir amb vehicles directament. Així, des de Tortosa passarem per la població de Mas de Barberans i a dos quilòmetres ens dirigirem a la dreta per una carretera sense asfaltar que es dirigeix a Casetes Velles pel barranc de la Vall. Arribats a Casetes Velles deixarem el vehicle i ens dirigirem al refugi del mas del Frare, gestionat per l'Associació Excursionista d'Amposta.
Des de la porta del refugi seguirem en descens el GR-7 passant per la font d’Alinso pel coll de l’Assuca. Passarem per la bassa i la font del Cap Gros fins assolir la font de la Carrasca. Caminant entre una gran espessor connectarem amb una pista forestal que puja del pantà d’Ulldecona i que per la dreta porta a Fredes. Resseguirem la pista per l'esquerra i, després d'assolir una corba, prendrem el sender senyalitzat de la font del Retaule, on a continuació es troba el Pi Gros. Fins ací hem necessitat una hora i mitja aproximadament. Retornarem a la pista i admirant la fageda ens dirigirem on es troba el Faig Pare. Per a tornar seguirem la pista i ens desviarem per l'esquera al Mas de Pataques; el camí ens durà al coll de la Portella Calça, on prendrem el camí de l'esquerra que ens durà fins Casetes Velles, on deixarem el vehicle.

Accés per Fredes seguint el GR-7


Fredes, a 1.090 metres d'altitud, és el municipi situat més al nord de la província de Castelló. Des de Fredes seguirem les marques roges i blanques del GR-7 en direcció a Paüls, per una pista forestal que es dirigeix en direcció nord-est buscant el refugi de la font Ferrera. Passat el refugi seguirem la pista fins arribar a una corba on veurem el sender senyalitzat de la font del Retaule, on a continuació es troba el Pi Gros. Tornant a la pista ens dirigirem a la fageda per a veure el Faig Pare.

Accés per l'embassament d'Ulldecona


El Teixet
Ens dirigirem al pantà d'Ulldecona, accessible des de la població de la Sènia (Tarragona) seguint la carretera de Fredes (CV-105). Junt a l'embassament seguirem una pista forestal sense asfaltar que es dirigeix pel barranc de la Fou (obviant als 3 quilòmetres el desviament a Fredes) fins a la font del Teix (uns 12 quilòmetres), on deixarem els vehicles. Tingueu en conter que els quatre últims quilòmetres són de circulació només recomanada per a 4x4. El recorregut d'anar i tornar són unes 5 hores per pista forestal perfectament senyalitzada, encara que hi existeix una variant molt interessant per senda. Triem el que triem, els senyals ens duran fins el sender de la font del Retaule, molt a prop del Pi Gros. De volta a la font accedirem a la fageda per a visitar el Faig Pare. Per a tornar continuarem en la mateixa direcció però a l’encreuament, en lloc de pujar al Mas de Pataques o la Portella Calça, com seguirem a la variant per Casetes Velles, girarem cap al sud. El sender ens durà, baix de la Mola de Boix, al Teixet, un teix monumental que completa la nostra visita botànica. El sender, ja en direcció sud-oest, ens durà fins el barranc del Racó del Tabac, al naixement del qual trobarem la pista forestal al punt on deixarem els vehicles.
Oscar Martí
Article publicat a A un tir de pedra el 29.11.2010

3 comentaris:

exonautes ha dit...

No se per què, pero m'escarrufa la nuesa de les arrels i alhora em fascina. Em fa ganes tornar a cobrir les arrels amb la terra que els anys han arrossegat...

Silveri Garrell ha dit...

Molt bones les fotos, realment uns arbres excepcionals. El vostre blog te molt de futur. Salutacions cordials.

Joa.net ha dit...

Excel·lents fotos i també excel·lent que ens hi poseu els itineraris per anar a retre homenatge als avis-arbres.